F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al paratge del veïnat l'Esperança de Terreres, en terrenys de Cruïlles, entitat de població del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XV – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. L'església no és accessible lliurament. Aparcament al davant.
Altres noms:
Accés – Visitada el 15/10/2016:
Hem sortit de Cruïlles i ens hem dirigit fins un punt situat a 41 57 28.5 03 00 40 on hem continuat per una desviació, per la dreta, indicada.
Al cap d'un recorregut aproximat d'uns 800 metres, i per terreny asfaltat, arribem a on hi ha el Santuari.
M A P A del recorregut confeccionat automàticament per Google Maps, que en aquest cas, no ho fa correctament. Com es pot observar la planificació es basa en un recorregut a peu, però la carretera és asfaltada.
Localització: N 41 57 50.1 E 03 00 42.8 - Altitud 77 m.
Altres:
De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):
“ Descripció
Edifici religiós.- La capella i la casa de l'ermità formen un sol cos d'edificació cobert amb teulat a dos vessants sobre els murs laterals, la qual cobreix també un gran pòrtic o galilea.
Al fons hi ha la façana amb la porta, amb llinda monolítica i motllures i un òcul en la part de la capella, on hi ha també una pila beneitera decorada amb testes alades.
L'esglesiola és d'una nau coberta amb volta de llunetes, amb motlluratges; hi ha dues capelles laterals, a cada costat, que tenen voltes de creueria.
En diferents murs hi ha restes de pintura mural dels segles XVIII i XIX; al frontis, pintada, hi figura la data 1755. La imatge titular, el cambril, és una petita talla barroca, actualment "vestida"; hi ha fragments dispersos d'un retaule barroc. La construcció és de rebles i morter, amb carreus angulars.
Trona de pedra situada a la galilea del santuari, al cos lateral de l'edificació que tanca aquest pòrtic pel S a l'alçada del pis. Recolzada en una gran mènsula decorada amb un cap alat, el basament presenta motllures decorades amb nombrosos motius escultòrics en relleu. La barana, a la part frontal, té un requadre on, en alt relleu, s'hi representa la Verge amb l'Infant a coll. Completen la decoració quatre columnetes i altres motius geomètrics.
A sota i a sobre del relleu de la verge hi ha una inscripció amb una part esborrada: "FRAN ANTOLI COLLS ME FECIT FRA IAUMA IS"
La trona és de pedra sorrenca de color marronós clar.
Al mateix pòrtic i al mur oposat al de la trona hi ha rastres ja insignificant de rajoles decorades en blau. A les rajoles del sostres hi ha pintada la data 1833.
Davant l'ermita es dreça una creu de terme, peces que es tracten en fitxes apart.
Notícies històriques
"Amb data del 13 de maig d'aquest any (1413) el Dr. Pere Garriar, vicari general del bisbe Ramon des Castellar, publica una circular en la qual fa constar que alguns fidels fan vida eremítica en la dita capella, i que havent-la edificat "de novo" i havent-hi col·locat un altar a honor de la Verge Maria, necessitava encara la reparació d'ornaments.
A tal fi venia a publicar una indulgència, que renoven el prelat esmentat en 1414, Dalmau de Mur en 1415 -17 i Andreu Bertran en 1427" (L.G. Constans, op. Cit. P.122).
Fa pocs anys que s'ha recuperat l'aplec popular del diumenge següent al 8 de setembre. El paratge és conegut popularment amb el nom d'"Esperança" (sense l'article).”
- Creu de terme del Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança
De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):
“ Descripció
Creu de pedra sobre columna octogonal i capitell de la mateixa forma amb motllures.
El basament és esglaonat. La creu presenta senzilla decoració gòtica i, en alt relleu, el Crist en un costat i la Verge a l'altre; ambdues imatges ben conservades.
La creu es dreça davant i a pocs metros del pòrtic i façana de l'ermita de l'Esperança; l'envolten un grup de vells xiprers.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
