F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Joan de Vilatorrada, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Actualment, és propietat de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. Vàrem tenir la fortuna de coincidir amb la directora de l'escola de música, que ens va permetre l'accés a l'interior de l'església.
Ens va sorprendre molt agradablement la contemplació d'aquest interior, donada la discreta apariència que presenta exteriorment aquesta església, sense que es pugui intuir la seva bellesa.
Altres noms:
Accés - Visitada el 06/06/2014:
Hem aparcat al davant del nº 9 del carrer de les Alzines, on hi ha el començament del Passatge del Mas Sant Joan, per on continuarem a peu. En dos minuts estarem davant de l'església.
Localització: N 41 44 32.5 E 01 48 10.6 – Altitud: 246 m.
Altres:
- A la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada – (Inventari de patrimoni cultural i natural - Pàgina 45 – Fitxa nº 14), hi ha una extensa informació sobre la present edificació, de la que extraiem, el següent fragment:
“L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música”
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):
“ Descripció
Església romànica, es tracta d'un edifici singular de dues naus paral·leles, construïdes en èpoques diferents, sense absis i unides per una àmplia arcada, avui tapiada.
Una de les dues naus està coberta amb volta de canó, l'altra amb volta apuntada.
Les portes actuals són posteriors a la construcció de les naus i la porta original deuria ser al mur de migdia, al mig de dos arcosolis.
Dues úniques finestres rectangulars il·luminen l'interior de l'edifici. Les dues naus es diferencien molt bé gràcies al tipus de parament i coberta: una fou construïda el segle XIII i l'altre, probablement substituint una construcció preromànica, es obra del gòtic.
Notícies històriques
La primera església de Sant Joan de Vilatorrada, situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, depengué durant molts anys de Santa Maria de Manresa.
Està documentada des de l'any 1022 i deuria tenir únicament funcions particulars.
A partir de l'any 1032 es citada la seva sagrera i a mitjans del segle XII fou ja parroquial, categoria que conservà fins el 1756. Fou llavors, quan va ser unida a l'església de Sant Sadurní de Salelles com a sufragània. Recuperà la seva titularitat el segle XIX però des del segle XVII els seus rectors foren nomenats pel paborde de la Seu de Manresa.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juny 2014):
“ Notes de conservació:
L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música.
Això va fer evidenciar la necessitat d'adequar l'església a les noves demandes acústiques, duent a terme algunes reformes. L'última modificació estructural va tenir lloc a mitjans dels anys 90 quan va aixecar-se el terra a fi de posar-hi calefacció.
Història.
Església formada per dos naus de planta rectangular cadascuna. Es tracta de dues naus construïdes en èpoques diferents i que es comuniquen entre elles un gran arc de mig punt, de 7, 70 m. de llum.
Els presbiteris resten dintre de les naus sense que sobresurtin ni es diferenciïn de l'edifici, si no és pels graons que hi donen accés. El tipus de coberta és diferent a cada nau, sent de volta de canó a la nau sud i apuntada a la nau nord.
Cada nau té 13 metres de llarg i 6,20 d'ample i un gruix de parets laterals d'un metre, mentre que pels caps són més primes.
La part més vetusta és la paret nord que és mitjera amb el mas Sant Joan, i possiblement sigui del segle IX. El seu parament exterior és visible per dins del mas, mentre que la cara que queda dintre de l'església, no es pot veure, ja que el mur va ser regruixut per aquest costat quan es va refer la volta de pedra. Aquest tros de mur deu fer uns 70 o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. I constitueix la major part de la llargària de la paret nord del temple.
La cantonada de llevant d'aquest mur, és a dir, des d'on començava el presbiteri pre-romànic, és feta amb carreus molt grans, que per llur mida fan pensar en una reutilització de material romà d'algun edifici del temps de l'era romana que es va trobar encastada a la cantonada de ponent del mateix tram d'església.
La resta del parament d'aquest mur antic és divers, i està format per filades de carreus pre-romànics de 12 a 20 cm. bastant regulars; i més cap a ponent està format per un tram construït més barroerament fins a l'alçada d'uns dos metres i que deu ser d'una època posterior a un enderroc; i finalment un tercer tram de parament de filades regulars on es poden observar algunes marques de picapedrer - una creu grega- que deu correspondre's a la reconstrucció de finals del segle XIII o principis del XIV.
Quan aquest temple pre-romànic primitiu s'ensorrà, es construí un de nou justament al costat (actual nau sud) en estil romànic, volta de canó seguit, i portal de mig punt amb dovelles al sud.
Per fora aquest portal té a cada costat uns petits arcosolis de destinació funerària. L'església es va aixecar sense presbiteri conservant a llevant una senzilla espitllera rectangular i esqueixada.
L'actual portal d'accés a ponent i l'ull de bou que trenca la façana són moderns.
Temps després a l'espai que ocupava l'antiga església pre-romànica (actual nau nord) s'aixecà una nou nau amb volta apuntada sense arcs torals. A l'igual que l'altre es va prescindir de l'absis, i el presbiteri bé marcat per una espitllera igual que l'altra. Com a accés es va obrir un portal a ponent de dovelles llargues i estretes. La darrera obra va ser l'obertura de la gran arcada de comunicació de les dues naus que va fer dels dos temples un de sol (SITJES, 1988).
Conserva encastada a la paret nord sobre dues mènsules una ossera on es marca la data de 1693. Es conserven també les restes de dos grans portals adovellats que permetien la comunicació entre l'església i l'antiga casa del rector, avui escola de música.
Observacions: Hi havia quatre altars: a la nau sud, al fons el de Sant Joan i el de la Puríssima; i a la nau nord, al fons el del Roser i a la paret nord el de Sant Isidre. Aquests altars es coneixen moltes vegades per les antigues consuetes i llibres de visites pastorals. Així , el Bisbe Antoni Pasqual, el 20 de setembre de 1685 parla de l'altar de Sant Joan, i es dedueix que no estava consagrat com a altar immòbil.
Aquest altar fou traslladat a la nova església parroquial i destruït el 1936. El del Roser té els seus orígens en la creació de la Confraria del Roser el 1617. Comptava amb dues taules gòtiques representant el naixement de Jesús i l'adoració dels reis i atribuït a Joan Gassó. Existeix el dubte sobre si aquestes dues taules formaven part en realitat d'un possible retaule més gran dedicat a Sant Joan que aquest pintor va fer, segons consta a les Capitulacions d'obres de l'arxiu de la Seu de Manresa. Ho referma el fet de què la Confraria del Roser va ser creada molt més tard. Aquestes dues taules aplegaven la devoció de la Confraria i varen ser traslladades a la nova església el 1908 i cremades el 1936.
L'altar de la Puríssima Concepció va ser creat el 1870 per Jaume Solà i aplegava la devoció de la "Asociación de las Hijas de María". L'altar fou també traslladat a la nova església i cremat el 1936. L'altar de Sant Isidre Llaurador és esmentat ja el 1685 a la visita del Bisbe Antoni Pasqual i es dedueix que devia ser molt senzill. A l'igual que els altres va ser traslladat a la nova església parroquial el 1908 i cremat el 1936. Un altre dels elements a considerar de l'església era un cantoral del segle XIV, escrit damunt pergamí, amb miniatures i policromes que també va ser destruït d'any 1936.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
