F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Alp, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Cerdanya (Lleida).
Època: Medieval - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Ruïna. Lliurament accessible, però no hi ha gran cosa a veure a l'interior. No té sostre. Encara gràcies que manté en peus algun tros de paret.
Altres noms:
Accés – Visitada: 21/09/2018.
Molt senzill d'accedir-hi. La trobarem en una corba, a tocar de la fita del PK nº 167 de la carretera N-260. Presideix una petita alçada de terra que la fa visible des de la carretera, una mica abans d’arribar-hi. Comparteix el cim amb una torreta de transport d'energia elèctrica.
Aparcament al voral de la carretera.
Localització: N 42 20 58.9 E 01 56 38.5 – Altitud: 1.538 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2018):
“ Descripció
Torre de guaita quadrada força malmesa sobre la vall de la Molina al peu de la N-152.
La construcció és feta amb pedra del país, de format irregular i negrenca, que basteix unes filades desiguals.
Els seus costats mesuren gairebé 6 m. i tenen un gruix de 1,1 m.
Les cantonades subsistents de la torre lliguen el difícil carreuat i permeten una consistència que, altrament, és apreciable a les obertures que manté l'obra, en avançat estat de ruïna.
Notícies històriques
A l'Edat Mitjana, Alp fou cap de la vall on hi havia els pobles de Saltèguel, Sagramorta i Ovella, avui inexistents, i vigilava el passatge, aleshores de molt de trànsit.
Hi ha esment del "castell de Salteguel" al segle XIV.
El 1373 Jaume roger de Pallars, hereu d'hug de Mataplana, fill de Ramon d'Urtx, s'intitulava Senyor de les parròquies de Sant Martí de Saltèguel, Santa Maria d'Ovella i Sant Vicenç de Sagramorta, i la vall de Toses li era pròpia.
El mateix any la va vendre a Joan de Laçara i l'hereu i germà d'aquest, Rere, el febrer de 1393 la vengué a la vila de Puigcerdà, que hi conserva encara el bosc comunal conegut por l'avatar. (és possible que el cognom Laçara sigui, en realitat Lluçà). “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
