F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle X - (Patrimoni.Gencat). Originària de l'any 950, l'anterior edifici romànic va ser totalment substituït al s. XIV per l'actual església, d'estil gòtic primitiu – (Consell comarcal de la Selva – Desembre 2013).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Tot el conjunt va ser modificat a partir de l'any 1805, quan el duc d’Híxar donà el veí antic hospital a l'església, fet que va permetre una important ampliació, amb l'actual creuer, els absis i la sagristia. El rellotge que corona el campanar és de l'any 1908. Les remodelacions del s. XIX també afectaren en part la façana – (Consell comarcal de la Selva – Desembre 2013).
- Visites: L'església roman oberta cada dia de 8,30 a 13,00 hores.
Aparcament als carrers dels voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 07/12/2013:
La trobarem a la plaça Farners.
Localització: N 41 51 48.69 E 02 39 46.75 – Altitud: 140 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent interessant ( i extensa) informació (Desembre 2013):
“ Descripció
L'església actual és fruit de les obres d'ampliació de l'any 1832.
Amb planta de creu llatina (de 37 metres de llarg per 21 d'ample), l'edifici consta d'una nau central, més aixecada que les laterals, dues naus laterals, un creuer i presbiteri (construïts entre 1805 i 1832), d'estil neoclàssic, dues capelles absidials i una capella lateral adossada, que és la Capella dels Dolors afegida el 1750.
La cúpula té 21 metres d'alçària i centra el creuer unit a través de quatre petxines. Els arcs i les columnes són d'estil renaixentista.
L'altar central, amb una ara de marbre i el retaule dissenyat per l'arquitecte Joaquim Iglesias d'Abadal, es diferencia dels dos altars laterals i la pila baptismal, els quals donen pas a la sagristia.
La façana principal té forma basilical amb quatre finestres sobre la rosassa central. Per accedir a l'entrada cal pujar per una doble escalinata de granit, de mitjans s.XIX i refeta el 1940,
sota la qual hi ha una font.
La porta és senzilla, amb un timpà sense decorar d'arc de mig punt del qual en sobresurt una branca vertical acabada en creu florada.
A l' interior de l'església, el primer cos de l'entrada està separat de la resta per una vidriera, té una volta aplanada i per damunt seu s'aixeca el cor, també amb volta, en el qual s'hi conserva l'orgue adquirit el 1910. La nau central està formada per tres cossos amb volta de creuer, separats per arcs ogivals. Les claus de volta presenten diverses figures. Aquesta nau se separa de les laterals mitjançant arcs de mig punt i arcs ogivals i totes les capelletes de les naus laterals disposen d'una petita rosassa vidriada que il·lumina el temple, així com el gran finestral rectangular vidriat amb la Verge de Farners, de 1946, que es troba a l'alçada de la segona capella de la dreta, a la nau central. Aquesta capella és la segona i acull un grup escultòric de l'artista local Josep Martí Sabé. La tercera capella té una cúpula octogonal enguixada i suportada per petxines, datada de 1706, era l'antiga capella de Sant Pius Màrtir. Continuant el recorregut, la quarta capella té la porta per accedir al campanar, una torre quadradaadossada a l'església, de 6,7metres d'ample per 36 d'alçada i construït amb carreus de granit local molt ben tallats.
Al costat esquerra de l'edifici, al llarg de la nau lateral, també s'hi disposen quatre capelles: la primera, al costat de la porta, té una clau de volta amb l'escut d'armes dels Farners i s'hi troba la data inscrita del 1592, estava dedicada al Sant Esperit. La segona, té dues imatges de Sants esculpides per Martí i Sabé i una altra de Sant Josep. Entre la tercera i la quarta capella hi ha la inscripció de 1752, data en què es construí la capella de St. Antoni Abad; i finalment la quarta de l'esquerra comunica amb l'església dels Dolors, totalment restaurada l'any 1982 amb altar, ambó, sagrari i seients, segons el disseny de Genís Baltrons.
Des de l'exterior, es veu el conjunt amb molts teulats a diferents vessants i alçades, l'absis queda tapat per altres construccions i pel costat de la plaça, les Mesures prenen protagonisme.
El campanar, d'estil gòtic i format per grans carreus de pedra granítics, sobresurt i es contempla des de diversos punts de la ciutat. Té base quadrada i una alçada de 36 metres. Les cares de l'est i oest tenen quatre finestres mentre que les del nord i sud en tenen tres. Al primer pis s'hi situen les tres campanes "religioses" i al segon, les dues "civils" que toquen els quarts i les hores. El rellotge és de l'any 1908.
Rodejant l'església s'aprecia la diferència de materials usats en els murs, algunes parets arrebossades i d'altres amb la pedra vista.
Notícies històriques
L'any 942 les tropes hongareses van destruir l'església romànica i se'n construí una de nova consagrada l'any 950 pel bisbe de Girona.
Al llarg del segle XIII l'església depenia del monestir de Sant Pere Cercada fins l'any 1836, tot i que a partir del s. XV l'ajuntament comprà el dret de nomenar rector.
Entre finals del s. XIV i principis del XV l'església s'amplià amb estil gòtic primitiu. El creixement demogràfic exigia una església més gran i el 1788 s'amplià el temple per la banda de l'absis gràcies a la donació que va fer el duc d'Hixar de l'antic Hospital de darrera l'església.
El 1832 s'aprofità la inauguració d'una nova ampliació per treure el cementiri del costat de l'església. Des de llavors, l'edifici, amb algunes modificacions, és tal com el veiem avui.
Del temple romànic que fou als seus inicis, passà a ser d'estil gòtic rural i posteriorment s'ha vist afectada i renovada en varies ocasions, fins als nostres dies.
Algunes de les reformes documentades al llarg dels anys són: El 1805 es col·locà la primera pedra, però el 1809 les obres s'aturaren per la guerra de francès. El 1832 es va beneir la mitja església nova, sense el cementiri adossat. El 1857 s'arranjà l'altar de St. Miquel. Entre el 1876 i 1880 s'adobaren les escales i es van comprar dues campanes noves. El 1881, es va col·locar una imatge de Santa Florentina a la capella de la Concepció, obra de l'escultor Tomàs Picas. I els anys 1882,1883 l'altar Major fou restaurat per l'escultor Salvador Mutra i el pintor Ramon Jordà. Finalment es reformà, el 1885, l'altar de Sant Isidre pel daurador i pintor Joaquim Murtra. Al cap de deu anys, el 1895, el pintor Antoni Ribó restaurava la imatge de Santa Coloma i pintava el cambril.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Santa Coloma de Farners ha estat lloc de pas, o punt de sortida, per accedir a
Altres pàgines:
- Santa Coloma de Farners – Plànol de la Ciutat
- Santa Coloma de Farners – Oficina de turisme
- Una estupenda pàgina web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, disposa de força informació sobre diferents opcions lúdiques, culturals i/o paisatgístiques, amb cotxe, a peu o en bicicleta, per les rodalies del poble:
- Ruta de les deu ermites
- Ruta del romànic
- Ruta del Serrallonga
- Etc.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Selva : Veure en un mapa més gran
Altres llocs interessants per visitar:
Obra d’en Josep Maria Subirachs
