És un monument d’època romana
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Tarragona, ciutat i cap del municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).
Època: Època romana – Segona meitat del segle I dC - (Pat.mapa).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat, al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
És un edifici de planta el·líptica on es celebraven lluites de gladiadors i les lluites o caceres de feres, i fins i tot era el lloc on s'ajusticiaven els condemnats a mort.
Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre una primitiva basílica paleocristiana.
Visitable - Museu d’Història de Tarragona
Altres noms:
Accés - Visitat el 15/03/2015:
Al Parc de l'Amfiteatre romà. Podríem dir que es troba al final de la Rambla Nova, des d'on es gaudeix d'unes boniques vistes de Tarragona.
Localització: N 41 06 52.4 E 01 15 31.7 – Altitud: 13 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2015):
“ Descripció
L'amfiteatre romà es troba a l'est de la ciutat, fora del recinte emmurallat, a la vessant del turó que baixa cap al mar.
La planta de l'amfiteatre és el·líptica, i les seves dimensions màximes de 130 x 102 m.
Consta de dues parts fonamentals: l'arena, al centre, on encara s'aprecia una fossa i dependències soterrànies, i que és on desenvolupaven els espectacles, i la graderia, destinada al públic.
La construcció de les graderies del sector NW es va fer aprofitant el pendent del turó, amb les grades tallades a la roca, mentre que la resta de l'edifici és obra de formigó, amb carreus de pedra.
Les grades eren separades de l'arena per un pòdium de protecció, fet de carreus, i es trobaven dividides en tres sectors, en els quals se situaven els espectadors d'acord amb la seva categoria social.
L'amfiteatre disposava també de diversos passadissos, tant exteriors com interiors, a fi que el públic pogués desplaçar-se amb fluïdesa.
Les portes d'accés són formades per grans arcs de mig punt.
Enmig de l'arena hi ha les ruïnes de l'església romànica de Santa Maria del Miracle, una construcció del segle XII, de planta de creu llatina, que tenia una cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques. Avui en resten només els murs perimetrals, fins a mitja alçada.
Notícies històriques
Les investigacions arqueològiques han permès de fixar la cronologia de l'amfiteatre a la segona meitat del segle I dC.
La seva construcció palesa la importància assolida per Tàrraco dins de les colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre, tenint a més un circ i un teatre, privilegi de què només gaudien les principals ciutats de l'Imperi.
L'any 259 el bisbe de Tarragona, sant Fructuós, fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre.
En commemoració del martiri, al segle VI hom va construir al lloc del martiri una basílica visigòtica, de tres naus i absis de ferradura, a la qual se superposà l'església romànica del segle XII.
Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi varen bastir un convent amb un gran pati emmurallat.
Entre els anys 1780 i 1911 l'Estat va ser el propietari del conjunt, i durant aquest període va tenir diversos usos que van ocasionar noves intervencions arquitectòniques.
El 1911 la propietat va passar a l'Ajuntament. Les excavacions arqueològiques van començar cap als anys cinquanta, i una bona part de les graderies visibles van ser reconstruïdes.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure d'una altra pàgina web de Pat.mapa – Arqueologia, el següent text (Març 2015):
“ Descripció
L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
L'existència de l'Amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi.
Per a la seva construcció s'aprofità parcialment la topografia del terreny, excavant-se en la roca natural part de les grades, la imma i media cavea del sector nord de l'edifici, mentre que la resta de la cavea va ser construïda en formigó, opus caementicium i amb blocs d'opus quadratum.
Com és normal en aquest tipus de construccions, la planta de l'amfiteatre de Tarragona és el·líptica; les dimensions màximes del mateix són 130 x 102 m. Consta de dues parts fonamentals: l'arena, al centre, on es desenvolupaven els espectacles (on encara s'aprecia una fossa i dependències subterrànies, que segurament devien servir per tancar les feres destinades als jocs), i la graderia, lloc destinat al públic.
Les grades eren separades de l'arena per un pòdium de protecció fet de carreus, i es trobaven dividides en tres sectors, en els quals els espectadors se situaven d'acord amb la seva categoria social.
L'amfiteatre disposava també de diversos passadissos, tant exteriors com interiors, a fi que el públic pogués desplaçar-se amb fluïdesa, i també de grans portes d'accés en arc. El podi es conserva parcialment, tindria una alçada de 3'25m i la seva decoració original era de pintura sobre dels blocs de pedra local, revestit amb lloses de marbre (possiblement durant la restauració de l'edifici l'any 218). Tant la primera decoració pintada, com la segona amb lloses es conserven en la zona nordoriental.
A aquesta reforma correspon la inscripció considerada més llarga de la península ibèrica, en commemoració de la restauració. Estava formada per 52 blocs i se situava en el podi de l'edifici, coronant-lo.
El passadís de servei que anava per darrera del podi, de 0'87m d'ample i 2'50m d'alçada, estava pavimentat amb petites pedres lligades amb argamassa i la paret que el delimitava era d'opus vitatum.
S'han conservat diversos carreus que formaven part del revestiment de les grades, amb inscripcions referents als individus que les ocupaven.
Les excavacions arqueològiques dutes a terme en l'amfiteatre han permès recuperar nombrosos blocs de pedra perforats, que tenien funció de contrapès per aixecar la lona que cobria l'amfiteatre, el velum.
La construcció de l'amfiteatre comportà l'obliteració de la necròpolis de cronologia augustal relacionada amb el traçat de la Via Augusta. Tenia una capacitat aproximada de 14.000 espectadors, i la seva construcció es degué a un sacerdot del culte imperial "Flamen Romae Divorum et Augustorum", es conserva part de la inscripció de donació de l'edifici per part del "flamen", durant el principat de Trajà o Adrià.
L'edifici funcionà fins mitjans del segle IV, moment en què s'abandona. L'any 259 el bisbe de Tarragona sant Fructuós fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre.
En commemoració d'aquest martiri, al segle VI hom va construir al mateix lloc una basílica visigòtica a la qual se superposà, al segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle.
De la basílica visigòtica, construïda en el sector sud-est de l'edifici, se'n conserven els fonaments, part de les portes, paviments, i 10 basaments de columna. És un edifici de tres naus, amb un cor en l'eix longitudinal, i una cambra annexa que formava part del projecte original de l'edifici.
Al seu voltant es formà una àrea cementirial amb 48 enterraments i dos recintes funeraris. Les dimensions totals de la basílica eren de 22'75 per 13m.
L'any 1862 la construcció del ferrocarril afectà part del monument, el sector de les grades.
A partir de 1914 - 1949 es començà a prendre consciència de la importància de la zona, amb la realització d'excavacions puntuals, tot i que no fou fins 1951 que es realitzà una excavació sistemàtica. L'any 1964 es reconstruí part de la graderia”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Museus
Turisme
- Rutes per Tarragona – PDF llegible i/o descarregable
- Tarragona turisme
- Tarragona: Patrimoni mundial
- Com desplaçar-se per Tarragona - (Inclou Planell)
- Oficines de turisme
- “Tropecientas mil” fotografies de Tarragona
El conjunt arqueològic de Tàrraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, que va considerar que les ruïnes que es conserven de l’antiga ciutat romana de Tàrraco mereixien incloure's a la Llista del Patrimoni mundial.
Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès:
|
MAPA del conjunt arqueològic de Tàrraco
- A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
Imatges de Tarragona:
