Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.

Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom.

Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família.

Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia. Les confraries funeràries també construïren columbaris.

Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració.

Gran Enciclopèdia Catalana