F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Tordera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona). A l'extrem sud-oest de la urbanització Roca-rossa.
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bastant malmesa. Restes del monestir, on destaca l’església. Manté en peus les quatre parets. No així, el sostre, bona part del qual, ha caigut, i la que resta, Déu n'hi do de com s'aguanta. És accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms: Canònica de Santa Maria de Roca-rossa – (Wikipedia).
Accés - Visitada el 02/05/2015:
L'itinerari d'avui presenta dues vessants:
Havent localitzat la situació d'aquesta edificació sobre el mapa de Google, vàrem desestimar de bon principi estudiar amb deteniment l'itinerari. Vàrem comprovar que hi podíem arribar trepitjant terreny asfaltat tota l'estona.
Així doncs, des de Tordera, vàrem introduir les coordenades al nostre fidel TomTom i aquest estri, va planificar la ruta. No ens va demanar, com acostuma a fer, si és el cas, si volíem evitar circular per camins de terra.
Però ben aviat en vàrem trobar un. Hi vàrem entrar. Poc a poc la ruta es va anar complicant, fins que va arribar un moment en que fins i tot per un 4x4 era delicada la continuació. Sembla ser que el camí resseguia una ruta que facilita l'accés a les torres d'una línia de transport d'energia elèctrica.
Vam donar mitja volta i cap avall. Una vegada al pla, de nou vàrem sol·licitar una ruta, una ruta alternativa. Aquesta vegada, si. El TomTom va planificar un recorregut per camí asfaltat, que ens va conduir a destí, sense problemes.
Malauradament, no disposem de dades detallades del recorregut que vàrem fer, llevat de les següents:
Punt de partida – Afores de Tordera 41 42 08.2 02 42 34.4 - Cruïlla de la carretera BV-5122 amb el carrer que al mapa de Google s'identifica amb el nom de Urb les Ferreres. Per aquest darrer vial vàrem continuar.
Més endavant, en un lloc situat a 41 41 47.8 02 41 15.9 , vàrem introduir les coordenades de destí al nostre TomTom, i ara si que ja ens va portar al lloc desitjat.
Vàrem aparcar al carrer, al davant mateix de l'edificació. Com a referència direm que al costat hi ha una pista poliesportiva descoberta. El Monestir està entremig dels arbres de la fotografia de Google.
Localització: N 41 41 49.8 E 02 38 28.4 – Altitud: 412 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
Restes del monestir dels monjos de Sant Agustí de Santa Maria de Roca Rossa, on destaca l'església i les cel·les adossades a ella.
Molt abandonat i pràcticament cobert per la vegetació. El cenobi o l'església conserva la nau i l'absis rodó.
La coberta, amb volta ogival, de principis del gòtic, caigué juntament amb el cor, i la porta quedà tapada. Anys després fou desenterrada i desaparegueren l'arc de pedres esculpides de la porta i una de les finestres tipus espitllera.
Cenobi
Església d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular. A la façana de ponent hi havia la portalada d'accés dovellada. Hi ha quatre finestres: tres de doble esqueixada i una d'arc de mig punt dovellat.
La coberta de volta apuntada, feta amb lloses disposades en plec de llibre, arrenca d'una cornisa que recorre tot l'absis i les parets laterals. Els carreus, regulars i ben carejats, segueixen filades ordenades.
De la resta de dependències del monestir: claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc. en queden restes cobertes sota la vegetació.
La porta principal tenia una arcada feta de carreus que, juntament amb una finestra lateral, han estat robades.
L'església es troba entre la urbanització de Roca Rossa i la de Can Camp, molt abandonada i de difícil localització degut a la densa vegetació que cobreix en conjunt.
Notícies històriques
Diu el "Llibre dels Fets d'armes de Catalunya" que en temps del comte Ramon Berenguer III fou trobada una verge a la muntanya de Roca Rossa i en el mateix lloc s'edificà una església, convertida en monestir més endavant, que fou consagrat pel bisbe de Girona, Berenguer de Llers.
El fundador fou Gerald de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell, qui cedí l'alou de Fredera al primer abat, anomenat Bernardo, l'any 1145.
La data de fundació de la canònica agustiniana és de 1145, en temps de Ramon Berenguer IV, tot i que en algun moment es va pensar que el monestir havia estat adscrit a la regla de Sant Benet en uns inicis.
En temps del cronista Boades, 1420, ja es parlava de l'estat d'abandonament del monestir i dos segles més tard Gaspar Roig digué: "Han dejado caer toda aquella casa, que no hay sino paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra la misa".
Al segle XVI, amb la supressió de les canòniques augustinianes, i concretament el 1552, passà a dependre de la seu de Solsona. En aquest temps començà de degradar-se tot el conjunt monàstic menys l'església, que era una obra forta de carreus ben escairats.
Durant un temps continuà la dependència de Solsona, fins que el 1593 fou abandonat i no reprengué la seva activitat monàstica sinó amb l'establiment que hi féu Gerard Bernat de Blanes d'uns monjos de l'ordre de Sant Agustí al s. XVII.
L'estat actual del monestir és francament lamentable ja que sobre les cel·les s'havia edificat una masia que en aquests moments és abandonada i continua degradant-se alhora que ho fa el propi monestir, del qual resta tan sols l'església.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
