F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Castellgalí, vila i municipi de la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Romana - (Patrimoni.Gencat). Visitable.
De la pàgina web de l'Ajuntament de Castellgalí, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
- “Els primers indicis de població (Castellgalí) es troben a la Torre del Breny, un sepulcre romà monumental en forma de temple, desmuntat en part el 1870 per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera” .
- “Coneguda popularment com a Torre dels Dimonis, la Torre del Breny és una construcció funerària romana construïda al segle III.
- Es troba situada a pocs metres d'on conflueixen els rius Cardener i Llobregat i és considerada un dels mausoleus més importants que queden dempeus de la Hispània dels romans.”
NOVETAT - Octubre 2013:
Comprovem que l'anterior enllaç de l'Ajuntament de Castellgalí, ja no funciona, ha variat la informació de la pàgina. A la nova pàgina de l'Ajuntament, referit a aquesta torre, es diu:
"Coneguda popularment com a Torre dels Dimonis, la Torre del Breny és una construcció funerària romana construïda al segle III.
Es troba situada a pocs metres d'on conflueixen els rius Cardener i Llobregat i és considerada un dels mausoleus més importants que queden dempeus de la Hispània dels romans.
Poc n'ha arribat als nostres dies del què un dia va ser un esplendorós sepulcre.
Durant el segle XIX, les seves pedres es van utilitzar per la construcció d'una resclosa.
Queda la base, de forma rectangular i d'uns 3 metres d'alçada.
Observant les seves fermes i escairades pedres ens podem imaginar la grandària que podia arribar a tenir el monument.
Afortunadament, queda encara el testimoni de l'historiador francès Alexandre de Laborde, que quan va visitar el monument el 1805 en va fer una completa descripció.
Així sabem , per exemple, que a la part superior s'hi erigia un fris que representava una dona nua, acompanyada per a dos lleons i motius vegetals.
Sobre el monument s'expliquen diverses llegendes.
Segons una d'elles, va ser construïda en una sola nit per un savi diable ajudat per una vella amiga que li duia les pedres que li feien falta.
L'endemà, mentre la vella duia a l'espatlla una de les grans pedres, el diable li va dir amb veu de tro: "Seny! No t'has adonat que ja s'ha acabat la Torre del Breny?" Així deixà amb un pam de nas a la vella."
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Les pedres supervivents presenten un bon estat de conservació. Hi ha un cartell informant d'una restauració, però sense precisar més dates. Tant la tanca que l'envolta, com la jardineria, ofereixen un bon aspecte. Visita exterior lliure. Aparcament als voltants.
Altres noms: Torre dels dimonis – (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 20/04/2013:
La trobarem a l'Avinguda de Roma.
Localització: N 41 40 41 E 01 51 17 – Altitud: 175 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
“ Descripció
Sepulcre en forma de creu, del qual actualment es conserva el basament.
Exteriorment i en la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats.
A l'interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó.
L'aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats d'arenisca grisa, units en sec i de forma allargada.
A partir d'uns dibuixos de Laborde que féu abans de la seva destrucció, podem fer-nos una idea de com seria originàriament.
Constava d'un basament ("conditiorium") de 10 x 10'5m i de 3m d'alçada.
Exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius.
Interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó.
A sobre del basament hi havia la cel·la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt.
A dalt quedava rematat per un ample fris ornamental, a sobre del qual hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta.
Notícies històriques
La primera referència bibliografia ens la donà Esteban de Corbera al 1678 (Catalunya Il·lustrada, Nàpols), en que testimonià l'existència del monument.
J.F. Masdeu ens diu que l'edifici va romandre íntegre fins a finals del S.XVIII, en què es transformà en masia.
Antoni Laborde, al S.XIX, en el seu "Viatge pintoresc i històric a Espanya" en recull l'existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806).
Al 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a "Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el castillo de Balsareny".
L'any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu.
Entre molts estudiosos que donen referència del monument hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini, que van afegir poques dades a la historiografia anterior.”
- Notes dels autors: En essència, aquesta no és una construcció d’època medieval, com es lògic, doncs ha superat amb escreix aquesta època, tant per davant, com per darrere.
- Però creiem que val la pena haver elaborat aquest mínim treball de documentació que presentem avui, donat que és una bonica sorpresa la descoberta d’aquesta construcció, que ha pogut arribar en un relatiu molt bon estat, fins els nostres dies.
- Per tal de situar-la dins de la present obra, calia classificar-la. Una mica a contracor, ho hem fet com a “Torre”, bé que som conscients que estrictament no és tal, però és una mica la manera que hem trobat d'“etiquetar-la”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Paisatges del Bages
- Torre del Breny - Pàgina oficial.
- Torre del Breny - Wikipèdia.
- Torre del Breny - Visites.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
