El dia 4 de juny de 2016 vàrem voler visitar el Monestir de Sant Daniel, a Girona. No va poder ser.
Llavors vàrem formalitzar els tràmits que requereix la visita a aquesta casa (que detallem una mica més endavant) i el dia 01 d'octubre de 2016 hi vàrem tornar.
F O T O S
Visita del dia 04/06/2016
Visita del dia 01/10/2016
Monestir
1
2
3
Claustre
1
2
3
I T I N E R A R I 
Situació: A la perifèria de Girona, ciutat i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès, i capital de la província de Girona.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable – 1 dia al mes. Cal complimentar una sol·licitud a la pàgina web del monestir i esperar a rebre confirmació. És una visita guiada amb una durada aproximada d'uns 90 minuts.
Hi resideix una Comunitat de monges benedictines: El 2015 aquesta entitat va rebre la Creu de Sant Jordi "per a ser l'única benedictina femenina de Catalunya que resideix al mateix lloc on va néixer, integrada el 2015 per set monges que compten amb un ampli suport social i promouen el paper del monestir com a referent de patrimoni i impulsor de cultura".
Altres noms:
Accés – Visitat el 04/06/2016 i el 01/10/2016:
El trobarem al carrer de les Monges, nº 2, cantonada amb el carrer Sant Daniel.
Per localitzar-lo, hem seguit indicadors que ens han dirigit a la Vall de Sant Daniel.
Localització: N 41 59 18.3 E 02 50 00.9 – Altitud: 77 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Maig 2016):
“ Descripció
Conjunt monàstic emplaçat ran del riu Galligants, a l'extrem est del nucli de Sant Daniel, prop del barri Vell de Girona.
Disposa d'una notable extensió de terreny, encercat dins murs, on s'aixequen les construccions destinades a permetre el bon funcionament diari de la comunitat monàstica (dormitori, refectori, cuina, cementiri, etc.) que perviu actualment.
Església
L'església del monestir de Sant Daniel correspon bàsicament a l'edifici del segle XII, recentment restaurat, i resta incorporada al conjunt d'edificis monàstics, molt renovats els segles XVIII-XIX.
És de planta de creu grega, com la de Sant Pere de les Puelles.
La nau central és coberta de volta de canó, separant-la del creuer uns arcs recolzats sobre pilastres. Les impostes amb decoració geomètrica d'aquestes darreres constitueixen un dels escassos elements ornamentals presents al temple.
Sobre el transsepte s'aixeca el cimbori sobre trompes que, exteriorment, és un campanar octogonal decorat amb arcuacions, bandes llombardes i finestres geminades.
A l'interior presenta una particularitat poc freqüent, als murs del creuer, sota el cimbori, hi ha un fris d'arcuacions llombardes amb molt relleu.
L'absis i el presbiteri van ser renovats al segle XVII. El braç sud va ser reformat en època gòtica, suprimint l'absidiola que encara es conserva al de l'altre costat amb decoració de tipus llombard.
La porta fou substituïda al segle XV. A la façana es pot veure un finestral de doble esqueixada i un ull de bou al capcer emmarcats per la façana primitiva, amb un fris d'arcuacions, actualment integrada en l'ampliació posterior. Les construccions afegides als murs laterals han amagat el parament exterior original.
Claustre
El claustre, de dues galeries, és l'element més remarcable del conjunt. És de planta rectangular, lleugerament irregular, i les ales E i W són el doble de llargues que les altres dues.
La galeria inferior, de sis i dotze arcades de mig punt que descansen sobre columnes dobles i capitells corintis, és una excel·lent mostra del romànic de principis del segle XIII, caracteritzat per l'austeritat decorativa i l'estilització formal.
La galeria superior, d'arcs ogivals, bastida el segle XV, es troba més deteriorada. Les galeries són cobertes amb volta de canó.
El sepulcre de Sant Daniel, és al costat esquerra del creuer de l'església. Es tracta d'un sepulcre molt senzill, amb només una caixa de 146cm.de llarg per 34cm d'ampla i 42 d'alt. La tapa amida 154cm. de llarg, 40cm d'ample i 30 d'alt.
Al damunt d' ella s'hi troba la imatge jacent de Sant Daniel decantada vers l'espectador. Vesteix túnica llarga fins els peus i un mantell en forma de casulla. Sosté amb les mans, creuades una damunt l'altra, un bastó de caminant. El seu cap descansa sobre un coixí, mentre els peus ho fan en una roca.
El frontal de la caixa està dividit en sis espais, a cadascun dels quals s'hi representa una escena de la vida del sant. Aquestes tenen lloc sota arcades trilobulades coronades amb decoració vegetal.
Una viva policromia s'emprà tan a la imatge jacent com a les escenes hagiogràfiques, encara que és a les darreres on s'aprecia millor. El conjunt és proper a les formes practicades per l'escultura gòtica catalana de meitat s.XV d'un accentuat idealisme però amb una creixent atenció als problemes en la representació de la figura humana.
La iconografia no presenta novetats respecte a la majora de sepulcres monumentals realitzats durant l'època gòtica.
Notícies històriques
El monestir de sant Daniel, a la vall del mateix nom, és l'únic monestir benedictí femení de Catalunya d'època medieval juntament amb el de Sant Pere de les Puelles (Barcelona), que ha persistit, i es troba, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, als afores de la ciutat, al començament de la vall de Sant Daniel.
El monestir, que ocupa el lloc d'una antiga capella preromànica dita de Sant Salvador on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel des del segle IX, fou fundat per la comtessa Ermessenda l'any 1017.
El convent ja estava acabat el 1020. Més endavant, la comtessa Mafalda hi construí l'església actual, consagrada el 1086. El conjunt sofrí posteriorment diverses reformes i ampliacions.
Sepulcre de Sant Daniel
Per un document notarial datat el 17 de desembre de 1345, sabem que el mestre Aloi es va comprometre a esculpir el sepulcre de Sant Daniel a canvi de 400 sous.
En el mateix contracte s'especifica que l'escultor havia d'inspirar-se en un manuscrit català per la realització dels episodis de la vida del sant.
Encara que fou Ermessenda, sagristana del monestir, qui encarregà l'obra en nom del monestir.
Sembla que al darrera de l'empresa hi havia el bisbe Arnau de Montrodó, decidit promocionador del cenobi femení.
Des de la seva talla fins a principis del segle XX el sepulcre havia estat situat en una cripta subterrània.
Malgrat el contracte, la paternitat de la peça resta encara com a punt conflictiu, com ho és també la figura d'Aloi, que sembla més un empresa que no un artista pròpiament dit.”
Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau invitar-vos a visitar la pàgina web de Wikipedia, referida a aquesta edificació.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Monestir de Sant Daniel – Pàgina web del monestir.
- Ermessenda de Carcassona - Wikipedia
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
