F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d’Argençola, un municipi de la comarca de L’Anoia (Barcelona).
Època: Prehistòrica.
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Bo. Visita lliure.
Altres noms:
Accés – Visitat el 02/09/2017:
El trobarem a tocar del senyal del PK nº 14 de la carretera C-241-e (C37) – (Santa Coloma de Queralt / Igualada) - Hi ha un evident indicador, però que està plantat uns quants metres allunyat del sepulcre, que a més no està a tocar de la carretera, sinó que està uns quants metres endins d’uns terrenys de cultiu, accessible trepitjant un caminoi ben fresat. Hem aparcat aquí mateix.
Malgrat tot, no és difícil la localització.
Ens va sorprendre la mida. Ens pensàvem que era una mica més gran ...
Localització: N 41 34 09.0 E 01 27 13.0 - Altitud: 724 m.
Altres: De la pàgina web Alta Anoia, ens complau extreure la següent informació - (Setembre 2017):
“A començament de l’Edat del Bronze l’home deixa de viure a l’aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars.
És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana.
Així, les creences a l’entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana.
Testimoni d’aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals.
El sistema per a la seva construcció es basava en l’arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d’un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús se situava la pedra de la coberta.
Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta.
És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament.
És del Bronze antic-mitjà i, per tant, corresponent al II mil·leni aC.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
