F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al terme municipal de Santa Coloma de Farners (La Selva ) – Girona.
Situada al davant mateix del Castell de Farners.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament al costat.
Altres noms:
Accés - Visitada el 30/08/2008:
Aquesta edificació està situada al davant mateix del castell de Farners. Per tant procedirem a descriure el mateix itinerari:
“ Procedents de Riudarenes i circulant per la carretera C-63, entrem a Santa Coloma per la rotonda situada a 41 51 18.45 02 40 44.46 i continuem recte, pel carrer anomenat successivament carretera de Sils, carrer de Francesc Camprodon i carrer del Sant Sebastià, fins arribar a una petita placeta, on hem d'escollir entre continuar cap a la dreta o cap a l'esquerra.
Hem de prendre aquesta darrera direcció, i ens trobarem circulant pel carrer de Sant Salvador, que seguirem fins el final (41 51 29 02 39 38), on trobarem un pont que ens permetrà creuar la riera de Canadell o de Santa Coloma.
A l’altre costat ens trobarem situats al bell mig del Parc de Sant Salvador. Continuarem per la carretera que ara gira a la dreta i que aviat es converteix en una pista de muntanya, sense asfaltar, i que en un recorregut de 4,3 km. ens durà a l’ampla esplanada on hi ha l’ermita romànica de la Verge de Farners, del segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Aparcarem còmodament el cotxe aquí mateix: 41 51 35 02 37 57.
Als voltants hi ha una extensa zona de pícnic barbacoes, serveis, papereres, etc., en un entorn molt acurat.
El castell ens contempla des de l'alçada del turó proper. Per arribar-hi, cal fer a peu el darrer tros del recorregut. En cinc minuts de costerut passeig, hi serem.”
Localització: N 41 51 36.40 E 02 37 58.47 – Altitud: 387 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
L' actual Ermita de Farners està formada en gran part per una reconstrucció barroca que va ser afegida al fragment de l'església romànica.
Es tracta d'un edifici de planta de creu grega, format per una nau amb volta apuntada, un creuer amb cúpula el·líptica i un gran atri cobert. L'absis és semicircular i molt allargat, cobert per una volta de quart d'esfera allargada amb un tram de volta de canó i presenta una petita finestra molt estreta, d'aire arcaic propi del pre-romànic.
La nau del 1200 coberta per volta de canó apuntat, avui correspon al presbiteri i cambril de la Verge que corona la part posterior i alta del retaule, s'hi puja per una escaleta que hi ha al costat de la sagristia i es baixa per l'altre costat. La capella actual està protegida per unes reixes i té un retaule barroc, tot ell daurat, amb la verge de Farners al centre flanquejada pels dos sants locals, Sant Salvador a la dreta i Sant Dalmau a l'esquerra, les dues escultures són obres del s. XX fetes per Josep Martí Sabé.
Sota els peus de la Verge, es conserven les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. Al darrera del retaule hi ha el cambril de la Verge, decorat amb motius neogòtics, i una estàtua d'un escolanet per captar almoines.
La verge de Farners, és una talla romànica de fusta que ha sofert diverses restauracions (l' última de 1998) i representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda qui porta la bola del món a la mà esquerra mentre amb la dreta aixeca el dit índex en senyal de benedicció i protecció. La corona de plata de la verge està formada per una orla d'onze estrelles de set puntes i un centre amb la creu sobre el globus terraqui. Va vestida amb robes brodades i acuradament treballades.
A l'altar de la dreta del creuer, ofrena de la família Coll l'any 1862, té una imatge de Sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, ofrena del frare colomenc Salvador Coll al s. XIX, té les imatges de St. Joaquim i Sta. Anna amb la Verge, obres també de Martí Sabé de l'any 1949.
En l' aspecte exterior de l'Ermita s'aprecia la seva estructura de creu grega i l'absis a la part posterior, els murs estan formats per carreus alguns regulars d'altres no tant ben tallats i la teulada ben restaurada. Té un campanar d'espadanya amb una sola campana.
Unes escales condueixen al porxo, i a la porta principal de l'església, de llinda rectangular i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La part superior de la façana, per sobre la coberta del porxo, té el mur de pedra i argamassa, com els murs exteriors de tot l'edifici, i al centre s'obra una finestra. En canvi, la part inferior de la paret de la façana es troba arrebossada, com tota la part interior del porxo cobert de bigues de fusta i teules.
En les tres parets que formen una U s'hi disposa un banc de pedra, i el terra es cobreix amb peces quadrades de tova. El gran atri cobert té forma rectangular, i està obert per arcades de mig punt, amb pilastres i capitells sense decoració. En una de les parets laterals exteriors de l'atri, a la part inferior en surten quatre aixetes i una gran pica allargada de pedra, construcció recent.
Donant la volta a l'edifici, podem apreciar a la paret exterior de la nau lateral dreta, a la cantonada amb la façana , que es conserven, en mal estat, les restes d'un rellotge de sol.
Notícies històriques
No s'han trobat notícies sobre la data de construcció de l'ermita de Farners, només se'n coneix la reconstrucció del 1200, però segons l'acta de consagració d'aquest any, Arnau, bisbe de Girona, beneí i consagrà una església situada a la Parròquia de Santa Coloma "de novo constructa ad pedem Castri de Farnerio...", als peus del Castell de Farners.
S'entén que l'expressió "novo constructa" fa referència a una reconstrucció. En documents del s. XVIII s'explica que la primitiva ermita estava edificada dins els castell i se'n construí una altra als seus peus amb una donació feta pel noble militar de l'orde del Sant Hospital Raimundo de Farners.
Això i que les set fileres inferiors de l'absis són de carreus primitius ben tallats i units amb calç i sorra ( com els del castell del s.XI), diferents a la resta, fa pensar que l'ermita primitiva deuria ser del segle X o principis de l' XI.
La guerra del 1936 va malmetre diverses imatges. La Mare de Déu de Farners, més que un valor artístic, té força moral i espiritual com a protectora dels colomencs. A nivell col·lectiu ha estat invocada i baixada en processó al poble en més d'una ocasió al llarg de la història: l'any 1774 fou baixada per la sequera que hi hagué a la primavera; el 1795 per una mortalitat molt forta a la població; el 1809 la invasió francesa va saquejar la capella però la imatge de Maria fou amagada i el 1810 la col·locaren a l'altar de l'església parroquial. Finalment el 1813 retornaren la Verge a Farners. El mateix passà durant la guerra del 1936 reposant la imatge el 1939. Aquests en són només alguns exemples.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Selva : Veure en un mapa més gran.
