F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Feliu de Guíxols, ciutat i municipi de la comarca del Baix Empordà - (Girona).
Època: Segles X i XI – Preromànic – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Monestir benedictí fortificat, que presenta diferents fases constructives fins el segle XVIII. L’edifici barroc acull la seu principal del Museu d’Història de la ciutat.
- A la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols es diu que properament serà la seu del Centre d‘Art Col·lecció Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza.
- Visitable. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 06/03/2010:
Situat a la plaça del Monestir s/nº, de Sant Feliu de Guíxols, a la plaça on desemboquen els carrers de L’Hospital i del Monestir, entre altres.
Localització: N 41 46 48.79 E 03 01 35.54 – Altitud: 5 m.
Altres: Per complementar la informació d'aquesta edificació, cal visitar la nostra pàgina Torres del Fum i del Corn – Catalunya medieval.
- De la pàgina web Pat.mapa, Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
“ Descripció
El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols, fruit de diversos moments constructius i de restauracions, és centrat per l'església d'una nau amb transsepte i tres absis poligonals.
La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època gòtica (s. XIV), són coberts amb volta de creueria.
El frontis, d'origen romànic, força restaurat, està precedit per l'anomenada Porta Ferrada, de cronologia incerta, que està separada més de tres metres de la façana de l'església a la qual va ser integrada com a pòrtic d'entrada. Amb tot, hom suposa que formava part d'una construcció anterior.
La part inferior té tres tres arcs de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques amb capitells molt simples.
La superior té tres finestres trífores (també amb arquets de lleugera ferradura), cada una de les quals correspon a un dels arcs inferiors.
La Porta és coronada per un fris de dinou arcuacions cegues.
Sembla que per l'extrem de migdia la porta continuava. Ha quedat exclòs que originàriament fos un pòrtic, l'ala d'un claustre o una filera d'arcades que dividís l'església del segle X.
Les opinions es divideixen quant a la cronologia: mentre Junyent apuntava al segle X, Barral assenyala que potser és d'inicis del segle XI, i Durliat del XII.
L'església de Sant Feliu queda emmarcada per la torre del Fum (N) i la del Corn (S).
La del Fum és de planta en forma de semicercle i s'aixeca sobre un basament format per les ruïnes d'un edifici del segle V, cobert amb cúpula. Aquesta torre, que hom suposa coetània de la Porta Ferrada, fou sobrealçada posteriorment (segles XIV-XV).
La torre del Corn, de planta quadrada, s'alça sobre una filada de carreus escairats força grans d'època tardo-romana o visigòtica. El seu aparell constructiu és de pedres petites sense treballar i carreus als angles. En un moment posterior al segle XVII (se sap que el 1686 tenia 95 pams d'alçada), ha estat escapçada. Sembla que correspon a l'època de l'església romànica (segles X-XI).
A la segona meitat del segle XIV, d'acord amb les disposicions del rei Pere el Cerimoniós es va fortificar tot el monestir amb cinc torres sobre la capçalera gòtica i un pas de ronda entre elles. La més ben conservada d'aquestes torres és la dels reis o de Tramuntana.
Al sector S del recinte, hi ha un gran edifici del segle XVIII, construït en època de l'abat Benet Penyelles (1705-17), que correspon a les dependències monacals.
A ponent de l'església trobem l'arc de Sant Benet, també del segle XVIII, que fou l'entrada principal al clos monacal.
Església del Monestir. Façana romànica amb tres obertures verticals i té una porta tardo-gòtica. Conté nau amb creuer i tres absis poligonals.
Es va construir al segle XI dins la modalitat llombarda. Els arcs dels braços del creuer són de mig punt. Els finestrals de l´absis major i els menors són gòtics i d´arc apuntat. Trobem elements esculpits gòtics.
Torre de Tramuntana. Torre al costat de l’entrada lateral de l’església del monestir. Té planta poligonal i està acabada amb merlets. Els angles estan reforçats amb filades i en els murs apareixen petites obertures.
Torre del fum. Torre de planta semicircular. Format per les restes d’un edifici del segle V. La torre acaba amb un conjunt de merlets.
Torre del corn. Torre de planta rectangular i de grans dimensions. Té grans filades de carreus molt grans. Possiblement formava part de l´antic Castell de l´Abric de construcció romana.
Estances del monestir. Gran edifici de tres pisos amb obertures rectangulars i porta principal que està emmarcada amb pedra treballada. Interiorment té una gran escala sota cúpula, cel·les i sales passadissos i cambres.
Notícies històriques
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols,a l'antic comtat de Peralada, és documentat per primera vegada ("loco que dicitur Iecsalis") l'any 968, en què el rei Lotari concedeix a l'abat Sunyer de regir alhora els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i de Sant Pol de Mar.
L'any 993 el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda confirmen al monestir de Sant Feliu de Guíxols un alou que ja havien donat el comte Sunyer i la comtessa Riquilda, cosa que demostra que el monestir ja devia existir l'any 947, data de renúncia de Sunyer al comtat.
L'any 1117, Ramon Berenguer III cedí el monestir, junt amb el de Sant Pere de Galligants, al monestir de la Grassa de Narbona, fet que provocà enfrontaments entre ambdues cases. Posteriorment, Sant Feliu recuperà la seva independència.
Entre 1181 i 1203, els abats concediren privilegis als qui anessin a establir-se a la vila creada al voltant del monestir i obtingueren de Pere I el dret a una fortalesa. Per evitar la provisió de càrrecs per comanda, el 1515 s'uní -com Montserrat- al monestir benedictí de Valladolid, fins a la seva extinció el 1835.
Església del Monestir. Les restes més importants són d’època romànica, del segle XII, i de l’època gòtica, del segle XIV, quan es fa l’ampliació amb tres naus i capelles laterals.
La sagristia s’afegeix als segles XVI-XVII. Torre de Tramuntana. A la segona meitat del segle XIV es va fortificar tot l’àmbit del monestir, i a les dos torres inicials se’n van afegir altres cinc sobre l’absis i el creuer acabades amb merlets.
Torre del fum. Es possible que formés part d’època romana ja que s’han trobat restes arqueològiques d’aquesta època als voltants. La torre en seria datada dels segles IX o X.
Torre del corn. És molt possible que per la seva antiguitat formés part d’un altre edifici romà o visigòtic. El basament sembla ser del segles IX o X.
Estances del monestir. És de temps de l’abat Benet Panyelles i Escardó (1705-17). Havia sigut caserna de la guàrdia civil i rectoria, avui és el Museu Municipal i el dipòsit.”
- Per complementar o fins i tot contrastar la informació anterior, ens complau remetre al lector interessat, a visitar la següent pàgina web de Pat.mapa - Arqueologia.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Empordà : Veure en un mapa més gran.
