F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A tocar del Castell de Talamanca, a Talamanca, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als carrers dels voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 13/06/2014:
Senzill de localitzar: A la plaça de l’església.
Localització: N 41 44 16.6 E 01 58 38.5 - Altitud: 552 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2014):
“ Descripció
Edifici romànic de finals del segle XII.
La seva planta originàriament era d'una única nau de creu llatina. S'amplià amb dues capelles de forma que l'església prengué un pla basilical de tres naus.
Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció. La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.
L'aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l'edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l'església.
El campanar és de tipus torre, tot i que originàriament era d'espadanya.
La decoració exterior és molt simple: cal destacar la portalada, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i l'absis. Portalada senzilla, sòbria i elegant. Estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. Cal destacar a l'intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal.
Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l'exterior. El capitell de l'esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l'anterior. Les fulles del primer pis no es corben cap a l'exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement.
A l'interior, destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca es troba situat dins un arcosoli al creuer del temple.
Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària. A la tapa de doble vessant, trobem l'estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta. Té els braços creuats sobre l'estómac i aquests embolcallen l'espasa de cavaller amb l'escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d'ulls tancats, en actitud d'etern repòs.
Notícies històriques
L'edifici actual és de finals del segle XII i fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
Amb anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI, però que fou substituïda per l'actual, de finals del segle XII.
Al segle XVIII es feren ampliacions, de forma que l'església passà a tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són més curtes. S'afegiren aleshores les capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre.
Pel que fa a la portalada, la comparació del capitell de l'esquerra amb alguns dels del claustre de l'Estany permeten confirmar la datació dins l'últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any de la consagració del temple.
En Berenguer de Talamanca pertanyia a la família dels Cavallers de Talamanca documentats des del s. XII. Morí el 1325 i la seva dona Blanca li féu construir una tomba a l'interior de l'església.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juny 2014):
“ Descripció
Es tracta d'un edifici romànic que malgrat l'ampliació del creuer i alguns altres afegitons, encara conserva íntegra la seva estructura primitiva, corresponent a una obra de final del segle XII.
L'església és de planta de creu llatina, que determina una estructura de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular i ampliada amb dues capelles laterals rectangulars, situades a l'inici dels seus murs i disposades a manera de creuer.
Els murs frontals de les capelles són delimitats per una cornisa horitzontal, on s'acaba l'àmplia teulada de dos vessants que cobreix la nau principal i el transsepte.
Aquest mateix sistema també fou aplicat a les noves capelles, augmentant la superfície del teulat.
L'aspecte interior de l'església és molt endreçat i només és desaparençat per l'acoblament d'un cor modern i per l'arrebossat encastat a la volta de la nau.
L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera, feta amb blocs de pedra que s'enfilen tot formant semicercles concèntrics, i d'aspecte força groller. Un ressalt, cobert amb volta de mig punt, fa la degradació de la nau amb l'absis.
Les dues capelles del transsepte van cobertes amb voltes, perpendiculars a la nau i més baixes, fetes amb petits carreus ben carejats i disposats ordenadament en filades.
La nau principal és coberta amb volta de canó de mig punt i reforçada amb dos arcs torals, és revestida de guix i ornamentada amb pintures modernes. Totes aquestes voltes i les arcades, arrenquen d'una cornisa escociada que, tret del mur frontal, ressegueix tot el perímetre del temple.
Les dues capelles laterals comuniquen amb la nau per mitjà de dos arcs adovellats.
L'aspecte exterior de l'església és molt endreçat. L'aparell és de grossos blocs de pedra ben tallats i polits, disposats ordenadament en filades i a trencajunt, donant aspecte de gran solidesa, accentuada per uns contraforts.
La il·luminació del temple és molt bona; tenim la finestra absidial i finestres situades als frontals de les capelles, a més de tres rosetons, dos als laterals de l'església i l'altre, en forma de gran rosassa al mur frontal de l'edifici. L'única finestra que té doble esqueixada és la de l'absis, les de les capelles són espitllerades.
La decoració externa és molt simple, solament hi ha un fris d'arcuacions cegues a l'absis i s'ha col·locat, en una cornisa llisa sostinguda per mènsules, la part superior dels murs del transsepte i la nau, així com a les capelles modernes.
El mur de ponent no té aquesta cornisa, n'hi ha una altra d'acabada amb angles arrodonits, sota la qual s'estén un fris de dents de serra que, com la cornisa, és limitat pels contraforts situats als angles d'aquest mur.
En aquesta mateixa façana hi ha oberta una bonica portalada ornada amb capitells esculturats i amb una arquivolta treballada.
Del seu cimal emergeix el campanar, que ara és de torre quadrada (originàriament era una espadanya de dues obertures d'arcs de mig punt adovellats).
Un element destacable és la finestra de l'absis, de proporcions força remarcables, de doble esqueixada, i formada per tres arcades altes i estretes, coronades amb arcs de mig punt i en degradació, fetes amb dovelles polides i molt ben disposades.
Els sotarcs de la primera i de la tercera, fins a la base dels brancals són ornats amb botons florals, mentre que la segona arquivolta és llisa.
El portal, presenta una estructura molt senzilla de dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una imposta decorada amb atapeïments de fulles distribuïdes en un sol rengle, en posició vertical i juxtaposades, les de l'esquerra mostren formes més estilitzades.
A l'intradós dels arcs gira una arquivolta esculpida amb entrellaçaments de vímets, la qual es recolza sobre dues columnes llises coronades per capitells esculturats amb elements vegetals. Tots dos capitells presenten dos pisos superposats de fulles. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:502-503)
Observacions: Provinent d'aquesta església i ara guardat en una col·lecció particular, encara es conserva un capitell pre-romànic, que fa 35 cm d'alçada i que és esculpit amb caulicles que s'entrellacen al mig de les cares. Aquest capitell és, segons els estudiosos, un dels millors exemples de tipus omeia de la comarca. SITJES (1985:49) També van ser recuperats el 1984 diversos fragments de dos sepulcres que hi havia encastats en el paviment de davant de l'església de Talamanca i en unes parets properes a la mateixa -avui al Museu Comarcal de Manresa-. (Fitxa 155)
Història
L'església de Santa Maria de Talamanca ha estat l'església parroquial del poble i del terme des dels seus remots inicis.
La seva existència es troba estretament lligada a la repoblació, a la fundació del castell i a l'aparició dels primers habitants medievals.
L'església apareix esmentada el 1038 quan es jurà un testament sagramental sobre l'altar consagrat de Sant Pere situat a l'església de Santa Maria de Talamanca.
El 1211 es documenta l'altar de santa Maria i el 1294 el de sant Joan. La funció parroquial no es confirma fins abans del 1154.
L'edifici primitiu devia ser una esglesiola d'una sola nau, petita i de fusta, sense cap mena de decoració. Aquesta construcció tan senzilla fou substituïda el segle XII per l'actual edifici romànic, que quedà consagrat el 1183, ja que aquest any és documentada una donació de cent sous per a la dedicació del temple.
Durant el segle XVIII es feren unes ampliacions convertint l'església d'una nau a tres, però les laterals més curtes. BENET (1984:502).”
- La façana davantera és força difícil de fotografiar, donada la poca distància que hi ha lliure. Així doncs, no hem pogut retratar-la degudament ...
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
