F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les rodalies d’Anglès, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un respectable aspecte. Habitat, no és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 10/03/2017.
(0) - Per tal de visitar aquest mas, vàrem estudiar un possible itinerari, i vàrem determinar que el punt d'inici podria ben bé ser un lloc (41 57 25.7 02 38 39.6) a les afores d’Anglès, en concret, a la confluència dels carrers que a Google Maps s'identifiquen com a carrer Avellaneda i carrer de Can Planes. Després calia continuar per aquesta darrera via. Introduïm les coordenades de destí al nostre navegador i ens posem en marxa...
(1) - Quan arribem a un lloc situat a 41 57 18.2 02 38 53.6 trobem una desviació a l'esquerra. No hi ha cap indicador, però el nostre navegador ens assenyala que hem de continuar per aquí. Segons Google Maps, deixem el carrer de Can Planes.
Entrem a un camí de terra, transitable, i en pocs minuts arribem al mas. Hem aparcat al davant.
A l'arribada vàrem trobar a un senyor gran, habitant de la casa, que gentilment ens va donar tota classe de facilitats per poder fer aquest reportatge gràfic.
Durant la breu conversa que vàrem mantenir amb ell, era ben evident el legítim orgull que sentia com a propietari del mas, de poder oferir a altres persones interessades, sense reserves, la contemplació d'aquelles velles pedres.
Des d'aquesta pàgina, el saludem de nou molt cordialment.
La introducció de les coordenades a Google Maps, comporta l'emissió
automàtica del següent M A P A del recorregut.
Distància total aproximada: Uns 900 metres.
(2) - Localització: N 41 57 09.7 E 02 39 06.0 – Altitud: 180 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació, minuciosament detallada (Març 2017):
“Descripció
Ens trobem davant d’una gran masia fortificada de planta quadrada.
L’edifici presenta planta baixa, dos pisos i unes golfes que només ocupen la part central. La masia està coberta amb una teulada a quatre vessants, mentre que el petit altell ubicat en la part central, està cobert amb una teulada a dues aigües.
Una masia que pels seus trets constitutius la podríem enquadrar dins d’una tercera tipologia o família de masies. Les masies que es corresponen amb aquesta tercera tipologia comparteixen tota una sèrie de trets comuns, com ara el fet de tenir una coberta a quatre vessants.
Solen ésser les masies més benestants i de caràcter més senyorial.
Algunes d’elles tenen una procedència antiquíssima, resultat de la rehabilitació de velles fortificacions de procedència medieval.
Els exemples més corrents són de construcció relativament recent: segles XVII, XVIII i XIX. La seva edificació ha estat realitzada en una sola etapa, el que dóna lloc a una arquitectura compositivament ordenada i de caràcter senyorial moltes vegades.
De les quatre façanes que presenta la masia, destaquen especialment la façana orientada a llevant i l’orientada a migdia.
Pel que fa a la primera - llevant- en origen havia set la façana principal i contempla tres plantes.
En la planta baixa trobem quatre obertures, ha destacar especialment tres, les quals són de tamany minúscul i que han rebut un tractament bastant similar, és a dir: rectangulars i emmarcades per muntants de pedra.
Destaca en especial l’obertura central amb llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra ben escairats. En el centre de la llinda trobem un motiu ornamental triangular de caire floral i la nomenclatura antiga - número 12- com també motius decoratius en el basament dels muntants en forma de pinacles.
En l’actualitat aquesta obertura es troba tapiada, però en origen era l’accés principal quan la façana de llevant era la principal.
El primer pis o planta noble contempla tres obertures de similar tipologia: rectangulars, amb llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra ben escairats, ampit treballat i motius decoratius en el basament dels muntants en forma de pinacles.
De les tres destaca en especial la central, ja que a part de tots els altres elements citats a més a més disposa de guardapols, petxines en les impostes i el dintell alberga una inscripció interessant.
Finalment en el segon pis també trobem tres obertures, les quals recullen els mateixos tres que les del pis anterior, és a dir: rectangulars, amb llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra ben escairats, ampit treballat, motius decoratius en el basament dels muntants en forma de pinacles.
Ara bé es desmarquen una mica de les anteriors perquè les tres contenen el motiu ornamental triangular de caire floral en el centre del dintell. Ara bé, aquesta segona planta sobresurt pel petit torricó de defensa que realça i emfatitza l’aspecte i el caràcter de fortificació que té la masia. De planta circular i coronat amb una creu de ferro forjat, en el basament s’observa el reaprofitament d’elements en la seva construcció com ara una pedra de molí i l’imposta d’una finestra.
Pel que fa a la façana orientada a migdia, la planta baixa contempla tres obertures de les quals destaquen en especial per una banda, el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de grans proporcions molt ben escairades. Mentre que per l’altra una finestra lateral amb muntants, ampit i pinacles en el basament i amb la data de 1662 en el centre del dintell.
En el primer pis o planta noble es torna a repetir el mateix programa de tres obertures amb les mateixes característiques, és a dir: rectangulars, amb llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra ben escairats, ampit treballat i pinacles en el basament. L’única diferència és que la central recull la data de 1648 en el centre del dintell. Al seu cantó s’observa els dos grans tirans de ferro que travessen interiorment tota la casa de punta a punta amb l’objectiu de reforçar-la i sustentar-la.
El segon pis trobem tres obertures: en el centre una finestra doble i en els laterals dues finestres més - una cada costat respectivament-. Les tres són projectades amb l’arquetípica solució de llinda monolítica, muntants, ampit i pinacles en el basament.
Finalment a mode d’apunt cal dir que a part del torricó, l’aspecte de fortificació total de la masia queda realçat per l’entrada principal que contempla un gran portal d’arc de mig punt lleument rebaixat, amb dovelles de grans proporcions, amb muntants de pedra ben escairats i coronat per un frontó triangular rematat per uns motius en ceràmica que imita un cistell amb fruites flanquejat per dos florons.
Notícies històriques
La inscripció de la llinda d’una de les finestres del primer pis del sector de llevant invoca a Jesús i a la Verge Maria i ens recorda el nom i l’any de qui va encarregar les obres de reforma de la masia. Diu així:
I · H ^ S · M ^A ·
S A L V A T O R · PLANES ·
ME · FECIT · 1·5·7·7 ·”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
