F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: En terrenys de Guardiola de Berguedà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XX.

Protecció: No ens consta.

Estat: Bon estat. Visitable. Disposa d'una petita zona d'aparcament.

Altres noms: Mina de petroli dels francesos - (Ajuntament de Guardiola de Berguedà).

Accés - Visitada el 21/12/2014:

Determinem el començament de la descoberta d’avui, en un lloc de la carretera B-402 (Guardiola de Berguedà / La Pobla de Lillet / Gombrèn), situat a 42 14 18.8 01 55 08.4 – a tocar del punt quilomètric nº 4. (Abans d'arribar al trencall del càmping Espelt. - Sense arribar a La Pobla de Lillet).

Aquí hi ha l’inici d’un camí de terra, perfectament transitable, amb una indicació: Mina de petroli de Riutort. Per aquí continuarem.

Al cap d'uns 1.500 metres de distància des de la carretera, arribem a un lloc (42 15 05.7 01 55 19.7) on hi ha disposada i indicada, una petita zona d'aparcament dels cotxes dels visitants de la Mina de petroli de Riutort.

La entrada a la mina, està a uns 15 metres, a l'altra banda del camí, on hi ha una petita i coquetona caseta metàl·lica, de recepció dels visitants.

En el nostre cas, ens ha acompanyat en el recorregut per l'interior de la mina, el guia, en Rubèn, un jove de La Pobla de Lillet, geòleg per afició i de professió, que ens ha fet passar una estona molt agradable.

Localització: N 42 15 08.3 E 01 55 16.4 – aproximada / Altitud: 876 m.

Altres:

De la pàgina web de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):

“ A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l’hora d’obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l’explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l’obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques.

Ja des de principis del segle XX es coneixia l’existència de sol·licituds per l’explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina.

Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la “mina dels francesos”.

En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona.

En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per tal de treure’n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d’un sistema de galeries.

El material s’extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d’amplada, per ser assecat i extreure’n així tota l’aigua i la humitat que pogués contenir.

És llavors quan s’introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l’enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l’asfaltat dels carrers.

La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se’n donava, van provocar que al cap de poc temps d’iniciar l’explotació, s’hagués d’aturar l’activitat extractiva.

El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.”

Altres: El recorregut per la mina és força còmode. A l'entrada se'ns facilita un casc per evitar qualsevol topada amb el cap. Ben il·luminada, no hem sentit en cap moment sensació de claustrofòbia, ni tampoc ens han afectat gens les possibles i/o clàssiques olors d'un lloc tancat i humit o l'olor de petroli.

En definitiva, una visita molt recomanable.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Durant el curt recorregut pel camí d’accés, trobarem el Pont de l’Espelt, mig amagat, a la dreta del camí.
Aquest mateix camí, és l’inici del que ens porta a l’església de Sant Genís de Gavarrós.

Altres pàgines: