És una edificació del segle XIX

F O T O S

 I T I N E R A R I 

Situació: En terrenys de Bescanó, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XIX - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa, pràcticament derruïda, completament envaïda per la vegetació, sols resten en peus quatre pedres, que fins i tot deuen de ser difícils d'identificar per un profà, donat que ja no presenten la típica, estilitzada i uniforme estructura d'aquest tipus de  torres.

Com no podia ser d'altra manera, és lliurament accessible.

Malauradament, pensem que aviat desapareixerà, una més d'aquest tipus d'edificacions, imprescindibles en el seu moment, en l'innovador camp de les comunicacions telegràfiques.

Altres noms:

Accés – Visitada el 19/06/2016:

Pròleg:

• Com en altres ocasions, des de casa mateix, i amb l’inestimable col·laboració de Google Maps, vàrem procedir a planificar meticulosament l’itinerari d’avui.

• D'entrada tot s'ha de dir, havíem de confiar cegament, que les dades de situació de l'edificació que buscàvem, extretes com altres vegades, d'una pàgina web generalment ben informada, fossin correctes. Cal dir ara mateix, que aquest punt es va complir sense problemes. Les dades varen resultar correctes.

• Vàrem determinar com a punt de sortida, un lloc des de la localitat de Bescanó. Vàrem extreure les coordenades de situació, de Google Maps (0): 41 57 45 02 44 12.2, que corresponen a una posició en un dels extrems del carrer que al mapa de Google s'identifica com a carrer Miquela, cantonada amb el Passeig de Sant Jordi.

Primera part del recorregut

• Ja sobre el terreny, vàrem continuar per aquest darrer carrer. Fins on indiquem que vàrem aparcar el vehicle, tot l'itinerari és fa per carretera asfaltada.

• Durant el següent recorregut vàrem deixar a l'esquerra (1) (41 57 31.5 02 43 57.1) el Mas Casilda.

• Vàrem sobrepassar la desviació que per l'esquerra del camí mena a la masia de Ted Sureda (2) : 41 57 01.2 02 44 18.8

• Fins arribar a un punt, situat aproximadament a 41 56 59.5 02 44 21.9 (3).  En aquest lloc hem aparcat el cotxe al voral de la carretera i ens hem disposat a continuar el camí a peu. No hi ha cap indicació.

• La introducció de les coordenades anteriors en un M A P A de Google, ofereix la generació automàtica de la representació gràfica d'aquesta primera part del recorregut.

• Estem ara als peus mateix d'una torre de transport d'electricitat, enfilada uns tres o quatre metres sobre el voral de la carretera.

El recorregut pel passos dels punts 0 – 1 – 2 - 3, l'hem fet amb la inestimable col·laboració del nostre TomTom.

 ¡ Visca la tecnologia ... !

Segona part del recorregut

• I ara és el moment de posar sobre la taula els següents moviments estudiats. La idea per arribar al nostre objectiu és la de dirigir-nos, des d'aquesta torre, en sentit ascendent, pel camí, normalment lliure de vegetació, que discorre per sota dels cables de l'electricitat, que sostenen aquestes torres.

• Així doncs, el següent pas es pujar aquest voral. Per començar hem de superar aquest primers tres o quatre metres d'alçada des de la carretera. Però no hi ha problema. Si busquem una mica, aquí mateix trobarem l'inici d'un discret corriol, que enfilant-se ens situa a dalt, al costat de la torre.

• Llavors el següent moviment, és dirigir-nos cap amunt, mantenint la línia de torres a la nostra esquerra, trepitjant el terreny pel voral dret de l'espai, del “ passadís” més o menys “lliure” de vegetació. Tampoc us creieu que és bufar i fer ampolles. Un munt de esbarzers i vegetació baixa ens entortolliga els peus i cal vigilar no caure per terra o punxar-se massa ...

• Finalment, se'ns planteja el repte de trobar les restes de la torre, a la dreta del “camí” que hem seguit, invisible i protegida per una vegetació impenetrable (I no és cap exageració).

• Per trobar-la, el “secret” ha estat el de fer servir un altre estri tecnològic, que normalment no utilitzem. Proveïts d'una “tablet”, on hi hem introduït al mapa, les coordenades de destinació, hem sol·licitat la definició, la senyalització de la nostra posició. Immediatament les dues dades han aparegut al mapa. Ara a mida que ens desplacem, la icona de la nostra situació pren vida i ens marca puntualment el nostre recorregut.

• Finalment arribem al lloc on pràcticament s'ajunten les dues icones. A la nostra esquerra hi ha la segona torre elèctrica ( 41 56 57.7 02 44 15.1) - (la primera era la que està a baix, al voral de la carretera, on hem aparcat). Ha estat la nostra referència i guia durant l'ascensió
• Ara en aquest punt, hem de localitzar un altre discret caminoi a la nostra dreta, que introduint-se entre l'espessa vegetació, ens conduirà al nostre objectiu.

• Localització: N 41 56 58.5 E 02 44 13.9 – La posició de la icona en el nostre mapa és estimada, donada la impossibilitat d'identificar visualment la posició d'aquesta torre entre mig de l'arbreda
• Per altra banda, la dada de l'altitud, també és aproximada: 304 m.

Altres:

• De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):

“ Descripció

Torre de guaita i de senyals situada a la part més alta del Puig de la Torre o Puig d'en Cendra.

 És de planta quadrada troncopiramidal. Actualment només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, que estan separades per una línia recta feta de maó que recorre tot el perímetre de la torre.

 A la planta baixa s'obre un porta al sud i tres finestres rectangulars per la cara nord. El parament és de pedra picada unida amb morter i les cantoneres fetes amb pedres més grans i més treballades.

Actualment les restes romanen sota una capa d’espessa vegetació.

Notícies històriques

Aquesta era una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins la Jonquera.

Aquesta línia fou autoritzada l'any 1843 i es quan s'inicià la seva construcció. L'any 1849 estaven operatives les torres entre València i Madrid i segurament també les catalanes".

• Desconeixem a quin tipus de línia (militar o civil) pertanyia aquesta torre, ni el seu corresponent nº de identificació. Tampoc hem sabut localitzar-ne altres fotografies.

De totes maneres anem a fer una mica de detectius:

• A la pàgina web "El wiki del telégrafo òptico" hi apareix una torre identificada amb el nº 209 de la línia de torres de telegrafia òptica del ramal de Barcelona a la Jonquera, denominada Turó del Casol.

• Documentades a la mateixa pàgina, també apareixen, l'anterior, la nº 208 identificada com  la de la Pujada dels alemanys, a Girona, i la següent, la nº 210,  la del castell de Brunyola.

• Si introduïm en un mapa de Google les coordenades de les tres edificacions, es veu clarament que estan ben arrenglerades.

• En aquesta mateixa pàgina hi apareixen tres referències, en relació a la torre nº 209:

Turó del Casalot
Torre de l'Estanyol
Puig de Can Cendra

• No localitzem cap d'aquestes denominacions al mapa del ICGC. L'única aproximació és que l'Estanyol és una entitat de població que pertany al municipi de Bescanó.

• Les coordenades que proporcionen, Lat. 41º 56' 56" N. Long. 2º 44' 11" E., no coincideixen amb les que hem obtingut nosaltres sobre el terreny, ( N 41 56 58.5 E 02 44 13.9 ) però s'hi aproximen bastant, estan a tocar de la línia d'alta tensió, malgrat que s'acosten més a la "tercera" torre, que no pas a la segona".

Hi ha un treball publicat a internet, titulat "Resumen de la ponencia presentada en las IV Jornadas de Arqueología Industrial,  celebradas en el Centre Cultural la Mercé de Girona en noviembre de 1997"  d'en José María Romeo López – Rafael Romero Frias - Fundación Telefónica, on ofereixen dades d'una edificació coneguda amb el nom del "Casalot o el Casot".

En aquesta mateixa pàgina diuen:

• "Siguiendo una pista de tierra, bien conservada, llegamos a la masía Can Santigosa (CS), donde nos acompañaron a la torre, situada en un punto de 301 metros y bien localizable en el 1:50.000 por referencia a una línea eléctrica de alta tensión.

• Se conserva una pared y está totalmente cubierta por yedra y arbustos y tapada por árboles de mayor altura." 

A la vista de les informacions anteriors, i llevat de veus més autoritzades que les nostres, pensem haver identificat la torre nº 209 de la línia de torres de Telegrafia Òptica de Barcelona a la Jonquera. 

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

• Paisatges del Gironès

• Telegrafia òptica

• Asociación de amigos del telégrafo de España
• El wiki del telégrafo óptico
• Historia de la telegrafía óptica en España
• La telegrafía óptica en Cataluña
• Telegrafía óptica en Catalunya

• Mapa de situació de torres de telegrafia òptica a Catalunya

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:

Imprimir