És una edificació del segle XIX. És una construcció d’època carlina.
F O T O S
I T I N E R A R I 
És una edificació del segle XIX
Situació: En terrenys de Montornès del Vallès, població i municipi de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XIX - (Patrimoni.Gencat) - És la torre nº 47 de la línia de torres de Telegrafia òptica militar, ramal de Vic a Barcelona.
Protecció: BCIL - “ Des de l'any 2011 l'espai té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local.” – Ajuntament de Montornès del Vallès.
Estat: Restaurada (abril 2013) - Visitable - (Visites concertades).
Altres noms: El Telégrafo - El Talegro – El Telègraf - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 10/10/2013:
Una vegada hem arribat a Montornès del Vallès, cal dirigir-nos a un lloc situat a 41 32 38.58 02 15 10.18, a la confluència dels carrers Adriano i Via Augusta.
Des d'aquí comença el carrer Via Augusta, un ampli camí de terra, transitable, que al cap d'un recorregut aproximat d'un quilòmetre arribarà a un lloc situat a 41 32 32.73 02 15 03.18, on a la dreta de la carretera veurem l'inici d'un sender amb un panell indicatiu de la torre del telègraf.
Aparcarem el cotxe al voral de la carretera i ens disposarem a seguir el camí a peu, salvant una cadena que impedeix el pas als vehicles a motor.
Al cap d'uns 10 minuts de caminada per un camí de moderada pendent, arribarem dalt del turó on trobarem l'edificació, que ja ha estat visible durant la pujada.
Durant bona part del recorregut, primer amb cotxe sobre asfalt i després per la pista de terra, hem anat trobant indicacions que ens han dirigit correctament al nostre destí.
Localització: N 41 32 26.80 E 02 15 01.28 – Altitud: 199 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):
“ Descripció
Torre de guaita de secció quadrada d'uns 5,5 m. de costat aproximadament. Resta voltat d'espitlleres i rodejat per un fossat. Té dos pisos i la porta al primer pis. El seu estat és ruïnós.
Notícies històriques
La torre depenia del castell de Montornès, del qual es conserven documents des del 1018.”
Com es pot veure pel context, a més a més de minsa, aquesta informació no està actualitzada.
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2013):
“ Descripció
Construcció de planta quadrangular, aïllada i en talús, situada a sobre mateix de can Bosquerons, en un turó de 222 m d'alçada.
La seva base és quadrada, de 5'5 metres de costat, amb 8 espitlleres per banda (4 per pis). Estava envoltada per un fossat circular d'uns 3 metres d'amplada per 2 de fondària, fet, segurament, a finals de 1850 o principis de 1851. Així mateix es veu una circumval·lació exterior de murs, datables en el mateix moment.
Encara són visibles dos pisos que arriben a més de 6 metres d'alçada i l'entrada es feia pel pis de dalt, al costat est. Es troba intercomunicada visualment amb la torre del turó de Montcada, situada a uns 9 quilòmetres, i amb la de Granollers, també a una distància similar.
La torre pertany a la línia regular de comunicació mitjançant senyals òptics, un sistema triat a Espanya l'any 1844 pel coronel basc José María Mathé Arangua, que era una adaptació del model Chappe francès.
Aquest sistema consistia en la transmissió de missatges mitjançant uns mecanismes de braços i politges que, en moure's, anaven formant uns signes codificats. Aquests braços se subjectaven a una barra vertical o bastidor que hi havia a dalt de la torre. De nit, s'utilitzaven dos fanals per emetre els senyals.
A Catalunya fou durant la guerra carlina de 1833-1840 quan es van establir aquestes comunicacions visuals. Així, l'any 1836, el capità general Espoz i Mina va disposar l'establiment de diverses línies telegràfiques al Principal, que havien de fer ús de banderes durant el dia i, de fanals, durant la nit, encara que aquest projecte no es va dur a terme.
Va ser l'any 1848, en plena guerra civil dels Matiners (1846-1849), que el capità general Marquès de Novaliches (general Pavía) va aprovar el diccionari i l'aparell de senyals i va disposar el desplegament de diverses línies de telegrafia òptica pel territori català, de manera que a tot el principat hi hagué, durant la campanya bèl·lica de 1848-1849 i en anys posteriors, un total de 16 línies integrades per 77 torres, de les quals, la de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya el 1849.
A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició, normalment de quatre individus (dos caporals i dos soldats) del Cos de Telègrafs Militars. Aquests soldats eren anomenats "torrers".
La fortificació de moltes d'aquestes torres, com la del Talegro, prové del fet que un any després de finalitzar la guerra dels Martiners, la Direcció de Telègrafs Militars de Catalunya va emetre una ordre que establia que s'havien de fortificar aquelles torres que es poguessin considerar forts aïllats i que fossin condicionades per tal de poder acollir una guarnició de 17 a 20 homes.
Amb relació a aquest fet, se sap que, el 1851, es van efectuar obres de defensa a la torre de Montornès. Es molt possible que la torre no tingués capacitat per acollir més de quatre o cinc soldats, que devien viure a la mateixa torre, on disposarien d'unes humils estances amb llits, taules i altres mobles per fer-hi vida. Els pobles de la circumscripció militar de la torre de Bosquearons eren els de Montornès, Montmeló, Martorelles i Sant Fost i, a vegades hi contribuïa , esporàdicament, Mollet.
La torre encara funcionava l'any 1860, i es devia abandonar al llarg de 1862, tal i com va succeir amb la resta de torres del Vallès i de tot Catalunya, ja que l'any 1855, una llei del Govern espanyol va suposar la implantació de la telegrafia elèctrica.”
- I encara una mica més d'informació, en aquest cas, de la pàgina web de l’Ajuntament de Montornès del Vallès (Octubre 2013):
“ Torre de guaita, situada en un turó de 222 metres d'alçada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica.
De base quadrada, de 6 metres d'alçada, de 5’5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.
Durant 140 anys l'edificació va estar abandonada. L'any 2005 l'Ajuntament de Montornès va emprendre les tasques d'excavació, restauració i museïtzació que van culminar l'abril de 2013.
La torre, tal com la veiem actualment, ha quedat restituïda en un intent de combinar l’aspecte que tenia a mitjan segle XIX amb les millores tècniques de seguretat d’avui dia que possibiliten l’accés i la visita. (Visites concertades: telèfon 93 572 11 70).
Des de l'any 2011 l'espai té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Telegrafia òptica
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.
