F O T O S
P O R T A L S
I T I N E R A R I 
Situació: A la població de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XIII - BCIN - Generalitat de Catalunya.
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.
Estat: En un relatiu bon estat. Algunes edificacions són de propietat privada. Aparcament als voltants.
Accés - Visitat el 28/06/2009:
En aquesta localitat es poden veure fins a tres tipus d’edificacions diferents:
A més de les muralles, el castell i la torre de guaita.
Localització d’un sector de muralles: N 42 19 12 E 02 47 25 - Altitud:175 m.
Edificacions properes:
- Castell de Sant Llorenç de la Muga
- La Torre de Guaita (Segle XVII), situada en un turó dalt del poble.
Altres pàgines:
Altres: Cal fer un tomb sense presses pels bonics carrers de trama medieval de la vila.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - Octubre 2020:
NUCLI HISTÒRIC DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA
Descripció
El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga està situat a la banda de migdia del nucli urbà.
Es tracta d'un nucli recentment arranjat, dels més destacats de la comarca.
Està format per un recinte fortificat de planta irregular, allargada.
Els trams conservats que presenten més llargada són els costats de tramuntana, que conserva diverses torres, espitlleres i restes emmerletades, i migdia, aquest últim en paral·lel al riu i més degradat que l'anterior ja que moltes cases foren afegides al mur.
El sector de llevant és més curt que la resta i, a l'extrem de tramuntana, es conserven els vestigis del portal de Baix, el qual actualment forma un passadís.
A ponent es conserva el portal de Dalt, de planta quadrada, amb restes de merlets i espitlleres allargades, i format per dos arcs de mig punt adovellats.
Ambdós portals donaven accés a l'interior de la vila, travessant-la de llevant a ponent.
En general, els quatre sectors del recinte emmurallat esmentat conserven prous i evidents restes de fortificació com sageteres, espitlleres, merlets i torres.
L'urbanisme del conjunt està estructurat mitjançant dues grans vies que el travessen d'est a oest.
Es tracta de carrers de traçat rectilini, estrets i que en algun racó conformen petites placetes.
Les cases situades dins l'antic recinte murat estan datades dels segles XVI, XVII i XVIII.
En general es tracta de grans casals de planta rectangular amb les cobertes de dues vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos.
Majoritàriament presenten portals de mig punt adovellats i grans portes i finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes.
Estan bastides en pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada d'una forma regular.
Moltes d'elles han estat rehabilitades en els últims temps i d'altres presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.
Notícies històriques
El lloc de Sant Llorenç de la Muga és documentat ja al segle X amb el nom Santi Laurenti de Sambuca, encara que hom creu que ja era habitat en època romana.
El nucli històric actual fou fortificat vers els segles XIV-XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular.
Al llarg del segle XVIII la població es desenvolupà gràcies a l'activitat menestral de paraires i cardadors.
Sota el regnat de Carles III, s'explotaren les mines de ferro i plom, fundant diverses fargues, com la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a l'elaboració de munició.
Al maig de l'any 1794 va ser destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran.
Les ruïnes d'aquesta fosa estan cobertes actualment pel pantà de Boadella.
Els elements més destacats del nucli són el Castell medieval de Sant Llorenç, amb les diferents torres, portals i trams de muralles de la fortificació, l'Església romànica de Sant Llorenç i els diferents carrers i cases d'origen medieval i d'època moderna.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Algunes vistes de la vila.
Antics safaretjos públics
