F O T O S
1
2
3
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Matadepera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallés Occidental (Barcelona). Des del 1.987, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
És el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.103 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.
Època: Segle XI - Romànic - (Generalitat de Catalunya.*)
Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya.*)
Estat: Bo. Visitable.
Altres noms:
Accés – Visitat el 08/06/2019:
La localització avui, ha estat ben plàcida. Directament hem introduït al nostre TomTom les coordenades de situació 41 40 09.6 01 59 40.3 de la zona d’aparcament per a turismes, del Coll d'Estenalles i aquest magnífic estri ens hi ha conduit sense destorb. Còmode aparcament sense incidències. A tocar del Centre d’Informació del Coll d’Estenalles.
A continuació, hem fet el següent itinerari, a peu:
Des del Centre d'informació del Coll d'Estenalles i proveïts d’una mica d'aigua i quatre fruits secs, còmodament calçats amb sabates per a l'ocasió, ens hem posat en marxa amb destinació a
Des d'on es pot gaudir d’unes precioses vistes als voltants.
Consideracions:
- El camí està clarament indicat tota l'estona. Llevat d'algunes situacions puntuals, és fàcilment identificable, tot i que el terra amb força pedruscall no és pas d'allò més còmode que diguem, però garantim que les vistes des del cim, són impagables.
- Tant de pujada com de baixada, tot xino xano, vàrem trigar unes dues hores i mitja. Per tant vàrem trigar cinc hores, aproximadament per fer aquest itinerari.
- Alguns itineraris poden presentar problemes pels petits, la gent gran o a persones poc acostumades a anar per la muntanya.
- Hem recuperat forces dinant al restaurant la Mola.
- Un itinerari alternatiu: pel camí dels Monjos - extret d’una pàgina d'internet: Rutes pels cims dels països catalans. (No l'hem contrastat).
Localització: N 41 38 28.4 E 02 01 05.0 – Altitud: 1.101 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019):
“ Descripció
L'antic monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt es dreça a la Mola (1095 m), cim culminant del massís de Sant Llorenç del Munt.
El conjunt és format per l'església i un clos tancat, adossat a migdia, que dóna accés a l'hostatgeria, edificada sobre els fonaments de les antigues dependències monàstiques.
L'església, edificada entre el 1045 i el 1064, té planta de creu grega, amb un cimbori al creuer, tot i que interiorment predomina la impressió d'un edifici de pla basilical amb tres naus i tres absis.
Els absis, llisos a l'interior (tret del central, on s'obren quatre nínxols), són decorats externament amb arcuacions i lesenes.
L'església té quatre portes, dues de petites al transsepte, una a ponent, i l'altra a migdia, protegida per una galilea.
Les naus són cobertes amb volta de canó seguit. A la intersecció amb el transsepte hi ha un cimbori de secció octogonal sobre trompes, de les quals arrenquen, sense tambor, els vuit panys de la cúpula.
Les naus estan separades per pilars sense ressalts, excepte en els pilars del creuer.
Poc després d'acabada la construcció de l'església es va començar a construir el campanar, una gran torre de base quadrada a l'extrem del braç S del creuer, que va restar inacabada només amb dos pisos, rematats per un coronament esglaonat.
Això féu necessària la construcció d'una petita espadanya al mur de ponent.
L'atri o galilea adossada a migdia de l'església és una construcció llargaruda, coberta amb volta de quart de cercle, que serví d'atri, de lloc d'enterrament i en algun moment de sala capitular.
Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes.
Només en l'angle del sector SW es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal.
Notícies històriques
L'any 947 s'esmenten per primer cop les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, bé que per d'altres documents sembla que es tracta d'un sol edifici amb tres altars o capelles.
Vers el 973 el comte Borrell va cedir-les al monestir de Sant Cugat, que sembla que va enviar-hi uns monjos, però la incipient vida monacal quedà desbaratada arran de la invasió d'al-Mansur l'any 985.
El 1013 els comtes de Barcelona en van recuperar la propietat i l'any següent s'hi fundà un monestir benedictí independent, amb l'abat Borrell, que tingué una etapa de molta vitalitat sota l'abat Odeguer (1029-1071).
Durant el seu abaciat es construí l'església nova, consagrada el 1064, i es fundà el priorat de la Llacuna.
El monestir tenia aleshores 14 monjos.
El 1088 el monestir va ser sotmès a l'abadia de Sant Ponç de Torneres, i el 1098 a Sant Cugat del Vallès.
El 1225 l'abadia encara tenia 10 monjos, però aviat començà el seu declivi: 8 monjos el 1319 i 5 el 1418.
Al segle XVI ja no tenia comunitat, només un abat comandatari i un monjo o un parell de sacerdots.
El 1608 mor el darrer abat, i el monestir i les seves rendes són unides al col·legi seminari de la Congregació Claustral Tarraconense, primerament instal·lat a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona).
El 1804 el darrer monjo llec deixa el monestir, que és saquejat per les tropes napoleòniques el 1809.
El monestir restà abandonat, fins que entre 1868 i 1871 Mn. Antoni Vergès i Mirassó el restaurà i n'escriví una notable monografia.
Des d'aleshores el conjunt ha estat objecte d'algunes restauracions.
El 1947 es constituí l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que restaurà l'hostatgeria entre 1948 i 1950.
Finalment, el 1972 es va aprovar el projecte de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, que afecta 2.655 Ha de terreny entorn del monestir.
Actualment (1988), la Diputació de Barcelona hi està duent a terme noves obres de restauració.”
- Per complementar i/o contrastar encara més la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya – Jaciment arqueològic, el següent text (Juny 2019):
“El monestir de Sant Llorenç del Munt és a l'indret anomenat La Mola, al conjunt muntanyós de la Serralada Prelitoral conegut com a Massís de Sant Llorenç i Serra de l'Obac.
El monestir està format per un conjunt d'edificis agrupats en tres cossos autònoms: Església, Galilea i Restaurant, tots ells comunicats per un pati central tancat a llevant per un mur adossat a la façana del cos de llevant de l'antiga hostatgeria i a l'aresta de la nau meridional del temple.
És en aquest pany on hi ha la porta principal del conjunt.
L'església de l'antic cenobi és romànica, de planta basilical subdividida en tres naus i transsepte elevat.
Adossat al sud-est es troba el campanar de planta rectangular i tres pisos.
La galilea queda situada a un nivell inferior, coberta amb una volta de quart de cercle.
Les dependències de migdia són formades per dos cossos, el de llevant és un edifici unitari dotat de planta baixa i pis.
El cos de ponent es compon de planta baixa i pis.
L'any 1997 la Diputació de Barcelona va realitzar una intervenció arqueològica que va incidir sobre diversos punts del monument: entorn de la galilea, ponent de l'església i angle sud-oest del conjunt
Pel que fa a l'entorn de ponent de la galilea, les restes més antigues que es documentaren foren un mur d'època ibèrica i la mateixa construcció de la galilea.
Durant l'excavació de l'església, també es documentaren restes ibèriques, sense que aparegués cap estructura d'aquest període.
La següent fase cronològica es situaria ja al període alt medieval de l'església romànica i d'un possible atri associat a aquesta.
També s'ha documentat algunes restes corresponents a murs que s'han interpretat com a possible claustre datat al període baix medieval.
Pel que fa a la zona sud-oest, als nivells inferiors es va tornar a documentar presència de ceràmica ibèrica.
El següent període cronològic ben documentat en aquest àmbit és la reforma feta per l'abat Pere de Santjoan l'any 1567, consistent en un revifament del monestir.
El grau d'arrasament d'aquest sector no permet definir funcionalitat, però se'n va descobrir el nivell de paviment, diversos elements arquitectònics i un seguit d'espitlleres que farien pensar en una funció defensiva.
[element citat a volum XVIII de la Catalunya romànica, p. 124 i següents]
[element que es fitxa perquè s'hi varen fer excavacions arqueològiques]
[atenció, hi ha ocupació ibèrica prèvia a la medieval]
Més pàgines de referència
- Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac - Diputació de Barcelona
- Monestir de Sant Llorenç del Munt - Vikipèdia
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
