F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Peralada, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Empordà (Girona). A tocar de les instal·lacions d’una granja de vaques. Hi vàrem trobar a un home, que gentilment ens va autoritzar a fer un tomb pels voltants de l’església i fer unes quantes fotos per documentar el present reportatge.
Època: Segle XIII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: El dia de la nostra visita, no hi havia cap informació al respecte a la corresponent pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Estat: Exteriorment presenta bon aspecte. Situada dins d’una finca de propietat privada, no és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada: 15/06/2019.
0 – Punt d’inici: Havent planificat la descoberta des de casa, vàrem determinar dirigir-nos amb l'ajuda del nostre TomTom fins un lloc - 42 19 18.0 2 59 42.8 , una cruïlla situada entre mig de terres de conreu, que al mapa de Google s'identifica com a carrer del Pont.
Vàrem escollir aquest punt per que està situat molt a la vora de l’Església de Sant Nazari de les Olives, que també volíem visitar, aprofitant la proximitat, a un quilòmetre l’una de l’altra.
1 - Localització: N 42 19 07.8 E 02 59 12.7 – Altitud: 25 m.
La introducció de les coordenades anteriors en un mapa de Google, comporta la generació automàtica del següent
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019):
“ Descripció
L'antiga església del Sant Sepulcre, situada al veïnat de Les Olives, és un temple d'una nau amb absis semicircular.
El seu interior es troba dividit en planta i dos pisos.
La part baixa serveix d'estable; el primer pis de vivenda i la part superior de graner i terrabastall.
En aquesta església hi observem dos tipus de construcció clarament diferenciats.
L'absis i la part oriental de la nau pertanyen al romànic avançat.
El seu aparell és de carreus ben escairats, que s'afileren a la perfecció.
La volta del sector oriental de la nau és apuntada i seguida; conserva empremtes de l'encanyissat.
L'arc triomfal és de punt rodó i la volta absidal és de quart d'esfera.
Al mur meridional de la nau hi ha una portalada de dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà.
En aquest mur i al centre de l'absis hi podem veure dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt.
A l'interior, a la part baixa de l'absis, hi ha un arc cec, de mig punt, quelcom desplaçat cap al sud respecte l'eix de l'edifici.
L'extrem occidental de la nau, en uns sis metres de llargada té l'aparell cobert d'arrebossat, el qual sembla que és de pedruscall.
El frontis, també amagat per parets tardanes, és d'observació difícil.
Posseeix una porta d'un sol arc de mig punt adovellat.
Aquest sector occidental de la nau que no és construït amb carreuada és cobert amb un tram d'embigat de fusta sostingut per un arc diafragma apuntat.
En els esglaons d'accés a la porta del llenç de migdia hi ha un carreu que posseeix un relleu amb una creu grega inscrita amb un cercle.
Aquesta església presenta dues parts diferenciades, de diferent cronologia.
El sector oriental de la nau, amb el seu absis semicircular, correspon a la construcció primitiva (segles XII-XIII), amb aparell de carreuada, volta apuntada, obertures d'arcs de mig punt, absis semicircular.
El fragment de l'extrem oriental de la nau, cobert amb embigat de fusta, sobre un arc diafragma, ha de correspondre a una reforma d'època posterior, possiblement d'època gòtica.”
Notícies històriques
Durant el segle XIII hi va residir una comunitat mixta, que depenia del priorat de Santa Anna de Barcelona, fins que l'any 1435, la comunitat barcelonina va vendre les propietats als carmelites de Peralada; aquest col·lectiu va mantenir el culte al Sant Sepulcre fins a l'exclaustració, moment en què l'església de Sant Martí en va prendre el relleu.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- Capella de Sant Nazari de les Olives
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
