F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de l’extens terme municipal de Roses (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció - BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: La torre, malmesa. El mas, arruïnat, està deshabitat. En la nostra modesta opinió creiem que el deplorable estat que presenta aquesta edificació es deu més al vandalisme d’alguns visitants que no pas al decurs del temps. Es pot visitar lliurament aquesta construcció tot i que no es gens improbable que ens caigui quelcom al cap.
Altres noms:
Accés - Visitat el 29/07/2009:
Procedents de Roses i circulant per la carretera amb destinació a Cala Montjoi, a l’entrada mateix d’aquest darrer lloc, veurem a l’esquerra el començament d’un camí sense asfaltar ( 42 15 11 03 13 34), degudament anunciat per un cartell de senderisme: Mas de Montjoi de Baix.
Continuarem en aquesta direcció, per una pista de muntanya, sense asfaltar. Al cap d’uns 500 metres de recorregut, ja veurem a la dreta, entre l’arbreda, una mica enlairada, l’esvelta figura d’aquesta torre.
En un trencall a ma dreta (42 15 22 03 13 16) hem abandonat la pista per on transitàvem (1). Hi ha una petita clariana on hem deixat aparcat el cotxe, i hem continuat a peu un camí (a partir d’aquí, es poc aconsellable continuar amb un vehicle convencional), que enfilant-se decididament en direcció al mas, ens ha portat davant de l’edificació en menys de cinc minuts.
(1) Si ens passéssim d’aquest punt, no hi ha problema. Al cap de poc arribarem a un lloc identificat amb un cartell: Montjoi de Dalt. La pista per on veníem té barrat el pas per una cadena. Una senyal ens informa que és un camí sense sortida. Un altre cartell ens avisa del perill que presenta l’existència d’abelles en aquest lloc ... Donem mitja volta i localitzem el bon camí, ara situat a mà esquerra.
Localització: N 42 15 24 E 03 13 17 - Altitud: 45 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.* ens complau extreure la següent informació - Octubre 2020.
Descripció
Situat a l'est del nucli urbà de la població, a la vall de Montjoi, a uns 800 metres de cala del mateix nom, en un replà lleugerament enlairat a la dreta de la riera, al que s'arriba mitjançant una pista de terra.
Mas de planta rectangular format per la successió de tres cossos adossats, organitzats al voltant d'una torre de defensa de planta quadrada.
La torre, d'uns quinze metres d'alçada, està bastida amb pedres de pissarra i calcària de diverses mides, lligades amb morter de calç.
Als angles de les cantonades hi ha grans pedres desbastades.
Exteriorment, la torre presenta el parament arrebossat amb morter de calç als murs sud i est, mentre que la resta l'ha perdut.
El coronament de la torre presenta una filada de merlets inutilitzats, mitjançant el tapiat dels espais buits entre ells.
De manera testimonial hi ha pedres encastades al parament, a mode de mènsules, que senyalitzen aquests espais.
Es va deixar un sol merlet obert a cada costat de la torre.
Les espitlleres es troben disposades en grups de tres mitjançant filades a diferents nivells.
Es troben bastides amb pedres calcàries ben treballades, excepte la filada situada sota el coronament, bastida amb maons.
El mur sud presenta dues petites finestres rectangulars, amb llinda plana de pedra, obertes a diferent nivell.
També presenta un rellotge de sol força erosionat, situat a la part alta del parament.
Al nivell de la planta baixa hi ha una porta d'arc rebaixat, oberta amb posterioritat.
En el mur oest, a la part superior, es conserven les restes del basament d'un matacà de pedra, que originàriament protegia l'edifici principal, i la porta genuïna d'accés al primer pis de la torre, a través d'una escala de pedra situada a l'exterior que donava accés al cos edificat adossat a aquesta.
L'interior es trobava dividit en quatre nivells.
La planta baixa, que conté dues grans piques rectangulars de pedra picada, es troba coberta amb una volta de canó de pedra, de la mateixa manera que el primer pis, mentre que la superior és apuntada.
El cos adossat al nord de la torre presenta una planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula i tortugada de teula vidriada verda a la cornisa.
Consta de planta baixa i pis, amb les finestres d'obertura rectangular i les portes d'arc rebaixat.
Una de les llindes de les finestres té una inscripció amb l'any 1883.
Per la banda sud, la torre té adossats diversos cossos que conformen una planta més o menys rectangular.
Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb coberta a dues vessants sobre les façanes més llargues.
Hi ha una escala d'un sol tram que dóna accés, des de l'exterior, al pis destinat a habitacle i un petit cos quadrangular que sobresurt de la façana.
En canvi, la planta baixa era destinada al bestiar.
L'accés a l'interior es fa a través d'una porta d'arc de mig punt i, com a punt d'il·luminació, hi ha una petita finestra de llinda i brancals de pedra, al nivell del primer pis.
Els compartiments de la planta baixa posseeixen voltes rebaixades de maó pla i voltes de canó de pedra morterada i restes de l'encanyissat.
A l'extrem sud-oest de la casa s'hi afegí un altre cos, d'una sola planta i cobert amb una llarga volta de canó de pedra amb restes de l'encanyissat, la qual contenia el trull d'oli.
En queden gairebé intactes la grossa mola i el suport, tallats en pedra calcària.
Separat del mas, vora l'era, hi ha un gran safareig d'obra, i al sud-est, una dependència amb arcades, corresponent a una antiga pallissa força enrunada.
Notícies històriques
El paratge de la vall de Montjoi -força arrecerat de vents, assolellat i amb probables rastres de poblament antic- és un racó apropiat per als conreus, únic en una extensa zona molt àrida.
La vall de Montjoi era, cap al segle X, coneguda amb el topònim de vall de Magrigul.
De la mateixa manera hi havia un castell que portava el mateix nom, castell de "Magirol" o "Magrigul".
Diferents documents dels segles XII-XV assenyalen la presència d'un castell on avui dia està ubicada la masia, associant l'un amb l'altre.
L'any 1871 es té constància de l'amillarament dels terrenys.
Jaume Coll i Guston: 142 vessanes de terreny entre olivars, camps , vinyes, hort i erm.
A la gran casa pairal dita mas d'En Coll, a la Trencada, al mateix terme de Roses, el propietari Antoni Coll, ens ha explicat que l'extens territori pairal incloïa, molt temps enrere, els masos de Montjoi.
Això explicaria que els elements dels dos trulls (el de can Coll i el de Montjoi de Baix) fossin idèntics.
El del mas Montjoi de Baix estava destinat a moldre olives i premsar raïm.
Gràcies a la inscripció trobada a la llinda d'una de les finestres sabem que la casa bastida i adossada al costat dret de la torre, és de 1883.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*
Edificacions properes:
- Ciutadella de Roses
- Castell de Bufalaranya
- Castell de La Garriga
- Castell de la Trinitat
- Castell de La Guardiola
- Torre Quimeta
- Torre Mas Marès
- Torres del Mas d’en Coll
- Torre del Sastre
- Torre de Norfeu
- Torre del Mas Montjoi de Baix
- Torre Calsina
Altres pàgines:
- Paisatges de l’Alt Empordà
- Gastronomia:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Vista parcial del Mas, completament arruïnat.
Porta d'entrada a la torre.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Cala Montjoi.
