- De la pàgina web del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació:
Telegrafia òptica
"En els anys convulsos de la primera meitat del segle XIX, de guerres, enfrontaments, dominis territorials, i ja amb la Revolució Francesa, el domini napoleònic va quedar representat en la voluntat de crear uns sistemes de comunicació que facilitessin la transmissió de missatges entre els diferents territoris annexats, enmig dels enfrontaments bèl·lics.
El primer sistema de comunicació de telegrafia òptica fou ideat a França pel científic Claude Chappe (1790), i havia de permetre al govern rebre informació i transmetre ordres en el menor temps possible.
Però, què era la telegrafia òptica?
Les “Torres del telègraf” eren “torres de senyals” que feien les funcions d’estacions repetidores de missatges codificats. Formaven part d’una xarxa de transmissió de senyals a distància.
El sistema, es va veure afavorit per l’aparició de les ulleres de llarga vista acromàtiques que permetien situar les torres a distàncies considerables, entre dues i tres llegües (de 8 a 12 Km)
Davant de l’èxit d’aquesta primera línia es va crear a França una xarxa de telegrafia òptica que a mitjans del segle XIX assolia 5.000km. Aquesta xarxa va tenir el seu màxim desenvolupament amb la França napoleònica degut a les necessitats de l’Imperi per una ràpida transmissió dels missatges.
Països com Anglaterra, i algunes zones d’Estats Units, varen emprar aquest sistema de comunicació, amb algunes variants en l’aparell per tal d’enviar missatges.
Però a Espanya, i a Catalunya, com hi van arribar aquestes línies de telegrafia òptica constituïdes per torres ?
L’any 1799 Agustín de Betancourt Molina introdueix un nou sistema de telegrafia ideat per ell i que suplantava al de Claude Chappe. Amb aquest, es creà la línia Madrid-Cadis.
Durant el primer terç del segle XIX (1820-30) se succeeixen diverses instal·lacions de línies de torres de telegrafia òptica per Espanya, amb major o menor èxit.
A l’inici del 1840, i durant les primeres guerres carlines, va en augment l’interès per part del Govern d’obtenir unes línies de telegrafia òptica estables per tal de tenir més facilitats en les comunicacions, degut també a la situació bèl·lica del país.
L’any 1844 el coronel d’Estat Major, José María Mathé Aragua va guanyar el concurs per establir un sistema telegràfic per a les noves línies de telegrafia òptica que es volien instaurar a Espanya, i Catalunya.
Una de les línies previstes era la que unia Madrid-Conca-València-Castelló-Tarragona-Barcelona-Girona (La Jonquera) - Frontera Francesa."
- De la pàgina web de Vikipèdia, ens complau extreure els següents fragments d’ informació:
" Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador.
Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores.
El disseny i la construcció de la xarxa fou encomanat al brigadier José Maria Mathé, el mateix que estava construint la xarxa de telegrafia òptica civil a l'estat espanyol.
Per aquesta xarxa ideà un nou sistema de comunicació i va fer unes torres també diferents.
A la xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada).
Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitjana altura que podia girar i disposar-se en quatre orientacions.
Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que només tenien les autoritats militars pertinents.
Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
El disseny i construcció de la xarxa es va fer en dos anys del 1848 al 1849.
Estava estructurada en línies radials que sortien de Barcelona.
Es va fer tan ràpid perquè es construïren poques torres de nova planta (la d'Avinyó n'és una d'elles) i molts telègrafs es col·locaren sobre campanars (a Artés) i construccions situades estratègicament en llocs elevats."
Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.
Però la telegrafia òptica, malgrat les interrupcions que es produïen per la boira, va resultar molt més segura que l’elèctrica que quedava anul·lada només tallant el fil."
- De la pàgina web de Scripta Nova ens complau extreure els següents fragments d’informació, força interessants:
"Les torres, d’acord amb la tradició dels enginyers militars espanyols, constituïen autèntics fortins. La porta d’entrada es situava a uns dos metres del terra, de manera que s’hi accedia mitjançant una escala de fusta que es retirava en cas d’atac.
Tenien espitlleres i en alguns casos estaven envoltades com a defensa per un fossat o un mur, com es pot observar encara avui en dia amb algunes de les torres localitzades que encara es conserven, como la núm. 207 (Sant Miquel) o la núm. 211 (Puig-ardina).
El personal encarregat dels telègrafs es dividia en personal facultatiu (inspector de primera, inspectors de línia, comandants de línia y ajudants) i personal operatiu (oficials de secció, torrers i ordenances).
Molts de ells van continuar amb la telegrafia elèctrica quan es va deixar der fer servir la telegrafia òptica.
Un gran nombre eren llicenciats de l’exèrcit, soldats, caporals i sergents, que havien combatut en les guerres carlistes o en algun altre conflicte. En l’article "Madrid del Diccionario Geográfico de Pascual Madoz", aquest ens diu que és una decisió encertada el fer servir en telègrafs a llicenciats militares, no solament perquè es donava un acomodament digne als veterans, sinó perquè no hi ha servei més anàleg al militar que el telegràfic, pels hàbits de subordinació i disciplina que exigeix, i pel cansament i privacions que comporta.
Anys més tard també trobem referència a la crua vida dels torrers en la novel·la Pedro Sánchez de José María de Pereda [21] En ella, a més, fa referència al baix sou que cobraven y al fet que, en una època de continus canvis de govern, no arribava puntualment.[22]
Tot això juntament amb la situació topogràfica que ocupen les torres, en llocs alts amb bona visibilitat, però amb un fred terrible a l’hivern, va produir gran nombre de defuncions entre els torrers."
Tot seguit podem veure una petita mostra de torres de telegrafia òptica:
Altres pàgines
- Mapa de situació de torres de telegrafia òptica a Catalunya
- Mapa de situació de torres de la línia Militar Manresa / Solsona - Enllaç facilitat gentilmente pel Sr. Emilio Borque
- Asociación de amigos del telégrafo de España
- El wiki del telégrafo óptico
- Foro Històrico de las Telecomunicaciones, on hi ha un enllaç que permet descarregar un interessant llibre d'en Sebastian Olivé Roig - 1990: Historia de la telegrafía óptica en España.
- La telegrafia òptica-Fira dels Matiners
- La telegrafía óptica en Cataluña - Scripta Nova
- El telégrafo olvidado de Berà - Emilio Borque Soria
- Taller de Història de Maçanet de la Selva
