F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Julià del Llor i Bonmatí, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Magnífica obra d'enginyeria. Lliurament transitable, a peu, tot i que a l'altre extrem del pont, al costat oposat al poble, desemboca al mig del no res.
- “ El pont va servir pocs anys, ja que un aiguat el va inutilitzar en desplaçar el curs del riu” - (Patrimoni.Gencat).
Altres noms: Pont de Sant Julià de Llor - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitat: 10/03/2017.
(0) – El punt d'inici d'aquesta sortida ha estat el següent: Amb ajuda del nostre TomTom ens hem plantat en un lloc, (41 57 40.3 02 37 54. 0), a les afores d’Anglès, a tocar del PK nº 40 de la carretera C-63 – (La Cellera de Ter / Anglès), on hem pres una sortida indicada – Sant Julià del Llor - que ens aboca a un camí que al mapa de Google s'identifica com a carretera de Santa Julià (?) , per on hem continuat.
(1) – A 41 57 55 02 38 18, a la dreta de la carretera, trobem, indicades, les restes de Can Cavorca, suposadament d'origen romà:
La Cavorca II
Aquestes ruïnes, reben el nom popular del Castell dels Moros i la Cavorca.
Es localitzen als marges de la carretera de St. Julià.
Amiden uns 2,5 m d’alçada per 4 m d’amplada. La creença és què poden ser jaciments de monuments sepulcrals romans.” – Wikipedia.
(2) – A 41 57 57.6 02 38 17.6 Girem a mà esquerra. Hi ha una indicació: Pont romànic
(3) – A 41 58 11.8 02 37 48.3 – Desviació. Indicada. Continuem per l'esquerra.
La introducció de les coordenades a Google Maps, proporciona la confecció automàtica del següent M A P A d'aquest recorregut.
(4) - Localització: N 41 58 15.7 E 02 37 44.1 – Altitud: 149 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“ Descripció
Es tracta d’un gran pont medieval que travessa el curs antic del riu Ter, que compte amb unes dimensions de 82 metres de llarg per 2 metres d’amplada.
El pont consta de cinc arcades de tamany dispar, a destacar especialment la gran arcada central, la qual consta d’una llum - amplada- de 20 metres, 3’65 d’intradós i una sageta - alçada- de 9’10 metres fins a la barana.
Pel que fa al tema dels materials, prima la pedra, concretament els còdols de riu sense desbastar i treballar, a excepció de les quatre grans arcades, confeccionades amb blocs de pedra o carreus bastant regulars.
El punt d’arrancada de les arcades, està àmpliament reforçat per la presència en els dos costats del pont, d’uns poderosos contraforts en forma de cunya.
- Nota de Catalunya medieval: Aquest detall d'aquesta construcció és perfectament visible al mapa de Google d'aquesta pàgina: uns notables tallamars en forma d'esperó.
"D'aquests contraforts destacar especialment els de la vessant nord, els quals són molt més poderosos i robustos en comparació amb els de l'altre costat. Això es deuria al fet que pel nord era per on baixava el riu i impactava amb més força contra el pont, d'aquí la projecció d'uns poderosos contraforts en aquest costat.
D'aquesta manera les pilastres han estan reforçades per uns poderosos espigons que fan de trenca-aigües i contraforts simultàniament.
Notícies històriques
El pont es troba al pas d'una via romana que, des de Gerunda, penetrava l'interior muntanyós resseguint la riba esquerra del Ter.
Les obres de restauració podrien confirmar l'origen romà dels enormes carreus que sostenen la base de les arcades.
No hi ha proves que el pont es reconstruís a l'edat mitjana tot i trobar-se al pas d'una important via de comunicació del comtat de Girona.
El pont actual es considera un dels millors exemples d'estil gòtic tardà civil que queden a la demarcació.
Segurament és una obra del segle XVII de la que en foren promotors els Olmera, senyors d’Anglès, i el monestir d'Amer.
El pont va servir pocs anys, ja que un aiguat el va inutilitzar en desplaçar el curs del riu, abans que l'aiguat de Santa Llúcia del 1777 s'endugués l'arcada de la riba dreta.
I és que el 13 de desembre, un aiguat de grans proporcions va provocar que el Ter es desbordés i a Sant Julià va provocar el canvi original de les, aigües deixant el pont del carrer Vell sense riu.
Aquest excés d'aigua és recordat per l'aiguat de Santa Llúcia.
No obstant això, és possible que el pont ja no fos útil, car se sap per un document de 1727 que el mas Cuc d’Anglès tenia en propietat una barca que travessava el Ter tot fent de transport públic. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Detalls:
Paisatge
Al poc d'haver deixat la carretera C-63, a la dreta, veurem aquesta raconada.
