F O T O S
1ª Visita: En data 15/04/2016 vàrem fer una primera visita a la Fontana d'Or, sense veure l'interior.
2ª Visita: El dia 07/07/2016 vàrem fer una segona visita i aquesta vegada si que vàrem poder accedir a l'interior.
I a més, en aquesta ocasió, va coincidir en que hi havia una exposició del genial pintor valencià en Joaquim Sorolla.
I T I N E R A R I 
Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable – Accessos i serveis.
Altres noms:
Accés – Visitada el 15/04/2016 i 07/07/2016:
La trobarem al carrer Ciutadans nº 19.
Localització: N 41 59 04.5 E 02 49 32.2 – Altitud aproximada: 66 m.
Mobilitat:
- A Girona, avui, hi havia força gent. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2).
- Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):
“ Descripció
La construcció gòtica civil, bastida sobre murs d'època anterior, s'obre al carrer de Ciutadans mitjançant uns amplis porxos a la planta baixa i un seguit de finestres coronelles amb capitells de gran vàlua que il·luminen la gran sala de la planta noble.
En els segles XIV-XV l'edifici construït entre mitgeres fou ampliat per la part posterior, la qual cosa comportà la construcció d'un pati central amb escalinata i galeria a la planta noble, bo i seguint un model molt freqüent en l'arquitectura gòtica catalana.
La façana posterior, que dóna al carrer de les Ferreries Velles, té una composició semblant a la de la principal, tot i datar de l'època de l'ampliació. Les seves arcades formaven part, molt probablement, d'un carrer porticat.
La reconstrucció efectuada amb pobresa de mitjans després que s'incendiés, probablement el segle XV, juntament amb les múltiples reformes posteriors, han fet que l'edifici sofrís moltes modificacions.
La restauració més recent, efectuada el 1972-73 per l'arquitecte Joan M. de Ribot, és d'un marcat caràcter arqueologista i no totalment reeixida pel que fa a la utilització de materials i acabats.
Capitells
L'escultura ocupa els capitells de les finestres coronelles del primer pis de l'edifici.
Una fórmula semblant es practicà a la Paeria de Lleida i a la Casa Sobies de Tàrrega, encara que amb una temàtica diferent.
Entre els esquemes figuratius representats n'hi ha algun de ben curiós, no tant pels animals que s'hi esculpiren, com per l'original composició resultant.
A la majoria dels casos, però, això no succeeix i el tema escollit es pot trobar en nombroses obres de l'escultura romànica catalana o peninsular (lleons afrontats, caps humans entre decoració vegetal, home entre lleons, sirenes-ocell amb bust humà, etc.).
També amb paral·lels al claustre de Girona hi ha els dos darrers capitells, on l'escultor fixà les escenes d'una cacera a cavall i d'una lluita a mà entre dos homes. La baixa qualitat de la talla permet aventurar la participació d'un taller local que utilitzaria un repertori poc original per decorar la planta noble d'aquest destacat casal gironí.
La vinculació respecte a l'obra dels tallers dels claustres gironins no suposa cap contacte a nivell estilístic, ja que a la Fontana es troba un "romànic d'inèrcia".
Tanmateix, malgrat moltes de les escenes siguin susceptibles a una interpretació simbòlica no cal oblidar que una lectura d'aquest tipus sempre depèn del context on s'inclou la peça. En aquest sentit res fa pensar que l'escultura de la Fontana tingui cap altra funció que la purament decorativa.
Notícies històriques
La Fontana d'Or, edifici d'origen romànic i conegut amb aquest nom des del segle XVIII, ha tingut utilitzacions diverses al llarg del temps.
Hom n'ignora la funció primitiva, però se sap que ha servit de fonda, d'oficines de la Cambra de Comerç, de Banc de Catalunya i d'espai cultural de la Caixa de Girona.”
- Actualment és propietat de la “Caixa”.
- De la pàgina web de l’Obra Social de la caixa - Caixaforum – Girona, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):
“Un espai d'origen medieval, al cor històric de Girona
L'edifici que allotja CaixaForum Girona és una mostra d'arquitectura civil catalana d'època medieval.
Construït al carrer dels Ciutadans, antiga artèria de la ciutat i lloc de residència de famílies nobles, els historiadors defensen la hipòtesi que es tracta d'un palau del segle XIII, propietat d'una de les grans famílies de la Girona medieval, els Sitjar.
Al solar on es va edificar el palau hi havia un molí antic (any 1078). D'aquests períodes, encara se'n poden veure alguns elements arquitectònics i decoratius.”
I segueix amb la següent informació:
Al segle XV, un incendi va provocar la destrucció d'elements arquitectònics i la pèrdua d'importants dades documentals que van dificultar la reconstrucció de la seva història.
La Fontana d'Or, nom popular de la construcció, s'ha anat adaptant a les necessitats dels temps, de la ciutat i dels seus ciutadans: taverna, habitatge, hostal de prestigi...
Declarat el 1921 monument nacional, els grans espais de l'antic palau es van convertir en seu d'entitats culturals, esportives, institucions, i va acollir múltiples activitats: residència dels jesuïtes, seu de la Schola Orpheonica Gironina, de l'Ateneu de Girona, de l'Associació Esperanto, de la Cambra de Comerç. El 1933 va allotjar la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya.
Un llarg període de recerca i treballs de restauració historicista, dirigits per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Batlle, van atorgar a l'antic edifici un caràcter medieval.
L'octubre del 1973, la Fontana d'Or va obrir les portes convertida en centre cultural.
La primavera del 2011, l'històric edifici començava una nova etapa convertit en CaixaForum Girona, un espai obert a tots els ciutadans, amb una proposta cultural d'exposicions, conferències, debats, activitats educatives, tallers... Un centre sense barreres que fomenta la integració, el diàleg, el coneixement i l'educació.”
- A efectes de classificació d'aquesta edificació a les nostres pàgines ho farem amb l'etiqueta de “Palau”.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
