F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del municipi d’Albanyà (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restaurat recentment (O a lo millor encara no s’ha acabat ...). Lliurament accessible.
Accés - Visitat el 15/09/2011:
Procedents de Beuda, hem seguit les indicacions de la carretera que ens ha conduit al Santuari de la Mare de Déu del Mont, i pel camí hem trobat la present edificació.
Direccionem al mapa de Google als interessats en visitar aquest notable conjunt monàstic per tal de planificar l’itinerari que els convingui, segons procedència del viatger.
Localització: 42 15 16.8 02 42 53.7 - Altitud: 861 m.
Altres: Molt a la vora de Beuda hi ha varies interessants edificacions:
- Castellot de Beuda o Castellot de les Bruixes
- Castell de Beuda
- Castell de Segueró
- Al mateix casc urbà de Beuda hi la l’església de Sant Feliu de Beuda
També des de Beuda es pot iniciar un recorregut que ens portaria al Santuari de la Mare de Déu del Mont (Alt Empordà), passant per la casa pairal del Noguer de Segueró
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - Novembre 2020:
Descripció
L'abadia benedictina, coneguda també amb el nom de Sant Llorenç dels Mont, es troba en un estat ruïnós, però malgrat això encara es pot distingir la seva estructura, formada per tres grans grups d'edificis.
Al sector nord, l'església de planta basilical amb tres naus i nàrtex, al sud d'aquesta, els edificis principals organitzats a l'entorn del claustre (dependències monàstiques, església parroquial de Sant Llorenç de Sous i cuines) i el tercer grup, ubicat al sector oest, on se situa l'entrada al monestir protegida per una torre amb espitlleres, un conjunt d'edificis a redós de la muralla exterior i organitzats al voltant d'un segon pati.
L'església és una edificació del segle XI de planta basilical amb tres naus, sense transsepte, capçades per absis semicirculars situats a l'est.
Les naus, reforçades externament amb contraforts, eren separades per quatre arcs formers; només s'han conservat els del costat nord, ja que al costat sud, només queden els pilars rectangulars que els sostenien.
Es pot observar, gràcies al mur que s'ha conservat per damunt dels arcs formers i que té vestigis de finestres, que la nau central era més alta que les laterals.
De la decoració exterior dels absis tan sols han quedat les lesenes.
Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada ben centrada, mentre que l'absis central en té tres, també de doble esqueixada.
Internament, l'absis major s'ha decorat amb tres arcs cecs, sostinguts per semicolumnes adossades amb capitells llisos, que emmarquen els tres nínxols on s'obren les finestres.
Les semicolumnes s'aixequen sobre un podi sota el qual hi ha una cripta amb una finestra de doble esqueixada.
Al costat oest, hi ha la porta principal, adovellada de mig punt i centrada per dos contraforts.
Anava precedida per un atri del qual es conserva el mur nord.
Així, als contraforts encara són visibles els signes deixats per les arcades que arrencaven d'aquest punt i formaven les tres naus, paral·leles a l'interior de l'església.
Una altra porta semblant a l'anterior comunicava, pel costat sud, l'església amb el claustre.
El clos monàstic, de planta quadrada, conserva sencera la galeria nord.
Aquesta, coberta amb volta de quart de cercle, té una tipologia estranya en el romànic català, consistent en un mur cec amb tres obertures de mig punt i dos grans arcs situats als extrems que comunicaven amb les altres galeries.
Pel que fa a les dependències, l'ala del costat sud devia ser la més antiga i formava part d'un edifici aïllat, contemporani de l'església, a partir del qual, a l'espai comprès entre aquest i l'església, es va bastir al claustre al segle XII.
D'aquesta construcció es conserva una sala rectangular amb arcs diafragma, que originàriament era una aula, que va ser sobrealçada i coberta amb volta de rajol pla i llunetes al segle XIX per a adaptar-la com a església parroquial de Sant Llorenç i les dependències annexes en rectoria.
A l'ala est, que només manté dues portes de l'estructura original, es va fer el cementiri d'aquesta nova construcció.
| Notícies històriques
En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongà la seva existència independent fins a ser incorporat, arrel d'una butlla del papa Climent VIII signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú. Un cop tancada al culte regular després de la Guerra Civil, la parròquia es va abandonar. A partir de 1984 es van iniciar els treballs arqueològics de recuperació de les antigues estructures no sols de la parròquia sinó de tot el conjunt del monestir. Aquesta actuació va ser possible gràcies a la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Actualment tot el conjunt es troba consolidat arquitectònicament, amb una part del claustre refet. El conjunt es troba obert al públic, senyalitzat i adequat per visitants. Actualment és la Diputació de Girona qui s’encarrega del manteniment, a través d’un conveni amb el Bisbat de Girona. L’antiga parròquia es troba, però tancada al públic i actua com a sala polivalent per a actes culturals i centre d’interpretació del monestir. |
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
