F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Folgueroles, població i municipi del mateix nom, a la comarca d'Osona (Barcelona)
Època: Segle XI - Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada el 09/02/2019:
La trobarem a la plaça de Mossén Cinto Verdaguer – Aparcament als voltants.
Localització: N 41 56 20.0 E 02 19 09.9 – Altitud: 553 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2019):
“ Descripció
L'església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població, a la plaça Major de Folgueroles.
El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular.
Originalment sembla ser que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral.
L'absis que ha perviscut presenta decoració d'arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada, amb la particularitat que la central se sobreposa a la lesena.
Al mur de migjorn es conserva un tram de les arcuacions que devien recórrer les dues naus.
La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera.
Tot l'interior ha estat repicat deixant la pedra vista i posant de relleu els element romànics originals (finestres cegades, portes, etc).
Al segle XVIII s'incorporà l'atri a la nau, afegit al segle XIII a ponent, i es dissenyà l'actual façana barroca coronada pel campanar d'espadanya.
La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de ponent emmarcada en un cos sobresortint formant una espècie de templet.
Es tracta d'una portalada d'arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius.
En la reconstrucció es va invertir la ubicació interior i exterior dels capitells.
En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals d'estil gòtic incipient, que representen l'escena del Calvari. Estan datades a finals de segle XIII.
A l'exterior, hi ha també un relleu inacabat de Manolo Hugué al timpà de l'arc paredat de l'atri del mur de migjorn, col·locat en commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer.
Notícies històriques
Fou bastida a mitjans de segle XI (1060).
Al segle XIII s'hi afegí un atri que més tard s'ajuntà a la nau.
En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s'aixecà la volta i el campanar d'espadanya, d'unes dimensions poc freqüents.
Fins a la guerra del 1936 gaudia d'uns sarcòfags d'estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis.
Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l'església es va convertir en garatge.
Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l'edifici.
Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació.
Es va perdre també el retaule d'altar obrat vers 1735 per S. Pujol.
Fins l'any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l'església, i ja al segle XX se suprimí del tot. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
