F O T O S
Plafó informatiu situat a la vora de la torre.
Vista de l'edificació quan ja ens manca poc per arribar-hi.
Davant i als voltants de la torre son visibles les zones on s'hi han practicat excavacions arqueològiques.
I T I N E R A R I
Situació: Al terme municipal de L'Aldea (Baix Ebre) – Tarragona.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurada. Es pot fer un complert recorregut de circumval·lació per l'exterior de l'edificació. Desconeixem si és visitable. Còmode aparcament als voltants.
Al davant de la porta d’entrada a la torre hi ha rellevants restes excavacions arqueològiques.
Altres noms: Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea - Generalitat de Catalunya.*
Accés - Visitada el 29/02/2008:
Donada la dificultat que a vegades comporta orientar-nos en aquesta extensa zona agrícola – el Delta de l'Ebre – intentarem situar aquesta edificació, partint de la ubicació de la torre de la Burgasènia (veure dades d’aquesta edificació).
Cal abandonar la finca on hi ha la torre de la Burgasènia i sortir a la N-340, en sentit L'Aldea, però de seguida, a la mateixa corba, a ma dreta, hem de tornar a abandonar la N-340, entrant en un camí sense asfaltar, i de nou cap a la dreta, hem d'anar a tocar la paret del darrera de la finca de la Burgasènia ( La part superior d’aquesta torre és aquí perfectament visible).
Hi ha un cartell de senderisme que indica “Ruta de les tres torres”. Continuant per aquest camí, hem de seguir-lo intuïtivament cap al davant i cap a l'esquerra quan no és possible, i de nou cap endavant, fins a trobar un canal, que ens barra el pas i que creuarem pel primer pont que trobem.
A l'altre costat, hi ha una carretera asfaltada, que seguirem cap a l'esquerra. Cap al final d’aquesta carretera, al fons, ja és visible la torre. En un trencall, girarem a la dreta i continuant recte després, arribarem a l’església de la mare de Déu de L'Aldea i a la torre.
Localització: N 40 43 54 E 00 37 41 - Altitud: 15 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Abril 2020):
Descripció
Ermita feta de petites pedres irregulars sense desbastar, després arrebossada i coberta a dues aigües.
La façana principal, obra renaixentista del segle XVII, està dividida en tres cossos, el central més ample i llarg, està rematat amb un frontó triangular amb un òcul i a sobre d'aquest hi ha una creu de pedra.
És una façana força austera, els únics elements decoratius són la porta amb unes pilastres adossades flanquejant-la que sustenten un entaulament fictici i el nínxol, avui buit, que té just al damunt.
Una mica més amunt trobem encara una finestra, força gran i rectangular.
També a la zona dels peus, al cos dret de la façana, hi ha un campanar d'espadanya.
De l'obra fundacional, però, únicament en resta la part posterior de l'edifici, és a dir, els dos contraforts semicirculars adossats a la paret de pedra.
Avui dia hi ha altres edificis adossats a l'església d'època posterior.
És destacable també una torre quadrangular, lleugerament atalussada, situada a uns pocs metres de l'església.
Està feta a base de petits carreus de pedra sense desbastar i encara avui conserva els merlets i algunes sageteres.
Aquesta torre la tenim documentada ja el 1575, en un document de Felip II.
Notícies històriques
Aquesta església està dedicada a santa Maria; ja la trobem documentada el 1161.
Aleshores la ciutat depenia de Tortosa, fet que canvia el 1359, quan passa a dependre de l'abat de Benifaçar.
Malgrat tot, el 1368, el comú de Tortosa decideix de col·laborar a les obres de l'edifici.
Hem de dir, però, que el recinte no va rebre un culte fort fins el segle XVII, quan comencen els romiatges dels tortosins per demanar pluja.
D'aquest mateix moment n'és la façana renaixentista.
Al segle XVIII fou reconstruïda i ampliada.
La torre ha estat datada al segle XII i fou reconstruïda també al segle XVIII.
Cal esmentar l'existència d'un mil·lenari, trobat a l'interior de l'ermita, que podria ser d'època clàudia (c. 44 dC).
Si això fos cert, seria la constatació de l'existència d'una ruta romana litoral, paral·lela a la via augusta que es dibuixava a l'interior.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Ebre : Veure en un mapa més gran.