F O T O S
A M P L I A C I Ó del text de la foto anterior
Entorn
I T I N E R A R I 
Visió general
Informació extreta del plafó informatiu situat en aquest lloc.
Situació: En terrenys de Ceuró, petita entitat de població de Castellar de la Ribera, municipi de la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Neolític - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).
Estat: Per l'edat que tenen, no presenten pas mal aspecte ... Lliurament accessibles. Hem aparcat al voral del camí.
Altres noms: Sepulcre megalític - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).
Accés – Visitada el 05/05/2017:
Havent localitzat i visitat (exteriorment) l’Església de Sant Julià de Ceuró, hem vist un cartell que indicava aquest singular paratge ... i cap allà hem anat - (indicat: 900 metres).
Així doncs, el punt d'inici ha estat en un lloc 42 01 11.8 01 22 30.5 situat al davant del cementiri de l'Església de Sant Julià de Ceuró, continuant per la carretera asfaltada, que a Google Maps s'identifica com a Camí de les Grioles, fins un punt (**) situat a 42 00 55.0 01 22 55.2, on ja veiem uns cartells informatius.
Cal aparcar el cotxe en aquest lloc, i continuar a peu per un camí de terra ben evident, on al començament hi ha una cadena que barra la continuació de pas als vehicles a motor.
- Altitud en aquest lloc: 583 m.
Observacions: No facilitem les coordenades de situació que hem obtingut in situ, al davant de cada pedra, doncs sense decimals, no tenen la precisió necessària per localitzar-les, ni son visibles al mapa de Google. Cal anar una mica muntanya amunt i avall, si les volem trobar.
En qualsevol cas, per localitzar aquestes velles pedres, ens ha estat de gran ajuda el següent esquema:
Informació extreta del plafó informatiu situat en aquest lloc.
Localització: (**) - Aquestes són les coordenades que hem introduït al nostre Mapa de Google.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat / Arqueologia, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Sepulcre megalític de Ceuró I
Descripció
Des del cementiri del nucli rural de Ceuró, s'agafa el camí del mig i es caminen uns 1.500 metres fins arribar a la petita rasa de Grioles, i remuntant uns 50 metres a la dreta es troba el sepulcre.
Aquest megàlit es construí en la part més baixa d'un talús de rasa plenament ocupada pel bosc. De la seva estructura només conservava "in situ", abans de l'excavació, la llosa lateral esquerra que medeix 1'87 metres de llargària i 0'60 metres d'alçada sense tenir en compte la part soterrada, orientada est-oest.
La resta de les lloses es trobaven caigudes i ajagudes sobre el marge i a tocar del camí forestal. Es va identificar clarament l'altra llosa lateral, la de capçalera i una de grans dimensions corresponent a la coberta, a més d'altres lloses més petites que formarien part de l'estructura.
Hi havia algunes restes humanes visibles: algunes falanges, un húmer i algunes peces dentàries. No hi havia indicis de cap estructura tumular o tarter a les immediacions.
Durant les excavacions de 1993, es van documentar les restes de dos esquelets. A un d'ells li faltaven les extremitats inferiors i la pelvis, en el crani li faltava una porció del frontal i tenia la mandíbula inferior desplaçada sobre la clavícula. La resta del cos estava en connexió anatòmica, disposat en decúbit supí i ocupant el quadrant nord-est de la cambra funerària, amb els braços estirats al llarg del cos i el crani mirant al nord.
Del segon individu tan sols es trobaren algunes restes òssies corresponents al radi.
Aquest sepulcre fou reutilitzat en època neolítica per inhumar-hi l'individu jove, que és el que tenia l'esquelet quasi complert.
Enmig dels esquelets s'ha trobat material arqueològic: dos geomètrics de sílex gris, una fulla de sílex melat, sense retocs... A prop de Ceuró I s'han trobat dos sepulcres més: Ceuró II i Ceuró III.
De la pàgina web Patrimoni.Gencat / Arqueologia, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
"Sepulcre megalític de Ceuró II
Descripció
Sepulcre megalític construït en la part baixa d'un talús a mig vessant.
La primera impressió que oferia aquesta estructura era la d'una caixa soterrada rectangular i incomplerta formada per 3 lloses i que feia aproximadament 1'5 metres de llargada i 0'5 metres d'amplada. No hi havia indicis de túmul.
Un cop aquesta estructura va ser excavada l'any 1993, es va constatar que aquesta simple caixa inicial de 3 lloses (A, B, C), s'allargava més d' 1 metre a partir de la llosa C, en forma de 2 lloses més (D, E) que tendien a tancar-se vers l'interior del possible enterrament com si es tractés d'un corredor.
El conjunt quedava completat amb una altra llosa (F) que tanca perpendicularment l'estructura pel cantó de l'oest. Només quedava un espai buit entre la llosa F i la B i la coberta no hi era.
A les immediacions de la cambra van anar apareixent tot un complex de pedres d'entre les quals destaca la gran llosa de coberta (G) que aparegué caiguda, i que encaixa perfectament amb un fragment "in situ" recolzat sobre les lloses C, D i E.
Sobre la llosa A es van trobar tot de llosetes que segurament tindrien la funció de falcar o tapar les escletxes d'entre les lloses aixecades verticalment i la de coberta.
Al costat de la coberta hi havia tot de petites lloses que podrien haver ocupat l'espai buit entre les lloses F i B.
Al costat de la llosa A aparegué un gran bloc que no se sap si està relacionat amb el sepulcre o no.
A l'interior de la cambra, a uns 20 cm. de profunditat, van aparèixer restes òssies disperses (a l'extrem occidental de la tomba són pràcticament inexistents) i també van aparèixer alguns objectes d'aixovar.
Aparentment no és una tomba d'inhumació individual sinó triple.
A l'angle sud-est de la cambra apareix un crani incomplert protegit per 2 llosetes. Al costat d'aquest, apareix un segon crani també incomplert i un escampall d'ossos trencats i barrejats.
A uns 80 cm. dels dos anteriors, apareix un tercer crani més petit i malmès, al peu de la tomba i a prop d'aquest, alguns ossos en connexió anatòmica però sense el crani."
De la pàgina web Patrimoni.Gencat / Arqueologia, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Sepulcre megalític de Ceuró III
Descripció
Estructura que aparegué en la part més baixa d'un talús, a primera vista més confusa que les altres dues estructures (C-I i C-II), a causa de la gran quantitat de vegetació que la cobria i l'envoltava.
Al principi semblaven les restes d'una caixa (1 x 1 metres) oberta per un cantó i feta amb lloses encaixades verticalment al terra, força soterrades i una coberta molt malmesa.
Un cop realitzada l'excavació l'any 1993, es va poder observar que les lloses A, B i C es trobaven "in situ".
Sobre la llosa C descansava la llosa de coberta (D), gairebé trencada en dos trossos i mig caiguda, de manera que la llosa C també estava fragmentada en dos i la llosa B inclinada cap a fora de l'estructura.
Aquesta estructura es troba en una petita sobreelevació del terreny, potser artificial.
També es constatà l'existència d'un veritable túmul a partir de la llosa A.
Acabada l'excavació, es confirmà que es tracta d'una estructura incomplerta, ja que a part del mal estat en què es troben les lloses B, C i D, sembla que manquen d'altres com en el cas de C-I, i com en el cas de C-II, en arribar a la base de les lloses "in situ", aquestes semblen falcades i assegurades per altres pedres més petites.
A l'espai que hi ha entre les lloses, van aparèixer petites restes òssies en total desconnexió anatòmica confirmant la idea que es tracta d'una tomba.
A uns 10 cm. de profunditat van començar a aparèixer llosetes i ossos més complerts però igualment remoguts: costelles fragmentades, ossos de les extremitats, peces dentàries i una mandíbula en estat precari.
L'únic aixovar són 2 bocins de ceràmica indeterminada. Mentre que a C-I i C-II no hi ha restes de túmul, a C-III sí que hi ha túmul (cambra dintre túmul)."
- Aquest III sepulcre, és visible des de la carretera.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
