F O T O S
Les següents fotografies no guarden cap ordre en concret. Són fruït de passejar lliurament pels carrers del llogaret.
I T I N E R A R I 
Situació: A Capmany, entitat de població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Empordà- (Girona).
Època: Segle XIV – Sense estil definit - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo.
Altres noms:
Accés – Visitat: 23/02/2019.
C/ de la Torre-c/Fort, pl del Fort, c/ Vilarnadal - (nucli medieval) - Generalitat de Catalunya.*
Localització: N 42 22 21.1 E 02 55 15.7 – Altitud: 105 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2019):
“ Descripció
Les restes conservades de l'antic recinte emmurallat de la població de Capmany estan situades dins del nucli urbà, a l'extrem sud-est del casc antic de la població, delimitant el terme per les bandes de llevant i tramuntana.
Es conserven concretament tres torres de planta rectangular, la fortificació de la part superior de l'absis de l'església i alguns panys de muralla, tot i que la majoria han quedat integrats en les construccions actuals.
La torre situada a l'angle nord-est del recinte forma cantonada entre el carrer de la Torre i el de Vilarnadal.
És una torre reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïda en tres pisos.
La torre presenta espitlleres o sageteres a diferent nivell, bastides en carreus de granit i combinades amb finestres rectangulars bastides en pedra també.
Per la cara de tramuntana de la torre destaca una tronera.
Els angles de la torre són bastits amb carreus de granit ben desbastats, mentre que la resta del parament està construït amb pedra sense treballar disposada irregularment.
Per la banda de llevant del recinte hi ha les restes d'una possible torre circular, tot i que està força transformada i integrada en una de les cases del nucli.
A l'extrem sud-est del recinte hi ha una altra torre rectangular, més degradada que la primera, amb algunes sageteres a la part superior i carreus desbastats a les cantonades.
La torre de la banda de migdia és de dimensions més petites que les anteriors, rectangular i reformada.
Presenta la coberta de teula, amb els angles d'aquesta aixecats a mode de grans merlets i diverses sageteres disposades a diferent nivell.
La fortificació de la part superior de l'absis de l'església, situat la banda de tramuntana del recinte, està bastit amb carreus de pedra disposats en filades i presenta una filada d'espitlleres damunt la qual destaquen dos petits matacans rectangulars, orientats al sud i a llevant.
A escassa distància de l'absis, integrat dins del parament d'una de les cases actuals que es troba bastida damunt les restes de la muralla, hi ha les restes d'un dels antics portals d'accés a la vila, força transformat.
A la part superior conserva un matacà en bon estat sostingut amb cartel·les i també conserva part del parament original de carreus desbastats que el bastia.
Notícies històriques
Per l'estructura de les torres i dels elements conservats, sembla que la muralla va ser aixecada majoritàriament durant els segles XIV i XV, si bé sobre restes anteriors, probablement dels segles XII i XIII.
És en aquesta època en què els Clusa foren barons del poble substituint la família Capmany, encara que hom pensa que el canvi de llinatge fos més de nom que de família, donat que el darrer dels Capmany fou també senyor del vallespirenc castell de la Clusa.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Remarca
- De la pàgina web de Vikipèdia, hem extret la següent informació:
Campmany, oficialment i impròpiament anomenat Capmany, és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines – Vikipèdia.
Capmany és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Campmany, d'acord amb l'etimologia i la grafia del català – Vikipèdia.
