Són unes edificacions del segle XIX
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes, vila i municipi del mateix nom situada a la comarca de La Selva (Girona).
Època: Segle XIX - (Patrimoni.Gencat). Una era la Torre nº 211 de la línia de torres de Telegrafia òptica civil, del ramal de Barcelona a La Jonquera. L'altra era la Torre nº 58 de la línia de torres de Telegrafia òptica militar, del ramal de Barcelona a Girona.
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmeses. Però a la vegada, potser podríem considerar-les, com unes de les torres de telegrafia òptica més ben conservades que hem vist a Catalunya.
Segurament en aquest aspecte hi ha influït força el que encara estan envoltades per un fossat de consideració, que no facilita en absolut l'acostament a aquestes edificacions.
També hi pot tenir força a veure, el que estiguin molt emboscades, completament preses per la vegetació, fet que impedeix tant l'apropar-s'hi com fer-hi fotografies.
Altres noms:
Accés - Visitades el 06/12/2013:
Vàrem començar la descoberta en un lloc situat a la carretera GI-555, entre els PK 5-4, coordenades N 41 48 17.76 E 02 43 07.39, on hi ha l'inici d'un camí de terra (A l'esquerra, procedents d'Hostalric), per on ens calia continuar .
Havíem determinat aquestes dades des de casa, examinant el mapa de Google. Però el que no havíem previst és que hi ha una cadena al bell mig del camí, privant el pas als vehicles a motor (A Google Maps, encara no hi figuren les cadenes ...).
Afortunadament, a l’altra banda de la carretera, hi ha un altre camí, una mica bonyegut, on al començament hi ha una esplanada, que ens ha permés aparcar tranquil·lament el cotxe.
Hem tornat a creuar la carretera, ara ja a peu, i ens hem endinsat per un ample camí sense asfaltar,
que en un quart d’hora de suau caminada ens ha conduit a un mas.
L’hem sobrepassat, per la banda esquerra.
i ens hem dirigit cap al bosc, en el sentit que hem memoritzat prèviament, segons la visió que teníem del mapa de Google.
A partir d’aquí la cosa ja no és tan senzilla d’explicar. Remetem als possibles visitants a examinar el següent mapa i unes quantes fotografies que presentem, per tal de intentar donar una idea del camí que hem seguit.
Sortint del darrere del mas, ens hem trobat aquesta petita clariana.
L’hem creuat
i ja a l’altra banda hem pogut localitzar un discret però a la vegada evident corriol, que fent-se fonedís de tant en tant,
ens ha conduit al davant de les dues edificacions.
- Remarca:
- Pot orientar-nos una mica, conèixer l'existència d'una línia de tren situada a la nostra esquerra, a la vora del mas ...
- També fem constar que en aquesta part darrera de la ruta, hem caminat sempre per un camí, doncs és difícil fer-ho fora del sender, per la dificultat que comporta la vegetació existent. Si en un moment donat no veiem la continuació, val la pena intentar localitzar-la per poder continuar amb comoditat l'ascensió ...
- El recorregut final senyalitzat no és ni molt menys tant lineal com l’hem representat al mapa, és orientatiu, ens indica una mica el sentit de la marxa a seguir.
- El darrer tram del camí, des del mas, no comporta cap dificultat especial, però ens resistim una mica a considerar-lo una ruta “familiar”.
- Les torres han estat visibles durant uns instants, dalt d'un puig, quan circulàvem per la carretera GI-555.
Localització: N 41 48 22.91 E 02 42 54.42 – Altitud: 130 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):
“ Descripció
Al cim del un turó s'alcen dues torres atalussades de planta quadrada disposades de forma asimètrica.
La de ponent té totes quatre parets orientades seguint els punts cardinals de 6.05 x 6,05 m i 90 cm de gruix màxim. És de tres plantes, d'uns 3 m cadascuna, amb tres espitlleres per mur a la part inferior. L'entrada es troba a la paret sud de la segona planta i s'hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra.
La torre de llevant té les parets orientades en diagonal respecte als punts cardinals. La planta és lleugerament rectangular, de 6,05 x 5,85 m, i les característiques constructives són similars a l'altra. Té dues plantes i terrat espitllerat amb garita de vigilància. L'accés també es troba a nivell de la segona planta a través d'un pas elevat sostingut per una pilastra quadrangular.
El conjunt està envoltat per un fossat format per una rasa excavada a la roca i murs afegits de pedres lligades amb argamassa que té una amplada que oscil·la entre els 3 i els 4,25 metres i una profunditat d'uns 2,25 metres.
Notícies històriques
En el mateix lloc s'hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula...) i un recinte emmurallat que indiquen l'existència d'un hàbitat del segle II aC.
Les torres de Puig Ardina pertanyen a les línies, general i militar, de telegrafia òptica Barcelona - La Jonquera que van estar en funcionament a mitjan segle XIX.
La línia militar, la de llevant, entrà en funcionament l'any 1849 i es comunicava amb Maçanet (castell de Torcafelló) i Santa Coloma de Farners. La de ponent és la de la línia general que comunicava amb Puig Marí i amb Brunyola i entrà en funcionament cap a les mateixes dates.
La irrupció de la telegrafia elèctrica al cap d'uns deu anys provocà el seu abandonament.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Telegrafia òptica
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Selva : Veure en un mapa més gran.
