F O T O S
Fotografies any 2006:
Fotografies any 2013:
I T I N E R A R I 
Situació: Fora de població, a la vora de Sant Ramón, es veu des de la carretera general. En terrenys del terme municipal d’Estaràs, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Sobreviu una esvelta torre rodona, d’uns 13 metros d’alçària, adossada a una masia del segle XIV, i a pocs metres de la primitiva església romànica de Sant Pere de Mejanell - (Segle XII), transformada i reutilitzada modernament com a graner, adossada a un cobert agrícola.
En la data de la nostra visita (02/12/2006), l’entorn era accessible lliurament, i no vàrem pas trobar ningú.
Novetats: En la data en que publiquem aquest reportatge (Desembre 2012), tenim notícies de que un allotjament rural independent, ha obert les seves portes en aquest lloc.
Altres noms:
Accés - Visitat el 02/12/2006:
A la sortida de Sant Ramón (Monestir de Sant Ramon – “L’Escorial de la Segarra”) en direcció a Calaf, i circulant per la N-141a, veurem un camí a mà dreta. Per accedir-hi caldrà arribar fins un punt d’aquesta carretera, situat a 41 43 45.00 01 23 09.50, on ja podrem prendre la sortida que, circulant en sentit oposat al que veníem, ens durà al nostre destí.
Comentari. L’existència actual de la carretera C-25, ha complicat una mica la ruta d’accés a aquesta edificació ...
Localització: N 41 43 33 E 01 22 56 – Altitud: 679 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
Del primitiu castell de Mejanell, tan sols ens ha restat part de l’estructura de la torre de defensa, actualment adossada a un habitatge.
Aquesta se’ns presenta de planta circular construïda sobre la mateixa roca calcària, i visible dos dels tres pisos que en origen formaven part de la seva estructura.
La primitiva porta d'accés d'arc adovellat es situa per damunt del nivell del sòl, en el primer pis. La part inferior d’aquesta porta està a nivell de teulada de l’habitatge que té adossat i no ens permet accedir a l’interior per l'enderroc de pedres procedents del pis superior, actualment desaparegut.
On si podem accedir es a l’interior de la planta baixa de la torre, a partir d’una porta oberta modernament, doncs aquest espai era emprat com a celler de la casa. En el seu interior es pot veure la falsa cúpula que cobria aquest espai, així com el forat circular d'accés, tapat amb fustes.
L'obra presenta un aparell amb carreus o carreuons disposats regularment.
Notícies històriques
La història del castell presenta algunes dificultats per la confusió que es produeix en la documentació entre el lloc de Castellmeià i el de Mejanell, que és un diminutiu de Meià, el seu nom original.
És molt probable que "el Mediano" que consta el 1079 com a feu de Ramon Miró sigui aquest castell.
Tanmateix , el primer esment segur del castell de Mejanell, en aquell moment anomenat de Meià, és de l'any 1098, en què Guillem Guitard, la seva esposa Guilla, vídua d'Eribau de Llobera, i el seu fill Carbonell feren donació de l'església de St. Cugat de Portell a la canònica de Solsona. El 1280 ja es consigna el castell de Meianel. L'any 1638 Ramon Sabater, senyor de Malacara, cedí en emfiteusi la torre de Mejanell a Cebrià Domingo. El 1710 Joan de Copons, senyor de la Manresana, també n'era de Mont-ros i Mejanell.
Actualment el petit nucli de Mejanell està format per una casa on s'integra la primitiva torre de defensa del primitiu castell, l'església de Sant Pere i alguns coberts d'ús agrícola. ”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
- Cultura
- Monestirs de Catalunya – Convent de Sant Ramon de Portell
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
