F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A l'Espluga de Francolí, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. A la pàgina web de Turisme de l'Espluga, es diu que és "Visitable en horaris de culte". Hem aparcat al davant, on hi ha disposada una zona blava, de pagament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/08/2015:
La trobarem a la Plaça de l'Església.
Localització: N 41 23 48.2 E 01 06 12.2 - Altitud: 412 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
" L'església vella de Sant Miquel és una obra de començaments del gòtic, amb notables influències cistercenques tant a l'estructura com en els elements decoratius, escassos i austers: en aquest sentit, cal notar la proximitat geogràfica dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
L'edifici és d'una nau de tres trams i absis poligonal amb capelles radials. Al costat N del segon tram hi ha una capella lateral. L'empenta de les voltes ogivals, que cobreixen tot l'edifici, és contrarestada a l'exterior per contraforts que, al sector de l'absis, són inclosos a l'interior, en llur part inferior, per formar les capelles radials.
La façana W és molt massissa i no té cap altra obertura que la portalada principal, d'arc lleugerament apuntat, amb complexos feixos de motllures que formen els brancals i les arquivoltes. Al cim s'alça un robust campanar de base quadrangular i finestres a la part superior, element de construcció potser posterior a la resta de l'edifici.
A la façana S, que dóna a la plaça del costat de l'església, s'obre una altra porta, adovellada, entre contraforts, en els quals recolza un arc molt rebaixat que forma una mena de petit porxo, de realització segurament més tardana.
Destaca la capella lateral del presbiteri. Aquest és l'únic espai interior que acull un ric treball decoratiu. Els elements en forma de crochet, recorden aquells de les capelles del mur de l'evangeli de l'església de Sant Miquel de Montblanc. Aquí però, les mènsules no són figurades.
L'altar major de l'església, d'estructura senzilla, està acompanyat d'una imatge de Sant Miquel del segle XVIII - XIX, policromada i una verge d'estil propi del romànic.
El púlpit de pedra està format per cinc tancaments a manera de barana cega. Aquesta es divideix en dues llancetes apuntades i dos quadrats amb una estilització floral de quatre pètals. Aquest tancament d'inspiració gòtica es sustenta sobre un estructura pentagonal superposada a la paret, cada una de les parts de la qual en disminució, finalitzen en una mitja esfera.
Notícies històriques
L'església fou bastida als segles XIII-XIV, probablement a l'indret d'una antiga església romànica esmentada el 1182. Al segle XIX, l'església gòtica resultava petita i se'n va construir una de més gran al davant, que fou consagrada el 1871. Tot i haver perdut el caràcter de parròquia, resta oberta al culte.
A la tercera guerra carlina, l'interior del temple fou molt malmès. Dues campanyes de restauració -als anys 1920 i 1950- li han donat l'aspecte actual.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Agost 2015):
“ Descripció:
La Portalada o porta principal de l’església, lleugerament apuntada amb complicats feixos de motllures sobre un basament seguit en correspondència amb els brancals, i amb les arquivoltes que s'aguanten sobre un fris de petits éssers fantàstics.
L'altar major, d'estructura senzilla, està acompanyat d'una imatge de Sant Miquel del s. XVIII-XIX, policromada i una verge d'estil propi del romànic.
Púlpit de pedra format per cinc tancaments a manera de barana cega que es divideix en dues llancetes i dos quadrats amb una estilització floral de quatre pètals.
Aquest tancament d'inspiració gòtica se sustenta sobre una estructura pentagonal superposada a la paret, cada una de les parts de la qual en disminució, finalitzen en una mitja esfera.
Nau repartida en tres trams pràcticament quadrats i capçalera poligonal amb capelles a l'entorn; la façana del sud dóna a la plaça i té una porta amb arc de mig punt adovellat amb un porxo al damunt i una làpida amb data del 1294, amb una finestra gòtica simple i una de petita, romànica.
Ressenya històrica:
La vila tingué una església parroquial única pels dos nuclis de població existents a l'Edat Mitja.
La primera referència documental data del 1152, quan Ramon de Cervera, senyor de l'Espluga Jussana, i la seva muller Ponceta atorgaren a Pere, capellà de Pinós, les capellanies i esglésies del Tallat, Passanant, Albarca i l'Espluga de Francolí, amb tots els seus termes.
El 1166 hi ha notícia que un tal Martí ocupava el càrrec de capellà de l'Espluga.
En el testament de Ramon de Cervera de 1172 es fa esment d'una deixa a l'església, consistent en una vinya que el testador tenia dins el terme de la vila.
El 1194 apareix esmentada entre les possessions confirmades en la butlla que el papa Celestí III concedí a l'església de Tarragona.
Hom suposa que l'església parroquial romànica fou enderrocada i que en el solar que ocupava es bastí a partir del 1294 el nou temple d'estil gòtic.
A la darreria del s. XV l'església era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona.
Durant la tercera guerra Carlina l'interior del temple restà molt malmès.
Entre els anys 1920 i 1950 es dugueren a terme dues campanyes de restauració. Als anys 1980 la Generalitat finançà la restauració del campanar.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Algunes imatges de l’Espluga de Francolí
- Turisme
- Cova Museu de la Font Major – No és permés fer fotografies
- Mapa turístic de l'Espluga
