Anteriorment la Torre Galatea era coneguda amb el nom de Torre Gorgot .
F O T O S
Any 2005
Fotografia extreta d'internet. Autor desconegut. Començaments del segle XX.
Any 2019
I T I N E R A R I 
Situació: A Figueres, ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà (Girona).
Època: Segle XIII – Sense estil definit - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. La torre Galatea és l'actual seu de la Fundació Gala – Salvador Dalí, des de l'any 1983 i de tres sales del Museu Dalí.
Altres noms: Torre Gorgot - Generalitat de Catalunya.*
Accés – Visitada: 10/09/2005 i 23/02/2019.
Carrer Pujada del castell, 26/28, cantonada carrer Canigó. Però l'entrada al Museu Dalí s'efectua per la plaça Gala-Salvador Dalí, 5.
Localització: N 42 16 05.4 E 02 57 32.7 – Altitud: 48 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2019):
Descripció
Edifici situat al centre històric de la ciutat, entre la Rambla i el castell de Sant Ferran.
És un casal del segle XVII que conserva les úniques restes que queden visibles de l'antiga muralla medieval que defensava la vila de Figueres.
Edifici en cantonada que soluciona la seva ubicació amb una ampla torre.
A la planta baixa trobem un gran portal d'accés central i dos de laterals més petits, tots emmarcats per dovelles.
Al primer pis alternança de balcons i finestres amb grans llindes de pedra i frontons trencats.
La cornisa està sobre mènsules.
Notícies històriques
Casal del s. XVII que conserva les úniques restes visibles de l'antiga muralla medieval.
Reformat l'any 1931 per l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio.
Salvador Dalí va reconvertir-lo en la torre Galatea a mena d'homenatge a Gala i en honor a tots els enigmes.
Actualment forma part del Museu Dalí.
Entre els anys 1980-1985 Jordi Bonet Armengol i Enric Fita treballen en el projecte d'adaptació per serveis de la Torre Galatea.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Més informació ...
Informació parcial extreta de la pàgina nº 3 del treball titulat “El fons documental patrimonial Gorgot de la Torre Galatea de Figueres (1245-1966)”, publicat per la Direcció General del Patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya: ARXIUS. BUTLLETÍ DEL SERVEI D’ARXIUS – Número 39. Tardor de 2003.
"La Torre Galatea, actual seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1983 i de tres sales del museu Dalí, és una antiga torre de la muralla de Figueres que cobrà un especial renom desde l'entrada en funcionament, el 1974, del Museu Dalí, situat tot darrere d’aquesta edificació.
L’Ajuntament de Figueres, en sessió extraordinària del 10 de novembre de 1983, autoritzà el seu canvi de nom i donà llicència perquè passés a ser l'ampliació del Teatre-Museu Dalí, segons un projecte del mateix Salvador Dalí (1904-1989) que incloïa la col·locació dels pans de crostó, tan peculiars del món dalinià, per tot l’edifici.
Aquesta construcció tan singular del teixit urbà figuerenc havia estat la casa pairal de la família Gorgot durant més de quatre segles, des que, el 1636, els Gorgot s’establiren a Figueres i l’adquiriren, la qual cosa denota que ja estava construïda amb anterioritat.
El que sabem del cert és que era una de les setze torres amb què comptava el clos emmurallat modern, encara que només se n'ha pogut identificar vuit amb els noms que apareixen als documents notarials.
Les muralles d'aquests segles devien tenir poc valor defensiu i, any rere any, el seu entorn exterior s’anava edificant progressivament.
Una hipòtesi defensada pels historiadors és que els costats nord i oest de la torre Galatea coincideixen amb els límits emmurallats del recinte medieval de Figueres en el moment de l’atorgament de la carta de poblament del 1267 pel rei en Jaume I, i de l’eixample del segle XIV.
El seu caràcter fortificat ve remarcat per les espitlleres i pel gruix dels murs, encara que, l'any 1931, foren aprimats amb motiu de les obres de reforma de les façanes i de tot l'edifici.
El valor estratègic està justificat per la seva situació en el recinte primitiu, ja que ocupava la part més alta del turó inicial de Figueres.
La part exterior de la muralla era un escorranc, on avui és la Pujada del Garrigal, que recollia les aigües pluvials del turó del Garrigal en un rec que hi havia a l’actual carrer de la Muralla.
Era, doncs, la tradicional muralla envoltada per un vall natural més o menys profund.
Hi ha un testimoni ocular de les restes de les edificacions medievals de Figueres.
Jeroni Pujades (1568-1635), autor de la Crònica universal del principat de Cathalunya (Barcelona, 1609) i d’ascendència figuerenca, escrigué aquesta obra els primers anys d’estada dels Gorgot a Figueres.
Fa referència a les primitives muralles, que ell veia des de casa seva, al carrer de la Jonquera, a una torre al mateix carrer i a una altra de situada a prop de l’església parroquial de Sant Pere.
Aquestes notícies demostren que la torre Gorgot ja formava part dels antics murs."
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya – Jaciment arqueològic, el següent text, força extens - (Febrer 2019).
| Descripció |
|
El jaciment se situa al centre urbà de Figueres, i correspon al perímetre emmurallat de la ciutat medieval. El primer circuit de muralles de Figueres data almenys del segle XIII, i cloïa un recinte molt reduït entorn a l'església, amb un grup d'unes 50 cases, corresponent al traçat aproximat dels carrers de la Jonquera, Canigó, pujada Castell, Besalú i costat de ponent de la plaça de l'Ajuntament. Es coneix algunes dades d'aquest primer perímetre mercès a les referències del segle XVI de Jeroni Pujades, qui esmenta una torre al carrer de la Jonquera i les troneres de les muralles que hi havia en aquest mateix carrer i en el de Besalú. En època de Pere el Cerimoniós es va ampliar el recinte emmurallat fins assolir la seva màxima extensió, coincidint amb els actuals carrers Ample, Muralla, Canigó, pujada Castell, Rambla i Monturiol. Es conserva planimetria i documentació escrita del segle XVIII referent a aquest segon circuit, que ha estat estudiada i sistematitzada per Antoni Egea (Egea, 1987), a partir del qual extrèiem les següents dades: Els portals El de Peralada era a l'encreuament d'aquest carrer amb els de la Muralla i Ample. El de la Jonquera s'emplaçava en la intersecció d'aquest carrer amb els de Canigó i Indústria. El de Besalú era a la confluència d'aquest carrer amb la pujada del Castell. El de Girona, en el trencant d'aquest carrer amb la Rambla. A més d'aquests quatre portals principals, hi havia dues portelles: la Portella d'en Puig Ferrer -també coneguda com a Portella de la Font, del Rentador i dels Tints-, a la cruïlla dels carrers de la Portella i Sant Pere amb la Rambla; i el portal d'en Solana -anomenat així al segle XVI, i posteriorment Portella de la Senyora Duau-, a la cantonada de l'actual carrer Enginyers amb Monturiol-Rambla. |
Les torres
En els plànols del darrer terç del segle XVIII hi consten onze torres - tot i que probablement en origen n'hi hauria hagut més-, tant de planta circular com quadrangular.
Hi ha referències documentals de cinc d'aquestes torres:
Torre del Consell o de la Presó. A l'encreuament dels actuals carrers Joan Maragall i Ample, i esmentada des del 1061.
El seu enderrocament es devia produir entre els anys 1772 i 1785, amb l'objecte de permetre el pas entre els carrers que hi confluïen.
Torre d'en Ferrerós - o Torre Carbona.
Situada on ara hi ha la Rambla, prop de la cantonada amb el carrer de la Portella. Fou enderrocada l'any 1937.
Torre d'en Trias. A la cantonada de la Rambla amb la pujada del Castell, de planta circular, i conservada fins l'any 1794.
Portava el nom del propietari de l'immoble adjunt.
Torre d'en Vilar. De planta quadrangular, formava part d'una casa situada entre l'actual pujada del Castell i la placeta adjunta al carrer Magre. Ja havia estat enderrocada l'any 1806.
Torre Gorgot -o Torre Galatea, des de 1983.
És l'única resta del circuit, conjuntament als dos llenços que s'hi adossen, que ha arribat als nostres dies.
Tot i això, ha patit múltiples modificacions al llarg de la història.
Al segle XVII, aquests elements es van integrar dins l'estructura del casal de la família Gorgot.
Al segle XIX la torre fou transformada en dipòsit d'aigües municipals.
Tant la torre com l'edifici foren restaurats l'any 1931 sota la direcció de Pelayo Martínez Paricio.
En el transcurs d'aquesta tasca les parets, d'un gruix de 2 m, foren reduïdes a 80 cm.
L'any 1983 la torre fou adquirida per la Generalitat i l'Ajuntament a fi de possibilitar l'ampliació del Museu Dalí en tres sales, alhora que esdevenia la seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí i residència del pintor des de 1984.
L'adaptació als nous usos museístics comportà una nova reforma de la torre -i els panys de muralla adossats- entre els anys 1980-1985, sota la direcció dels arquitectes Jordi Bonet Armengol i Enric Fita i en base a un projecte del mateix Salvador Dalí.
La reforma es concretà en l'arrebossat exterior, la col·locació dels pans de crostó, i la coronació amb ous i maniquins.
Encara que molt desfigurada, la torre encara conserva algunes espitlleres.
Els valls
Aquests fossats envoltaven tot el circuit de muralla com a defensa avançada, però també s'aprofitaven les aigües que recollia per a usos industrials -trulls i adoberies.
L'estat de conservació de les muralles de Figueres, com s'especifica més amunt, es limita en superfície a la Torre Galatea i els llenços adjacents, molt alterats per successives reformes.
La resta d'elements foren enderrocats al llarg dels segles XVIII i XIX, pel seu mal estat i la necessitat d'obrir-hi carrers, a més dels danys produïts arran de la Guerra del Francès.
Malgrat aquestes destruccions parcials, és probable que es conservin restes de les muralles al subsòl o bé integrades dins l'aparell d'habitatges en ús.
Al 2011-2012 es van dur a terme una sèrie d'intervencions als carrers de Canigó, Jonquera, Baixada de la Indústria i el carrer de la Muralla, on es van poder identificar varis trams de la muralla nord del recinte medieval de Figueres.
El recorregut de muralla objecte d'aquest intervenció és el que va des de l'angle nord-oest, a l'extrem oest del carrer de Canigó, fins a la meitat del carrer de la Muralla, a l'alçada del carrer de Sant Domènec.
El perímetre d'aquesta s'ha reconstruït sobretot gràcies als plànols que es conserven de Figueres, tot i què ni els més antics podrien reflectir el traçat original de la muralla medieval.
Cal destacar que durant la mateixa intervenció es van identificar restes del sistema de conduccions d'aigües corrents que discorrien per les valls naturals de Figueres.
Tram de muralla del carrer Canigó
Aquest llenç de muralla és el que definia el límit nord del primer recinte emmurallat, el que suposadament existia en el moment en què el rei Jaume I atorga la carta de poblament a Figueres, això és l'any 1267.
Aquest tram s'hauria perllongat cap a l'est, en direcció al que avui són carrers Baixada de la Indústria i de la Muralla, a partir de l'ampliació del recinte emmurallat al segle XIV -el que s'ha denominat clos del rei Pere III.
La llargada aproximada d'aquest tram de muralla seria d'uns 70 m, delimitat a l'oest per una torre de planta rodona, coneguda amb el nom de torre Gorgot, i a l'est amb una torre de planta quadrangular, que quedaria a tocar de l'entrada del camí provinent de la Jonquera.
A partir d'aquesta darrera torre la muralla giraria en angle recte cap al sud, seguint de forma paral·lela al carrer de la Jonquera i tornaria a girar, també en angle recte, fins arribar al portal de l'entrada d'aquest carrer.
El tram de muralla entre torres desapareix a partir del moment en què la zona s'urbanitza i el carrer s'alinea, per la qual cosa la torre Gorgot queda pràcticament absorbida i la torre quadrada de l'extrem est acaba de desaparèixer.
L'any 2013 es portà a terme una intervenció arqueològica al Teatre-Museu Dalí, a la zona de serveis públics que es trobaria, parcialment, sobre un tram de la primera muralla medieval.
La obra afectava les rases de canalització que ja s'havien obert en el moment de la seva construcció, per tant el terreny ja estava alterat i no es va documentar cap tram de muralla.
Cal tenir present que la fonamentació de la muralla es podria trobar a una cota més baixa.
Tram de muralla del carrer Baixada de la Indústria i Plaça de les Patates
Si ens remetem als plànols dels segles XVIII i XIX, la muralla d'aquest tram de carrer no seria com la d'altres parts de la vila, amb panys més o més rectilinis defensats per torres sinó que faria un seguit de retranqueigs, amb sortints més o menys pronunciats i de diferent llargada, que començarien a partir del portal del carrer de la Jonquera i fins al portal del carrer de Sant Domènec: amb uns 27 m el primer tram, des del portal del carrer de la Jonquera; uns 18 m el segon, a l'espai de la plaça de les Patates; i uns 37 m el tercer, a partir de la plaça i fins el carrer Sant Domènec -tram que coincideix amb l'actual carrer de la Muralla-.
Respecte al tram del carrer Baixada de la Indústria, l'angle que feia la muralla en l'espai on després es va fer la plaça de les Patates, correspon al que s'ha descobert durant els treballs arqueològics de 2011-2012.
Amb l'obertura i la urbanització de la plaça de les Patates, primer plaça del Pouet i després del Gra, s'enderrocarà una part de la muralla.
Així ho veiem ja en el plànol de l'any 1841 (Castells, Catllar, Riera 1994: 133).
Segurament és a partir d'un projecte realitzat al 1884 quan s'acaba d'enderrocar el tram de muralla de l'angle nord-oest de la plaça, en el qual l'any 1890 s'hi fa l'edificació que actualment existeix.
Per tant, on actualment es situa la plaça de les Patates es va poder identificar un fragment de muralla situat a uns 5 m del límit nord de la plaça (a 12 m de distància de la façana de les cases del costat nord del carrer Baixada de la Indústria), a 4,5 m de la façana est i a 16 m de la façana sud.
El mur, orientat en sentit SW/NE, conservava una llargada màxima de 5,90 m per una alçada màxima d'1,20 m, i estava afectat a l'extrem oest per l'excavació, a principi dels anys 90 del segle passat, d'un gran forat per a encabir el transformador de llum, i a l'extrem est per unes rases d'uns serveis anteriors.
La seva amplada màxima a la cota d'arrasament era de 1,15 m, mentre que a la base s'eixamplava, per la forma atalussada de la cara exterior, fins arribar als 1,45 m.
La construcció es presenta com una obra sòlida, feta amb pedra calcària local barrejada amb còdols, ben lligada amb morter de calç i sorra.
El parament de la cara exterior, el que dóna al carrer Baixada de la Indústria, és el d'aspecte més acurat, formant filades força ben alineades i amb la superfície ben lliscada, mentre que el de l'interior, tot i mantenir la bona disposició de filades, és relativament més bast.
Aquest tram va ser consolidat i restaurat durant la intervenció.
Durant el mes de febrer de 2015 es va realitzar una intervenció arqueològica al número 9 de la plaça de les patates que va permetre determinar el traçat de la muralla des de la plaça de les Patates cap al carrer de la Jonquera.
També es va poder resseguir l'evolució constructiva de l'edifici des del s. XIX.
Tram de muralla del carrer de la Muralla (fins carrer de Sant Domènec)
Aquest tram correspon al darrer i més oriental dels retranqueigs als que ens hem referit en parlar del carrer de la Baixada de la Indústria, el que anava des de l'extrem nord-est de la plaça de les Patates fins al carrer de Sant Domènec, a l'est.
Aquest tram desapareix en procedir a la urbanització de la zona i al traçar l'alineació de les cases de la façana sud del carrer, a principi del segle XIX.
Durant els diversos projectes d'urbanització de la primera meitat del segle XIX és quan s'anivella el carrer i es terraplena amb terres aportades.
- A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines ho fem amb l'etiqueta de torres, bé que també ho haguéssim pogut fer amb la de muralles.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Museu Dalí
