F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A tocar de les cases de Guissona, població de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XVI – Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Palau gòtic- renaixentista que es va deixar inacabat ja a inicis del segle XVI. No és accessible lliurament.
Sembla ser que la construcció d’obres faraòniques, estrafolàries, ostentoses, o de poca utilitat, no siguin exclusiva única dels segles XX – XXI (Aeroports sense avions, AVE sense passatgers, Fòrums, i altres “perles”), ja hi havia “antecedents”.
També com en altres ocasions, els francesos varen acabar de rematar la “feina”.
Altres noms: Obra de Sant Llúcia - (Patrimoni.Gencat). Modestament, pensem més aviat en Santa Llúcia ( Pat.mapa).
Accés - Visitat el 10/12/2012:
Dins de Guissona, cal localitzar l’avinguda onze de setembre. Al final d’aquest carrer ( 41 47 15 01 17 49 ) hi ha la senyal del PK 0 de la carretera LV-3113 (Guissona / Biosca).
Poc més endavant d’aquesta senyal, a l’esquerra de la carretera, trobarem aquesta edificació.
Localització: N 41 47 18.83 E 01 17 57.51 – Altitud: 501 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
Palau gòtic- renaixentista que es va deixar inacabat ja a inicis del segle XVI.
Construcció de planta quadrada centralitzada per un pati, on s'obren totes les estances. L'església del palau és un dels espais més interessants del conjunt i estava dedicada a Sant Jordi, Santa Llúcia i Sant Blai.
La façana principal presenta tres obertures a la banda dreta, dues de les quals són finestres amb arcades que es sustenten en mènsules amb motius vegetals i zoomòrfics, i una tercera obertura amb un ull de bou. Les tres finestres conserven elements decoratius gòtics amb arcs rebaixats i motllures pronunciades. A la banda esquerra de la façana totes les obertures es troben actualment tapiades i s'hi observa una finestra molt deteriorada i una porta, que donava accés directe des de l'exterior a l'església. A la façana est hi ha diferents obertures, totes tapiades o inacabades i una porta que comunica amb les cavallerisses.
L'entrada principal estava formada per una gran portada d'arc de mig punt dovellada, de la qual només en conservem les restes. S'accedeix al palau per un vestíbul que dona a una gran sala ricament decorada a mà dreta i a l'església a l'esquerra; davant, com ja s'ha dit anteriorment, un pati que centralitza tot l'edifici.
L'ala dreta d'aquest palau l'ocupen un conjunt d'estances intercomunicades per portes amb arcs de mig punt i motllures. En una d'aquestes estances encara s'hi conserva un forn. A l'ala nord s'ubicaven les cavallerisses, que comunicaven també amb l'exterior a través d'una porta al mur est. Les restes de les cobertes ens deixen endevinar l’arrencament d'arcs torals i voltes de creueria.
La decoració del palau era molt sumptuosa i entrelligava elements del gòtic tardà amb altres renaixentistes. Es conserven encara motllures, frisos decorats amb motius vegetals, filigranes, arcs adovellats que donen accés a les estances, relleus amb motius vegetals, capitells ricament decorats, etc.
En el projecte d'aquest palau de ben segur que havia la voluntat d'aixecar un segon pis, ja que l'ala dreta de l'edifici presenta una escala de caragol que no portava a cap lloc, ja que no es va arribar a construir mai.
La totalitat del conjunt es troba en molt mal estat i la vegetació ha cobert gran part de les estances, algunes pràcticament inaccessibles.
Notícies històriques
El Palau de Fluvià, més conegut com a Obra de Fluvià, és situat a un km de Guissona, vora la carretera que porta a Biosca a l'antic terme del poble de Fluvià.
El lloc, que pertanyia a la universitat de Guissona des del 1383, passà progressivament a la jurisdicció del bisbat d'Urgell. El 1505 el bisbe Pere de Cardona en comprà la totalitat dels drets senyorials, i emprengué la construcció d'una residència - palau per als bisbes d'Urgell, en substitució de l'antic castell. L'obra avança ràpidament però restà interrompuda el 1514, quan el bisbe Cardona es trasllada a Tarragona com a nou arquebisbe metropolità, moment en que ja era acabada i coberta la planta baixa.
Les restes de l'edifici permeten de reconstruir no tan sols l'esquema de planta, sinó també la ubicació de les diferents estances, al mateix temps que ens permeten de fer-nos una idea de l'ambició de l'obra i dels mitjans de què disposà.
Al 1808 amb la Guerra del Francès, els francesos van fortificar l'edifici i derruïren part de la coberta.”
- Del llibre "Els castells de la Segarra" d'en Jaume Moya i Matas i d'en Jesús Roig i Grau (Cossetània Edicions - Març 2011 - ISBN 978-84-9791-872-5) i referit a aquesta edificació, ens complau extreure els següent fragments d'informació:(Febrer 2013):
" Castell de Fluvià: Hom pensa que es trobava en el lloc que avui és anomenat Obra de Fluvià o Santa Llúcia , als afores de Guissona, al costat de la carretera de Massoteres.
La primera referència d'aquest castell data de l'any 1.040 ...
L'any 1505 Pere de Cardona, bisbe d'Urgell, adquirí la total jurisdicció del lloc amb tots els drets que hi posseïa la universitat de Guissona. En el plec de condicions d'aquesta compravenda, hi havia la d'enderrocar el castell, l'església i el poble, amb la prohibició de tornar-hi a alçar cap fortalesa, i la d'alçar-hi una casa d'esbarjo pels bisbes d'Urgell.
L'any 1808 s'hi feren forts els francesos i, un cop expulsats, la població de Guissona el va enderrocar en bona part per evitar-ne una nova ocupació. "
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
-
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
