F O T O S
VISITA - Any 2015
NOVA VISITA - Any 2017
Aprofitant que hem passat a la vora d'aquest pont, i veient que ja han acabat les obres de restauració que s'estaven portant a terme durant la visita de l'any 2015, hem aprofitat per fer una bateria de fotos actualitzada.
A M P L I A C I Ó / A M P L I A C I Ó - Català
A M P L I A C I Ó / A M P L I A C I Ó - Español
Del text de la fotografia anterior.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Constantí, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Tarragonès (Tarragona).
Època: Medieval i romana - (Diputació de Tarragona).
El pont de les caixes és un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia del Molins - (Diputació de Tarragona).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: El dia de la nostra visita, estava en obres. En l'actualitat, encara porta aigua, com es pot veure a les fotografies.
Altres noms:
Accés - Visitat el 15/03/2015:
D'entrada, hem de demanar disculpes per la discreta qualitat de la descripció de l'itinerari d'avui.
Coneixedors de les coordenades de situació de la construcció que busquem, en un moment donat, hem introduït aquestes dades al nostre navegador.
Sense saber ara ni com ni per on hi havíem entrat, el TomTom ens indica que cal sortir de l'autovia A-27 - (41 09 57.6 E 01 12 58.6) per la que circulàvem, en sentit sud, i continuar per un camí de terra (1).
No gaire més endavant, en un lloc (2) d’aquest camí (Perfectament transitable) (41 09 51.0 01 13 05.9), al bell mig de la carretera ens trobem uns pilons de ciment que ens barren el pas. Aparquem aquí mateix, ens posem les bambes, i a caminar. Som-hi.
A 41 09 47.4 01 13 17.9 – Desviació - (3) Continuem per la dreta.
A 41 09 46.1 01 13 18.4 – Desviació - (4) Continuem per l'esquerra
A 41 09 46.8 01 13 24.6 – Desviació - (5) Continuem per la dreta. Travessem per sota la via del tren, i arribem al nostre destí.
Des de que hem deixat el cotxe, fins aquí, hem trigat uns quinze minuts, a peu.
Quan estem mirant el pont, ¡ passa un cotxe tot xino xano pel davant nostre ¡. Com diem sempre, als llocs s'hi pot arribar per diferents camins. L'únic que hem descobert és el nostre, però aquest vehicle ens demostra que s'hi pot arribar d'altres maneres ... i ¡ amb cotxe ¡ ...
Finalment, us oferim un planell d'aquest itinerari, on veureu que més val una imatge, que mil paraules.
11/04/2015 - Novetat:
En les nostres habituals sortides, no és estrany que tornem a passar pels mateixos llocs. I que de vegades aquestes situacions ens permetin trobar rutes que no coneixíem, rutes alternatives.
Aquesta ha estat avui la qüestió:
Havent accedit a la --> Vila romana de Centcelles, hem trobat un itinerari alternatiu per accedir des d’aquí, al --> Pont de les Caixes. Distància aproximada: 750 m.
Publiquem tot seguit el planell corresponent:
Localització: N 41 09 43.2 E 01 13 24.5 – Altitud: 46 m.
Altres:
- La pàgina web de Pat.mapa, a dia d'avui, apareix completament en blanc, sense cap tipus d'informació (Març 2015).
- De la pàgina web de la Diputació de Tarragona, ens complau extreure el següent text (Març 2015):
“ Descripció:
El pont de les caixes és un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia del Molins, els quals aprofitaven l'energia hidràulica per al seu funcionament.
Treballs arqueològics recents van permetre documentar que l'aqüeducte medieval era una reforma d'una conducció hidràulica d'època romana, que probablement abastia la propera vil·la romana de Centcelles.
Descripció:
El pont de les caixes és l'estructura més espectacular de la Sèquia del Molins, que servia per salvar el clot que forma el Torrent de la Ferrerota.
L'estructura té uns 36 metres de llargada i està sostingut per quatre arcs, tres dels quals són de mig punt i dos d'aquests són cecs.
En dates recents, l'ensulsiada d'un tram de mur de maçoneria deixà a la vista les restes de l'antiga canalització d'època romana, que es dirigia envers la propera vil·la de Centcelles.
Notes històriques:
No es pot datar amb exactitud l’any de la seva construcció, però se sap segur que en l’època medieval ja existia la
sèquia i per tant el pont de les caixes.
Aquest pot haver estat reconstruït al llarg dels anys, degut al seu deteriorament, sobretot provocat per les crescudes del torrent.”
- De la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, ens complau extreure el següent text:
“ Descripció
Durant el mes de maig de 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva consistent en la prospecció dels terrenys afectats per la construcció de la "Conexión Ferroviaria Corredor del Mediterraneo - LAV Madrid - Barcelona - Frontera Francesa. Tram Constantí a Perafort."
Aquesta prospecció tenia com a objectiu delimitar sobre el terreny elements del patrimoni cultural per tal de valorar la possible afectació del projecte sobre aquests, la localització de restes o indicis arqueològics en superfície que delimitin futures àrees d'actuació o la documentació de possibles jaciments inèdits.
Es detectà en aquesta zona el Pont de les Caixes i materials ceràmics en superfície, que en part quedarien afectats pel traçat del projecte constructiu, fet pel qual calia realitzar intervencions arqueològiques de control.
Posteriorment, en el mes de març de 2007, es dugué a terme una intervenció arqueològica de control i delimitació dels possibles nous jaciments localitzats durant la fase prèvia.
En aquesta segona intervenció sobre el terreny, es realitzaren dues rases que demostraren la inexistència de nivells i estructures antigues a ambdós costats del talús per on transcorre la sèquia dels Molins, zona afectada pel traçat de la línia d'alta velocitat.
En aquest punt la obra preveu un pas elevat que, en principi, no afectava el talús i el canal. En el mes de març de 2007 doncs, ja s'havien dut a terme els treballs de desbrossada de tota la zona afectada per les obres d'aquest tram de la LAV i hi havia començat les obres de construcció de la plataforma.
Coincidint amb aquestes obres es produí un ensorrament d'una part de l'estructura del pont, ja que era molt feble.
Des d'aleshores no s'hi realitzaren més moviments de terres en les proximitats del Pont de les Caixes.
A finals de 2007, a causa de les fortes pluges s'esfondrà un nou tram de mur de mamposteria del Pont de les caixes (entre l'arc occidental i el pas de la riera, coincidint amb un arc de descàrrega molt refet), quedant al descobert la part interna de l'estructura la qual, un cop analitzada, permetria adscriure-li a l'estructura una cronologia més antiga.
En l'interior s'observava una conducció d'aigües construïda en opus signinum, de factura clarament romana.
Es tracta d'una caixa per on discorreria l'aigua, situada a nivell inferior del pas actual de les aigües.
El carreuó observat és molt similar a les construccions romanes de Tàrraco, fet que permetria adscriure la cronologia de l'aqüeducte a època romana.
Es tracta, doncs, d'una part d'un aqüeducte romà amb una canalització situada a un nivell inferior del pas d'aigua medieval, que fou construït segurament per a dur aigua a la vil·la romana de Centcelles (a uns 500m de distància).
Durant el segle XIV l'aqüeducte fou molt remodelat a causa de la necessitat de dur l'aigua a uns camps que quedaven a un nivell superior dels de la vil·la, per la qual cosa va ser necessari aixecar la cota de conducció inutilitzant l'aqüeducte d'època romana.
Aquesta reforma duta a terme en època medieval consistí en la obertura de dos arcs pel pas del camí de Montblanc, el recreixement del pont (incloent el terraplè) i potser també en la reforma de l'arc de la riera.
A partir d'aquesta reforma doncs, hi ha un pas diferenciat per al camí, un arc per al trànsit humà i vial, i una altra obertura per al pas de la riera.
Tot això comportà el desmuntatge d'un tram del pont romà per a encabir els arcs, fets amb carreus, i la superposició d'un cos superior per aixecar la cota de la canalització.
Context
Situat en una zona plana, en un lloc natural de pas des de l'antiguitat, que enllaçava la costa amb l'interior. Es troba al nord-est del nucli urbà de Constantí, al costat del camí de Montblanc, en el punt on creua el Torrent de la Farrerota.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
