F O T O S
Nota: Les següents fotografies no guarden cap ordre concret en relació a l'ordenació dels camins d'aquest jardins.
I T I N E R A R I 
Situació: A Lloret de Mar, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XX - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Perfecte estat, molt ben cuidats. Visitables. Aparcament als voltants, abans d'enfilar el camí de pujada que mena a la taquilla.
Propietat de l'Ajuntament de Lloret de Mar des de l'any 1998.
Altres noms: Casa Roviralta - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitats el 05/02/2016:
Dins de Lloret de Mar, cal localitzar un punt situat a 41 41 40.9 02 49 29.6 on hi ha una rotonda on hi conflueixen varis carrers.
A partir d'aquest lloc, hem de continuar a peu, pel carrer (sense sortida), que al mapa de Google s'identifica com a Passeig dels jardins. Hi ha un cartell informant dels horaris i els preus de la visita.
Es tracta d'un camí en pujada, asfaltat on al cap de ben poca estona arribarem a la taquilla dels jardins.
Les vistes de la mar Mediterrània, emmarcades pel color verd dels jardins, són d'una gran bellesa.
Horaris i preus
Pel que fa als preus, lògicament amb el decurs del temps aquestes dades que apareixen en aquest cartell, quedaran obsoletes. Però quedarà per a la “història” aquesta informació.
En quan als horaris, caldrà confirmar-los abans, en cas de voler fer una visita.
Localització: Un punt qualsevol de referència, podria ser el següent: 41 41 28.8 02 49 32.2 – Altitud en aquest mateix punt: 30 metres.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
Jardí noucentista situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, sobre la platja de Sa Boadella.
Enmig d'un esgraonament aterrassat, la diversitat d'espècies de plantes del jardí s'alternen amb petits estanyols i conjunts escultòrics diversos. El protagonisme, però, més que la diversitat vegetal, és la disposició arquitectònica i l'obra de jardineria escultòrica.
Pel que fa a les edificacions privades, hi ha la casa original i una de més nova prop de l'entrada principal dels jardins. La casa més antiga és de planta rectangular i destaca per les arcades de mig punt de la planta baixa, una gran terrassa i una torreta de planta quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vessants. A la façana sud de la torre hi ha un panell de rajola pintada dedicada a Santa Clotilde i datat de 1930.
En total, el jardí fa una extensió de més de 26 mil metres quadrats (2,6 ha) i està situat en una esplanada a uns 50 metres sobre el mar.
Notícies històriques
Aquest jardí noucentista fou projectat a principis del segle XX amb models dels antics jardins renaixentistes italians.
Es van realitzar sota les ordre de Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981). Les obres es van iniciar el 1919 per encàrrec del marquès de Roviralta. Les obres no van acabar fins després de la Guerra Civil (1940).
El doctor Roviralta, Raül Roviralta i Astoul (1891-1979) havia comprat els terrenys per fer-s'hi una casa-mansió i uns jardins, que volia d'estil renaixentista.
El nom del jardí es deu a què la seva dona es deia Clotilde Rocamora. Cal destacar les relacions de la família amb els poders eclesiàstics (fou nomenat Marquès de Santa Clotilde com a títol de concessió papal) i establerts d'època franquista.
En aquest jardí antigament hi havia vinyes i aquesta família burgesa de Barcelona va comprar una extensa finca entre la platja de Fenals i la de Sa Boadella a la dècada de 1910.
Nicolau Rubió i Tudurí fou un arquitecte, jardiner, urbanista, escriptor i un teòric de les arts.
Va dissenyar aquests jardins a l'edat de vint-i-vuit anys, just quan va acabar la carrera d'arquitecte, i estava influït pel mestre de l'art de la jardineria J.C.N. Forestier. Malgrat això, en aquests jardins trenca la seva influència i s'acosta a mestres com Le Nôtre.
A Santa Clotilde hi ha idees i detalls extrets de jardins italians com els de la vila Medici, la vila Borghese o els jardins Bòboli.
Cal recordar que Rubió i Tudurí també és responsable dels Jardins del Palau Reial de Pedralbes (1925-27), dels de la Plaça Francesc Macià (1926) i dels jardins del Turó (1934), a Barcelona.
El pintor Domènec Carles i Rosich, amic del doctor Roviralta i marit de Maria Llimona, escultora, va col·laborar amb suggeriments en el disseny del jardí de la casa.
A Santa Clotilde s'ha dit que, en la seva concepció i construcció, hi van confluir tant el desig del client (el Marquès de Roviralta) com el coneixement de l'artista (Rubió i Tudurí).
El seu estat de conservació és bo. L'accés al jardí ha estat sempre privat, però des de 1998, quan fou adquirit per l'Ajuntament de Lloret de Mar, és visitable públicament, al marge de les cases privades.
Pel que fa a les construccions de l'interior del jardí, dues mansions corresponen a mitjans i finals del segle XX. A l'interior de la casa es conserva una important col·lecció d'art (pintura, tapissos i ceràmica catalana). Destaca la col·lecció d'estàtues de marbre d'estil neoclàssic, la col·lecció de rajoles de Xavier Nogués i les sirenes de l'escultora Maria Llimona.
Com a curiositat anecdòtica, cal assenyalar aquí que als anys 50 el Marquès de Roviralta va comprar les pedres de la façana de la desapareguda capella dels Dolors de Vidreres i les va reutilitzar en la seva mansió dels Jardins de Santa Clotilde.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
