F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Dins de la localitat de Cambrils (Baix Camp) – Tarragona.
Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurada a finals del segle XX - No és accessible lliurament. Aparcament als carrers dels voltants. Visitable - confirmar.
Altres noms: Coneguda popularment com la Torre de l'ermita, nom amb el que també es coneix el Santuari de la Verge del Camí
Accés - Visitada el 18/12/2008:
Situada a tocar de la carretera Nacional 340, que travessa la població, al costat del Santuari de la Verge del Camí, davant per davant i perpendicularment al carrer Barcelona.
Localització: davant mateix de la petita porta d’entrada a la torre: N 41 04 16 E 01 03 03 - Altitud: 18 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Juny 2020:
Descripció
Torre de defensa troncoprismàtica, de planta rectangular irregular, d'aproximadament 7 x 10.5 metres.
Consta de planta baixa, dos pisos i una terrassa.
Obra de paredat en verd, amb carreus encoixinats en els angles, i voltes amb encofrats de canyes.
Té merlets alts i corsera desigual correguda.
No té fonamentació, el pes cau sobre les gruixudes parets inferiors.
L'aspecte actual és el producte final de tota una sèrie de petites reformes i, després d'uns anys de quasi abandó, els treballs de restauració portats a terme recentment per iniciativa del C.E.C.
La porta de la planta baixa s'ha transformat en aquests treballs, adobant-se un arc dovellat enlloc de la primitiva porta rectangular.
La torre es troba al costat del Santuari de la Verge.
A mitjan S. XIX es construeix sobre la torre preexistent una caseta que servia com a estació de telegrafia òptica.
Tenia la part superior amb la cornisa característica de la torre estàndard de Mathé.
La documentació gràfica ha deixat constància d'una altra torre a l'Hospitalet de l'Infant en què també es va aplicar aquesta solució.
Aquest afegit de l'estació de telegrafia ha desaparegut amb les obres de reforma de la torre.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior Torre del Sol (l'Ametlla de Mar) i amb la posterior torre de l'Esquirol també de Cambrils.
Notícies històriques
La data de construcció de la torre es situa generalment en el segle XVI, però pot tenir un origen quelcom més antic.
Ramon Berenguer IV va donar el lloc "qui appellat Ca(m)brils" a Ponç de Regomir el 3 de setembre del 1152, amb la condició de que "facisallí una torre i fortalesa on millor eligeixis", però no coneixem cap altra document que ens esmenti l'existència concreta de la Torre de l'ermita.
Dins el paredat, com a material reaprofitat de construcció, poden veure's diversos fragments de tègules romanes i de molins de mà prehistòrics.
La torre s'aixeca al costat de l'antiga Via Augusta, que en aquest sector coincideix amb la carretera nacional de València.
El rei Joan I va vendre, el 1391, tots els seus drets damunt de Cambrils, a l'arquebisbe de Tarragona.
El 1449, Cambrils fou declarat "carrer de Barcelona".
La història de la Vila de Cambrils presenta episodis d'intensitat bèl·lica i evidentment la torre del santuari de la Mare de Déu Del Camí respon a la necessitat defensiva en una època que abundaven les falconades enemigues, principalment arribades per via marítima.
A mitjan S. XIX aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera.
La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849.
La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.
Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.
Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.
La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.
Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.
Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.
Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.
D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
A partir de 1999 forma part de l'Organisme Autònom Museu d'Història de Cambrils.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Al terme municipal de Cambrils es pot visitar un bon nombre d'edificacions:
- Castell de Vilafortuny
- Castell dels Teixells
- Torre de la Riera
- Torre de la Sènia
- Torre de l'esquirol
- Torre del Port
- Torre del Bou
- Torre del Llimó
- Torre del Mas del Bisbe
- Torre del Mas d'en Blai
- Torre del Santuari del Camí
Altres pàgines:
- Turisme:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Camp : Veure en un mapa més gran
