F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A La Guàrdia, antiga parròquia de Sagàs, municipi de la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Tot i que aquesta església té possiblement un origen romànic, l'actual edificació és del segle XVII, refeta de nou al segle XVIII i finalment, després de la guerra civil (1936 / 1939) - (Pat.mapa).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Actualment presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 27/08/2014:
D'entrada cal dir que hem planificat aquesta excursió des de casa, mitjançant Google Maps. Ens hem proposat acostar-nos-hi circulant per l'autopista C-16 (Barcelona - Sant Cugat - Terrassa - Manresa - Berga - Puigcerdà (Eix del Llobregat), en sentit nord.
Hem disposat que abandonaríem l'autopista, a l'alçada de Puig-reig.
I per tant hem introduït al nostre navegador les següents coordenades, que hem determinat sobre el mapa: 41 58 48.0 01 53 13.6
I efectivament el nostre TomTom ens ha tret (PK-83) de la C-16 i seguidament ens ha abocat a una rotonda que hem abandonat per la primera sortida, un camí de terra, transitable, sense cap indicació, i on al cap d'uns cent metres, ens ha introduït de ple a la carretera BV-4406, (C.V.de Puig-reig a Santa Maria de Merlès) al punt on desitjàvem. (Hi ha una curta alternativa a aquest camí de terra).
Llavors, circulant per aquesta darrera carretera, cal dirigir-nos fins un punt situat a 42 00 00.1 01 55 16.5, un lloc entre els PK 6 / 7 d'aquest vial, on trobarem una sortida indicada per anar a l’església de Santa Maria de la Guàrdia (Uns metres més enrere hi ha l'accés a Sant Esteve de Valldoriola.)
Continuant per una carretera perfectament asfaltada, arribarem ben aviat al davant de Santa Maria, aparcant còmodament al davant.
Localització: N 42 00 10.0 E 01 55 22.7 – Altitud: 675 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):
“ Descripció
Construcció religiosa:
Església - Santuari. Estructura d'una sola nau, amb el presbiteri orientat a llevant.
La façana presenta una senzilla ornamentació a la porta d'arc de mig punt, un senzill rosetó circular.
L'airós campanar s'alça al cantó de tramuntana, és una torre de planta quadrada que esdevé octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt rematades per una balustrada.
Al mig del transsepte s'alça un cimbori quadrat de petites dimensions.
A migdia, i annexa a l'església, hi ha l'antiga rectoria, avui deshabitada.
El Santuari de la Guàrdia s'alça sobre construccions anteriors d'estructura romànica que encara es veuen entre els fonaments i els baixos de l'actual església. En resten encara arcades de mig punt i capitells. Mare de Déu de la Guàrdia Talla gòtica del segle XIV.
Notícies històriques
El Santuari de Santa Maria de la Guàrdia és una fundació del s. XVII (la portalada porta la data de 1685) de la qual depenien les antigues parròquies de Biure i Valldoriola.
Les obres del s. XVII taparen les antigues construccions medievals, possiblement romàniques. L'edifici fou refet de nou al s. XVIII i sobretot després de la Guerra Civil de 1936-1939, on quedà molt damnificada.
La rectoria veïna és també una obra del s. XVIII (a les llindes de la porta hi ha les dates de 1731 i de 1783).
Guillem de Berguedà, el trobador del s. XIII, cedí en el seu testament de 1187 el Mas Trullàs de Casserres: "Dimitto Sancte Marie de ipsa Guàrdia ipsum mansum de Trujars de Chatserres cum omnibus perinenciis et tenedonibus (...)". Citat per M. de Riquer: Guillem de Berguedà. I. pp. 279. Abadia de Poblet, 1971.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
A frec de l'església hi trobem un Comunidor
Unes pàgines sobre Comunidors:
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs – Observatori de Sant Julià de Vilatorta
- Comunidor de la Guàrdia de Sagàs – Conèixer Catalunya
- Los esconjuraderos - Los esconjuraderos o esconjuraderas reciben el nombre de “Comunidors” en Cataluña.
També a la vora de l'església, hi ha aquesta capelleta, on la tradició explica, que la imatge de la verge hi fou trobada.
