F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Peracamps, una de les tres entitats de població de Llobera, vila i municipi de la comarca del Solsonès – (Lleida).
Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt poques restes. Pràcticament sols subsisteix un pany de paret. Lliurament accessible. Hem aparcat al voral de la carretera.
Altres noms: Església de Santa Maria de Peracamps – (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 10/08/2016:
Donat que estàvem “pentinant” la zona de Peracamps, l'Hostal Nou, i altres, vàrem determinar l'acostament a aquesta església des d'aquest lloc, que també ha estat punt d'inici d'altres destinacions, però amb sortida per diferents carreteres.
En aquest cas concret, davant de l'Hostal Nou (0) cal situar-nos al punt 41 55 17.6 01 27 37.3 i prendre la sortida d'una carretera indicada per anar a Peracamps, de la que no hem pogut determinar el nº ni a Google Maps, ni tampoc al mapa del ICGC.
En un lloc (1) situat a 41 55 17.9 01 27 04.8 trobem una desviació. Continuem per l'esquerra. Indicat: Torre de Peracamps.
Nova derivació (2) a 41 55 03.4 01 26 10.6. No hi ha cap indicació. Continuem per l'esquerra, trepitjant els terrenys d'un mas.
Arribem a destí. Aparquem al voral de la carretera i pugem al talús on hi ha les minses i irrellevants restes.
Localització: (3) N 41 54 57.3 E 01 26 10.7 – Altitud: 827 m.
Esperem que el M A P A del recorregut que us oferim, clarificarà una mica aquesta informació.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Agost 2016):
“ Descripció
Només hi ha unes restes, panys de murs de l'antiga rectoria.
Segurament entre la vegetació hi ha restes de murs de l'antiga església de Santa Maria.
Avui dempeus només resta ben visible una cisterna.
Notícies històriques
Prop del castell del segle XI s'edificà l'església. Quan el castell, després de dependre dels canonges d'Urgell ( segle XII-XV), passà a la confraria de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys, els priors d'aquesta confraria presentaven el capellà de la seva església.
Quan es formà el Bisbat de Solsona o poc després (1623), l'església de Santa Maria de Peracamps passà a ser sufragània de Torredenegó. Ho fou segurament fins el 1851, quan quedà suprimit el Bisbat.
Quan el 1896 el doctor R. Riu de Cabanes plantejà una reforma de les parròquies, proposà una altra parròquia dins el terme de Llobera. Hi hagué dues opcions, la de Sant Pere de la Sala, prop del terme de Llanera, i l'església de Sant Pere Màrtir de Peracamps; que ja no es deia de Santa Maria.
El bisbe Riu i Cabanes preferí la barriada o sufragània que es comprometés a fer-hi la casa rectoral, i ho feren els de Peracamps.
Aquesta nova parròquia tenia dins el seu terme les cases veïnes i l'Hostal Nou. El primer rector que s'anomenà vicari fou mossèn Maurici Prat el 1901.
Aquesta nova parròquia tingué pocs anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936, que malmeté totalment l'església, i després perquè l'entorn de Peracamps, vers els anys 1940, no tenia gaires masies. El bisbe doctor Valentí Comellas i els propietaris , després d'algunes discussions, acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
