F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Cambrils, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Camp (Tarragona).
Època: Segle XIX – Neoclassicisme - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Visitable.
Altres noms: Torre Angulo.
Accés – Visitada el 06/05/2017:
Aquesta torre en concret la trobarem en un lloc entre els PK 4 / 5 de la carretera T-312 - (Montbrió del Camp – Cambrils), a tocar d’una rotonda.
(0) - Localització: N 41 06 10.1 E 01 01 18.8 - Altitud : 85 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017): Aquesta informació es refereix globalment al contingut del parc, sense precisar gaire sobre la torre.
“ Descripció
El parc és envoltat per una tanca i format per un palau, el jardí d'entrada, el jardí del mig i un bosc.
El Palau, obra d'un arquitecte francès no identificat, està ubicat entre el jardí d'entrada i el jardí del mig.
És un gran edifici de mil metres quadrats de planta, amb detalls ornamentals barrocs tardans, gairebé rococó, i està acabat amb teulats de fort pendent.
La construcció té una forma sensiblement quadrada amb un pati interior a partir del qual s'organitza la distribució de les dependències.
La façana principal dóna a un gran vestíbul que comunica directament al pati interior, amb un estany.
La façana posterior, més llarga, perllongada per dues ales simètriques que tenen una alçada superior.
L'organització és clàssica; la planta baixa, les peces del servei i la planta noble són al primer pis, les habitacions al segon, hi ha golfes sota la teulada.
La façana posterior incorpora un tram d'escalinata de marbre que comunica directament la planta noble amb els jardins.
A l'interior de l'edifici hi ha, a més, una valuosa col·lecció de pintura i una biblioteca de 4000 volums.
El jardí d'entrada està ubicat al sud, i va des de la porta principal fins al palau.
Consta d'una avinguda principal fins al palau vorejada de plàtans i d'un jardí de tipus francès, és a dir, ordenant simètricament a banda i banda.
Dins el jardí d'entrada hi ha una sèrie d'elements incorporats a la declaració de BCIN: La gàbia dels lloros, les dependències de serveis, la font de petxines naturals i pou, el cràter, la pilastra rematada amb una gran gerra, la pista de tennis i l'era.
El jardí del mig va des de la façana nord del palau fins al bosc.
És un jardí romàntic amb senderons laberíntics que envolten parterres de gespa i arbres i plantes exòtics.
L'avinguda principal es parteix amb una altra de travessera, davant de la casa que uneix les dues portes laterals secundàries.
D'aquesta travessia surten, a cada banda del palau, sengles avingudes més estretes i també vorejades de plàtans com la principal, que menen fins al bosc i al llac, el qual està envoltat per darrera amb una altra de travessera, més petita i sense plàtans.
Dins el jardí del mig hi ha una sèrie d'elements incorporats a la declaració de BCIN: Els bancs de marbre, les cotxeres petites, les cotxeres i estables de cavalls, "el gran tinglado", la gàbia dels micos, el tinglado de la cuina, la font amb brollador, el llac,el picador, el parc infantil i el canal.
El tancament del parc és una cleda continuada que tanca un terreny de forma trapezoïdal molt allargada, i recolza dos dels seus costats, el sud i el ponent, sobre carreteres comarcals.
Aquest tancat comprèn una superfície de 13,52 ha i té cinc punts de pas.
L'accés principal dóna a la carretera de Vinyols, al costat sud.
L'entrada està emmarcada amb dues pilastres rematades per detalls ornamentals i està tancada per una reixa de ferro forjat.
La cleda del nord té una obertura directa al camp.
Dins el tancament hi ha una sèrie d'elements incorporats a la declaració de BCIN: la Gruta i el mirador del bosc.
Tota la zona nord és ocupada per un bosc salvatge autòcton de pins, matolls i altres espècies florals de la nostra latitud.
No hi ha edificis en aquesta zona.
El bosc és solcat, de nord a sud, per un barranc que condueix les aigües naturals.
El barranc travessa la cleda per la gruta artificial situada al nord-est de la tanca i és creuat per diversos ponts.
Notícies històriques
El Parc Samà, conjunt exemplar d'eclecticisme romàntic català, de regust colonial, de la darreria del segle passat, barreja de jardí botànic i zoològic i de bosc autòcton, ocupa un terreny planer de 13'52 Ha., entre camps d'avellaners, al sector N del terme municipal de Cambrils
El concebé Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao, per encerclar un sumptuós edifici que havia de reemplaçar la petita masia que existia aleshores
Llevat del palau, la resta del conjunt (jardins, l'estany, els brolladors, la torre neogòtica, les gàbies, les cotxeres, estatges del servei i d'altres) és obra de l'arquitecte Josep Fontseré i Mestre, que comptà possiblement amb l'ajut d'Antoni Gaudí, que aleshores era el seu deixeble (tots dos van treballar junts a la Gran Cascada del parc de la Ciutadella de Barcelona).
Les obres duraren del 1881 al 1887.
L'arquitecte francès Desbrosses restaurà l'edifici, malmès els darrers moments de la guerra civil, l'any 1939.
Els mobles i d'altres objectes de valor, que havien estat traslladats al Museu de Reus, tornaren a llur emplaçament.
Darrerament, el Parc Samà ha estat escenari de manifestacions socials.
- Als sols efectes de catalogar-lo en aquestes pàgines, l'inclourem dins de la categoria de “torres”. Evidentment, també es podria incloure a la categoria de “palaus” ...
- Com en altres ocasions, documentem aquí una edificació a la que amb el degut respecte, li posem l'etiqueta de “fals castell”.
- Aquesta qualificació no ha de ser pas entesa en un sentit pejoratiu. Ens referim a que és una construcció moderna, sense “solera”, sense antiguitat, tot i que, com també en altres casos, no deixa de tenir el seu encant.
Fotos “antigues” del Parc Samà – Any 2004
- Salvador Samà i Torrents, marqués de Marianao, també va fer construir a Sant Boi de Llobregat, el Parc de Marianao, de característiques semblants.
- Els jardins de Torreblanca a Sant Joan Despí són un altre exemple de jardins romàntics.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
