F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: És un edifici aïllat, bastit en terrenys del Gos, petita entitat de població d'Oliola, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Hi ha un cementiri a la part del darrere. No hi hem vist cap informació. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés - Visitada el 26/02/2016:
Circulant per la carretera C-14 (Artesa de Segre – Ponts – A dia d'avui, al mapa de Google apareix indicada com a C-26), en un lloc (41 53 19.7 01 08 42.7) a tocar del PK nº 112, hi ha una sortida indicada per anar a la Força. En aquesta direcció continuarem.
Tot seguit apareix una sortida a mà dreta, sense cap indicació, i l’església ja és perfectament visible.
Localització: N 41 53 22.6 E 01 08 44.2 – Altitud: 435 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
L'església de Sant Sebastià del Gos està ubicada en una zona oberta al nord de la carretera C-14, a uns 100 m al nord de la masia de Can Mallol (núm. 22273) i a un quilòmetre a l'est del petit nucli de població del Gos (o Castellnou del Gos).
Es tracta d'un edifici aïllat, orientat d'est-nord-est a oest-sud-oest, que consisteix en una església d'una sola nau, de petites dimensions (13,5 m per 6 m), capçada a llevant per un absis semicircular i amb la façana d'accés a ponent amb campanar d'espadanya, i amb una capella lateral al sud.
Darrera la capçalera hi té el cementiri, els murs del qual s'adossen al mur lateral nord i a la capella lateral sud, de manera que l'absis queda integrat en l'espai funerari.
Està construïda amb aparell de carreus rectangulars ben escairats, de gres, disposats en filades ben horitzontals. La teulada de la nau és a doble vessant, feta actualment amb teula àrab. En canvi la coberta de l'absis és de lloses de pedra. Les façanes estan rematades amb una cornisa de pedra motllurada sota el ràfec.
La façana principal està caracteritzada pel campanar d'espadanya, gairebé de la mateixa amplada que la façana, de dos ulls d'arc de mig punt i acabat en forma triangular aguda.
La porta, en el centre axial de la façana, és d'arc adovellat, amb l'extradós de mig punt i l'intradós apuntat i amb la directriu motllurada formant una mena d'arquivolta senzilla.
L'única obertura d'aquesta façana és una senzilla finestra rectangular a sobre de la porta.
Al centre del mur septentrional hi té un contrafort i al sud hi ha adossada una capella lateral de construcció posterior a l'església i que havia fet funcions de sagristia i inclús d'habitatge parroquial, actualment inutilitzada.
L'interior es resolt amb una volta de canó de mig punt. L'absis, de la mateixa amplada que la nau, s'obre a aquesta mitjançant un senzill arc presbiteral.
Aquest edifici s'emmarca en la tradició de les tipologies romàniques, però construïda en una època i un llenguatge formal dins del gòtic tardà. És un cas similar al d'altres esglésies de la comarca, com Sant Miquel del mas Pinós (Tiurana).
Notícies històriques
No es disposa de notícies documentals de l'església parroquial de Sant Salvador del Gos, però en tot cas no apareix a la relació d'esglésies anteriors a l'any 1300 del volum XVII de l'obra Catalunya Romànica.
El lloc de "Lo Gos" apareix entre els pobles que formaven part de la baronia d'Oliola el segle XV, després de la desfeta del comtat d'Urgell el 1415. Posteriorment, el 1632 el Gos era indret propietat de Dalmau III de Queralt, el comte de Santa Coloma que esdevingué virrei de Catalunya. El lloc s'inseria en el grup de localitats de la mateixa propietat.
Actualment se celebra la diada del Gos en aquesta església cada 17 de novembre.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
