F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Serós, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Romana - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Per ser d'època romana presenta encara un relatiu bon aspecte. Envoltada de terres de conreu, adossada a edificacions d'ús agrícola, a Pat.mapa, es diu: “Actualment la seva cota més alta és de 5,20 m però hi ha notícies que encara durant el primer quart del s. XX conservava una alçària de més d'11 m.”
I també, “feta de grans carreus de pedra irregular units sense morter, donant a l'aparell un aspecte ciclopi.”
Altres noms: Torre dels moros i/o torre d'Antoni Violí - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 11/05/2013:
Procedents de Serós i circulant en sentit sud, en direcció a la Granja d'Escarp, per la carretera LP-7041 (C-131), força abans d'arribar a aquesta darrera població, entre els PK 16-17, trobarem una desviació ( * ) a mà esquerra (N 41 26 40 E 00 22 55) sense cap indicació, per on continuarem. Hi ha una cadena. El dia de la nostra visita estava obert el pas.
L'edificació ja serà visible ben aviat.
Localització: N 41 26 34.84 E 00 22 57.46 – Altitud: 93 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
Torre d'època romana, o islàmica segons alguns autors, unida a edificacions recents d'ús agrícola.
Amb planta trapezoïdal i feta de grans carreus de pedra irregular units sense morter, donant a l'aparell un aspecte ciclopi.
Notícies històriques
La cronologia d'aquesta construcció és molt discutida, atribuint-li estil romà, àrab o fins i tot un origen ibèric.
Rep també el nom d'Algorfa, d'origen àrab, que prové de la cambra o golfes que tingué a la part superior.
R. Pita assenyala la possibilitat que aquesta torre sigui l'anomenada Torre Ibn Gania, citada en l'escriptura fundacional de l'Església d'Avinganya en 1201.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - arqueologia, el següent text (Maig 2013):
“ Descripció
S'accedeix al jaciment des de Seròs sortint per la carretera en direcció a la Granja d'Escarp (LP-7041).
Just després del PK 16,2 cal trencar a l'esquerra i seguir poc menys de 300 m. arribant a la torre d'Engorfa.
La construcció antiga està envoltada de construccions més modernes que s'hi adossen.
Es tracta d'una estructura quadrangular feta amb aparell de grans dimensions.
Torre, unida a edificacions recents d'ús agrícola, d'aspecte ciclopi.
La seva planta és trapezoïdal i les parets (que es conserven a diferents altures) estan formades per de sis a vuit filades superposades de carreus irregulars i de grans dimensions sense cap tipus de morter.
Actualment la seva cota més alta és de 5,20 m però hi ha notícies que encara durant el primer quart del s. XX conservava una alçària de més d'11 m.
La seva cronologia és molt discutida; Serra Ràfols i Pita Mercé la consideren obra romana mentre que García Bellido afirma el seu origen ibèric.
Pel que fa als materials, R. Pita Mercé assenyala que l'any 1949 trobà, superficialment i al voltant d'aquesta edificació, "gran quantitat de ceràmica àrab predominant en vidrats i en ocre amb pintures de fàcies iberista.
Sota el talús sobre el que s'assenta la Torre (...) un fragment ibèric decorat a cercles concèntrics i a la part mitja del mateix fragments de dòlies i grans àmfores."
El nom d'Algorfa (d'origen àrab) prové segons F. Lara Peinado de la cambra o golfes que tingué a la part superior.
R. Pita fa notar la possibilitat que la Torre dels Moros fos anomenada antigament torre Ibn Gania, citada en l'escriptura fundacional de l'Església d'Avinganya en 1201.
Durant la visita al jaciment l'any 1998 en motiu de la Revisió de la Carta Arqueològica es van trobar en l'entorn de la torre, ceràmica medieval andalusina: oxidada decorada amb manganès i vidrats melats.
També es va poder localitzar un fragment de tègula plana.
Context
En una esplanada entre camps de fruiters i vora la carretera LV-7041 de Seròs a la Granja d'Escarp, dominant les partides d'Engorfa i de Pla de Viganya.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Dins del terme municipal de Serós, podem trobar fins a quatre edificacions relativament a la vora les unes de les altres:
- Casal Palau dels marquesos d'Aitona
- Monestir de la Mare de Déu dels Àngels d'Avinganya
- Torre d’Algorfa
- Torre d’Escarrega
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segrià : Veure en un mapa més gran:
