F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Massalcoreig, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Segle XIII - (Enciclopèdia Catalana).
Protecció: Informació no disponible - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmès. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms: Convent d'Escarp – (Pat.mapa).
Accés - Visitat el 11/05/2013:
Procedents de Serós i circulant en sentit sud, en direcció a la Granja d'Escarp, per la carretera LP-7041 (C-131), abans d'arribar a aquesta darrera població, entre els PK 18-19, trobarem una desviació ( * ) a mà dreta (N 41 25 57 E 00 21 35) sense cap indicació, per on continuarem. L'edificació ja serà visible al davant nostre.
( * ) Uns metres més endavant d'aquest trencall, travessaríem el riu Segre per un pont. Uns metres a la dreta d'aquest pont, hi ha l'aiguabarreig dels rius Cinca i Segre.
Localització: N 41 25 51.44 E 00 21 19.90 – Altitud: 84 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
Monestir de l'orde del císter amb un campanar en carreuades regulars.
Al darrere del campanar hi ha un pati rectangular que podria correspondre ben bé amb l'església.
Una masia nova hi és adossada. “
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Enciclopèdia Catalana, el següent text (Maig 2013):
“ Monestir cistercenc ( Santa Maria d'Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l'actual municipi de Massalcoreig.
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya - Aragó.
Aviat esdevingué una important abadia i als s. XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc.
Però a partir del s. XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l'escàs nombre de comunitaris d'Escarp.
Després d'un cert redreçament dels s. XVI al XVIII (hom reedificà l'església aquest darrer segle), s'extingí amb l'exclaustració del 1835.
El monestir és actualment arruïnat.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segrià : Veure en un mapa més gran.
