F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Fonollosa (Bages) – Barcelona.
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ben conservada. Adossada a un antic mas, que a la vegada forma part de les instal·lacions d'una petita industria cooperativa de tractament de cereals.
L’hem pogut fotografiar amb el consentiment d’un responsable de la cooperativa, tal i com cal fer-ho, quan es tracta d’una propietat privada.
Tot i que es podria entrar i pujar a la torre, per raons de seguretat no se’n permet l’accés.
Altres noms: Torre Sagimona - (Diputació de Barcelona).
Accés - Visitada el 01/07/2011:
Accessible per diferents llocs. Per aquesta raó, invitem als possibles visitants interessats, a que examinin el mapa de Google que hi ha en aquesta mateixa pàgina, que sens dubte facilitarà la deguda informació.
Localització: N 41 44 43.0 E 01 43 29.2 - Altitud: 416 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):
" Descripció
El mas Masia de planta quadrada, coberta a quatre vessants i amb careners paral·lels a les façanes. La masia, probablement una obra del segle XVII, fou construïda al costat d'una antiga torre medieval del segle XI que era una guardiola del veí castell de Fals.
Avui la torre és integrada dins el mas, al sector de migdia.
L'edifici és una obra de nova planta, construïda seguint un dels models propis de segle XVII que no possiblita l'ampliació.
La torre Construcció militar: Torre cilíndrica de planta circular de 585 cm de diàmetre extern, amb murs d'un metre i d'una alçària de 14'25 metres.
La Torre deuria tenir tres nivells més el terrat. Malhauradament l'aprofitament de la torre per la masia ha fet que s'hi obrissin modernament finestres, malgrat que es conserven les originals. L'aparell és de blocs de pedra de mides mitjes en filades a trencajunt i unides amb morter de sorra i calç.
Notícies històriques
La torre és documentada a partir de l'any 1033 com a guàrdia que servia per comunicar amb el Castell de Fals; sempre esmentada, a partir d'aquesta data, vinculada a la documentació del castell de Fals.
Protegia el camí de Fals a Rajadell i segurament els torretans deurien adquirir drets sobre les terres que l'envoltaven fins a esdevenir un mas pròsper que va poder construir la nova masia al segle XVII o començaments del XVIII.
Pere Català diu: "No es tracta de les anomenades Torres de Fals (o de Falchs), que li són relativament pròximes. Tanmateix, podem considerar aquesta torre amb les mateixes vicissituds de propietat que les Torres al·ludides, de les quals tractem en una altra fitxa. Bàsicament, per tant, estimem l'òrbita de la casa de Cardona la utilització de la torre, prou ben conservada, que motiva aquestes línies".
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juny 2014):
"Descripció
Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt.
La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla circuclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix.
L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa.
La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col.locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255]
L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt.
L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana.
Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona.
Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal.
Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis.
Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII.
A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat.
La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa.
La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis.
La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa.
L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre.
L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior.
Completen el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.
Història
La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tant es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental.
La torre la trobem documentada des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals.
D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI.
Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal.
Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255].
Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment.
Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període.
Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles.
La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa.
Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers.
Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer.
A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages.
L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó - prop de Pinós - les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris.
El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals.
En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95].
- Des d'aquesta pàgina donem les gràcies als cooperativistes, per la seva gentilesa en permetre'ns fotografiar aquesta edificació.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
