F O T O S
Monestir de Santa Magdalena
Claustre del Monestir de Santa Magdalena
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Les Masies de Roda, un municipi de masos dispersos, a la comarca d'Osona (Barcelona).
Època: Segle XIII – (Patrimoni.Gencat). "El claustre adjunt s'hi va traslladar pedra a pedra el 1960, des del Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Vic."
Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. L'església no és accessible lliurament. No així el claustre, que és obert als quatre vents. Tot i la seva senzillesa, ofereix una bonica presència.
Tot el conjunt està envoltat per les aigües del riu Ter, que en aquest lloc forma un meandre de consideració.
Altres noms: Monestir de Santa Magdalena de Salou.
Accés – Visitat el 05/08/2016:
- El punt d'inici de la sortida d'avui ha estat dins de Roda de Ter, en un lloc (0) ( 41 58 31.7 02 18 12.7) situat al carrer que al mapa de Google s'identifica amb el nom de carrer dels Molins, per on hem continuat. En un lloc o altre també l'hem vist indicat com a camí de Tavèrnoles a Roda de Ter.
Durant aquesta part del recorregut gaudirem de belles vistes.
En un moment donat, trobarem una zona de roca que havia estat utilitzada per practicar escalada, ara prohibida pel perill de despreniments que presenta.
Com a mesura de precaució, caminant per aquesta zona, aconsellaríem portar posada una gorra, per tal de minimitzar el risc que suposa la caiguda de pedres ...
- A 41 58 02.2 02 18 58.8 (1) , trobem una desviació. Continuem per l'esquerra, indicat, cap al Mas Salou.
- Pocs metres més endavant, a 41 58 02.1 02 19 03.3 (2) , trobem una porta al bell mig del camí, que barra el pas a la continuació de vehicles.
Hi ha un bon grapat de cartells, prohibint el pas.
Però també n'hi ha un en concret, que permet continuar als vianants de la ruta de Salou i S'Avellana, com és el nostre cas.
Aparquem aquí mateix el cotxe i ens disposem a continuar el camí, a peu, per la dreta, després de tancar la porta, educadament, tal i com ens demanen.
S E G O N A P A R T D E L C A M Í
És un camí de terra, ampli, i sense cap entrebanc,
per on arribem al Mas Salou,
travessem pel bell mig de les edificacions, i a l'esquerra ja hi veiem una sortida del camí, indicada per anar a Santa Magdalena (3) 41 58 07.2 02 19 27.7
(**)
Des d'aquest lloc, fins arribar al monestir, hem trigat uns 25 minuts, tot xino xano. Durant la caminada hem anat trobant boniques raconades.
Durant aquesta part del camí, a peu, no hem vist a ningú, llevat de, a la tornada, hem saludat a un dels habitants del mas.
Localització: (4) N 41 58 17.1 E 02 19 14.7 – Altitud: 538 m.
- M A P A de la primera part del recorregut, fins el lloc on hem aparcat.
- M A P A de la segona part del recorregut, a peu
- M A P A del recorregut total.
Altres:
- De la pàgina web – (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Capella situada damunt un turó de 300 m d'altitud.
És de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb el carener direcció Nord/Sud. El capcer és rectangular i a la part esquerra s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada amb l'aparell irregular a la part baixa i carreus ben treballats a la part superior, on s'obren quatre finestrals d'arc de mig punt, sense campanes, cobert a quatre vessants, de pedra i amb un penell al damunt.
A ponent sobresurten dos cossos coberts a una vessant que segueix la inclinació de la teulada de la capella en aquest sector.
La façana presenta un portal dovellat, una finestra d'arc de mig punt i una creu a l'extrem del carener.
La part dreta s'annexiona al porxo i al mur s'obre un gros portal dovellat amb incisions que denoten una reforma i s'hi endevina l'antiga existència d'un teulat damunt el portal. També hi ha una espiera.
El claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de la capella.
Es cobert a dues vessants, una de les quals és més llarga i vessa les aigües cap a l'interior del claustre. A cada costat s'obren quatre arcades d’arc de mig punt, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos i els angles escairats.
Al centre del pati hi ha una gran pedra buidada de forma circular.
A ponent del claustre hi ha un portal que dóna accés a la capella. A migdia s'hi forma una mena d'atri. A tramuntana hi ha un portal rectangular per la part interior i a la part externa forma un arc rebaixat. Es construït amb gres de color oliva força assalinat, l'aparell de les enjutes es de pedra blavosa sense polir unida amb morter de calç i de porland. L'estat de conservació es bo.
A la part de ponent s'hi aixequen uns murs d'una edificació civil, sense cobrir amb una finestra de forma ortogonal, de costats desiguals i amb els angles morts. Vers el campanar s'hi obre un portal de forma rectangular amb motllures graonades, la llinda du la data de 1769 i el portal dóna pas a un espai enjardinat.
La taula i el coll de pou, són elements ornamentals situats a redós de la capella i del claustre de l'església.
A ponent de la capella i entre el queixal que queda en mig de les dues anexions laterals, cap a la part de la capçalera, hi ha un coll de pou de planta quadrada bastit amb pedra, per carreus regulars. Està tapat amb una llosa, al damunt hi ha un cap de biga treballat amb una argolla i unes decoracions de ferro que debien estar destinades a la corriola per pujar l'aigua.
A poc metres hi ha una taula d'altar, amb la part de l'ara en baix relleu que s'assenta damunt una piràmide ortogonal. Ambdues unides per una barreta de ferro. La taula destaca per ser d'una sola peça.
Notícies històriques
Monestir situat en un meandre del Ter conegut com el Salou.
La capella ja existia el 1231 i era dedicada a Santa Maria.
El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí.
L'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. Més tard s'hi bastí una casa pels ermitans que, segons consta, l'any 1451 ja s'hi havia establert.
Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona.
No queden restes del convent primitiu però si de l'església de tipus rural, amb el portal de migdia i l'absis substituït per un presbiteri trapezoïdal.
L'any 1936 fou molt destruïda i vers el 1955 fou molt restaurada pels propietaris, els senyors Baurier.
En aquell moment s'hi traslladà un claustre procedent de Vic. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Parròquia de Sant Pere de Roda, el següent text (Agost 2016):
“ L’ermita de Santa Magdalena de Conangle es troba en una península sobre el meandre del riu Ter, que forma part de la finca de Salou.
Aquesta església està ben documentada a principis del segle XIII, però sota l’advocació de Santa Maria. A partir del 1304 es va establir en l’indret una comunitat religiosa fundada per Maria, veïna del mas del Bosch. D’aquesta manera, l’ermita esdevenia monestir, i aquest tindria una època de cert esplendor fins a la primera meitat del segle XV.
El 1376 s’hi consagrà un nou altar, fruit de les reformes realitzades a l’edifici per les necessitats de la comunitat monàstica. Sembla que cal situar en aquest moment el canvi de l’advocació de l’església, passant d’estar dedicada a Santa Maria per passar a ser-ho a Santa Magdalena. En aquell moment, es col·locà un retaule dedicat a la santa en la capella, i que avui es troba al Museu Episcopal de Vic. La comunitat monàstica abandonaria l’indret el 1450, i es traslladaria a la ciutat de Barcelona.
Després de la desaparició de la comunitat monàstica, els encarregats de la cura de l’edifici eren els ermitans nomenats pels rectors de Sant Pere de Roda. Més endavant, va desaparèixer la figura dels ermitans, tot i que hi havia masovers que tenien cura de les terres circumdants. Al segle XVII es documenten a l’indret lluites amb grups de bandolers, així com trobades de bruixes.
L’any 1927 la família Baurier, propietària de la península de Salou, va arribar a un acord amb el Bisbat de Vic per tal de conservar la capella, i treure-la de l’abandonament en el que estava. El Bisbat es comprometia a mantenir-hi el culte. Durant la Guerra Civil es van destruir les imatges de la capella. La reconstrucció la realitzaria la família Baurier al voltant del 1955, i així es van millorar els accessos a l’ermita.
El 1960 s’ampliaria la construcció amb el trasllat d’un claustre de Vic, que fou cobert el 1984, per conservar-lo millor.
La capella actual manté la planta romànica, original del segle XIII, i s’hi aprecien les diferents modificacions que s’hi han realitzat. L’edifici té dues portes afegides posteriorment, però sembla que encara en època medieval. A l’època barroca es van afegir dues capelles, a la part nord de la nau. També en aquest moment es va construir el campanar rectangular amb coberta en forma de piràmide.
El claustre adjunt s’hi va traslladar pedra a pedra el 1960, des del Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Vic.
* Les dades han estat extretes de l'obra d'Irene Llop i Núria Sadurní: Les Masies de Roda i el patrimoni religiós. Ajuntament de les Masies de Roda, 2012.
- Malauradament, el temps, avui, no ens ha acompanyat i algunes fotos no han sortit gaire galdoses ...
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Si des del lloc indicat amb (**) continuéssim amunt, a peu, arribaríem al Castell de s'Avellana.
Altres pàgines:
- Santa Magdalena de Conangle - Wikipedia
- Parroquia de Sant Pere de Roda - Ermita de Santa Magdalena de Conangle.
"Ermita que normalment no està oberta al culte. S'hi celebren alguns casaments durant l'any o aniversaris d'algunes famílies que ho demanen."
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
