F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de La Quar, un municipi de la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Documentada des del segle X – (Pat.mapa) / Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmès. Hi ha un cartell indicant que s’hi estan portant a terme treballs de restauració. No se’n indiquen ni la data de començament, ni la del final. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitat el 27/08/2014:
Per accedir a aquesta edificació, els invitem a visitar la nostra pàgina de l’Església de Santa Maria de la Quar. El camí a Sant Pere, és la continuació del camí que ens ha portat a Santa Maria.
Localització: N 42 06 13.6 E 01 57 03.1 – Altitud: 802 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2014):
“ Descripció
El cenobi es troba actualment mig enderrocat, amb les dependències monàstiques pràcticament aterrades.
Es conserva en relatiu bon estat l'església del segle XI, que fou refeta al segle XII.
És d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. L'absis és decorat externament amb decoració de tipus llombard : un fris d'arcuacions cegues sostingut per semicolumnes adossades, rematades per uns daus trapezïals a manera de capitells.
Interiorment, la decoració és similar, però amb arcs de mig punt en lloc d’arcuacions. L'interior de l'església fou decorat en època barroca i neoclàssica (segles XVII-XVIII).
El campanar, adossat al mur de tramuntana, és format per una massissa torre quadrada, sense cap mena d'ornamentació.
La porta d'entrada, alta i estreta, és a la façana de ponent.
A migdia de l'església hi ha un petit claustre de dos pisos, que sembla obra del segle XV, tot i que la seva rusticitat ha fet pensar que és anterior.
Entorn seu hi ha les dependències monàstiques, en un lamentable estat d'abandonament. Entre aquestes cal esmentar l'espaiós palau abacial del segle XVIII (1775).
Darrerament, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi ha fet obres de consolidació i restauració.
Majestat de la Portella
Talla romànica del segle XII, destruïda l'any 1936.
Notícies històriques
L'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, és coneguda documentalment des del 997.
En aquesta època devia existir-hi una comunitat de monjos, que fou afavorida a partir de l'any 1001 pels veguers de la Portella, veritables fundadors del monestir, amb un seguit de donacions que s'allargaren durant tot el segle.
El 1035 fou consagrada solemnement la seva església. Al segle XIII el cenobi entrà en una època de decadència, que culminà amb la pesta del 1348, la qual comportà l'abandonament del monestir durant uns anys.
Al segle XVI, la designació d'abats comendataris no n'afavorí la recuperació. El 1534, ran d'unes bandositats, l'abat fou assassinat i el monestir saquejat, la comunitat es dispersà novament fins al 1560.
Finalment , el 1617 fou unit al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, fins a l'exclaustració del 1835 hi restaren només tres monjos.”
- Pels estudiosos del tema es proposa una visita a una altra pàgina de Pat.mapa – arqueologia, on trobaran més informació.
- En un petita placa informativa situada al davant de la porta d’entrada a l’església, es fa constar que segurament l’alt campanar va exercir funcions de torre de defensa.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
