F O T O S
Vista general, entorn
Portal d'accés
Carrer. A la dreta, façana de l'església parroquial de Sant Bartomeu
La porta que veiem al fons, és la part final del carrer
Pas cobert
Pas cobert
Part posterior de les cases, formant la muralla
I T I N E R A R I 
Situació: Al Mas de Bondia, entitat de població de Montornès de Segarra, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XVI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: El Mas de Bondia és un dels millors exemples de vila closa medieval que han perviscut a la Segarra. Bon estat. Habitat. Es pot passejar lliurament per l'únic carrer que té aquesta vila, constituït per una filera de cases a banda i banda, amb una única porta d'accés.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/11/2013:
Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Localització: N 41 36 19.08 E 01 11 31.14 – Altitud: 503 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2013):
“ Descripció
En origen, el Mas de Bondia era un edifici aïllat, al cim d'un turó. Amb el temps, l'estructura del mas es va anant modificant, i va derivar en un petit nucli de població a partir d'un carrer sense sortida.
Ambdós costats d'aquest carrer s'annexionen les cases dels nous pobladors, en sentit perpendicular al eix del carrer, formant un carrer fortificat, on els darreres de les cases feien de muralla i al qual s'accedia per un únic portal.
Aquest portal és l'antiga porta d'entrada de la primitiva masia i actualment ha esdevingut pas cobert. L'aspecte exterior d'aquest portal d'accés al poble, té l'estructura d'una masia tradicional, de tres cossos, amb dos trespols que separen la planta baixa (portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat), primer pis (dues finestres quadrades i balcó) i les golfes (obertura de dos finestres).
El parament exterior d'aquesta façana està format per carreus de pedra local i al costat esquerra del portal, s'adossa un contrafort. La teulada d'aquest edifici és a doble vessant.
Dins d'aquest conjunt fortificat, que esdevé un clos murallat d'origen medieval, podem destacar alguns edificis significatius. Un d'ells és l'església parroquial de Sant Bartomeu (C/del Portal,4). Es tracta d'una església d'origen medieval però molt modificada amb el pas del temps. Presenta una façana estructurada a partir d'una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. Per damunt i sobre de la porta sobre un òcul motllurat, actualment sense entrada de llum ja que la seva estructura rodona es aprofitada per un rellotge en perfecte funcionament,
i corona la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls.
També, al llarg d'aquest carrer poden trobar algunes cases que presentes decoracions interessants centrades a llindes de les balcons de les seves façanes principals. És el cas de Cal Pere Gros (C/ del Portal, 31) i Cal Ferrer (C/ del Portal, 29). Ambdós cases, presenten relleus, ondulats a les llindes del balcons situats al primer pis, com una sanefa. També, aquest aspecte decoratiu el trobem en la llinda del balcó a Cal Narcís (C/ del Portal,4). Aquesta decoració present als seus balcons ens contextualitza la remodelació o creació d'aquest habitatges al llarg del segle XVI. Un cas diferent alhora que significatiu, el podem trobar a cal Narcís Vell (carrer del Portal, 21) on hi troben altres elements decoratius esculpits a les pedres de la seva planta baixa Es tracte del treball amb relleu dos escuts de pedra, situats ambdós costats d'una espitllera. Un dels presenta el dibuix en relleu d'una creu hospitalària
i l'altre, l'escut no esta identificat, clar reflex del passat medieval de la vila
Notícies històriques
El lloc del mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme.
El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell a l'orde del temple, on també s'inclogué el mas. Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell, que passaren a dependre de la comanda de Granyena.
El mas o la masia, alhora unitat residencial i centre d'explotació agrària, presenta una riquesa en les seves formes arquitectòniques fruit tant de complexos processos històrics, com de l'aprofitament i transformació d'estructures preexistents. L'estabilitat i la recuperació agrària que va tenir el camp català a finals del segle XV, va propiciar l'aparició d'una pagesia benestant. Aquest fet va comportar la restauració d'antics masos, amb la construcció d'un alt nivell arquitectònic.
El vandalisme i la pirateria a Catalunya, van obligar a la fortificació de molts d'aquests masos.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
