F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Granyanella, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 04/02/2013:
Senzill de localitzar, a la plaça de l’església. Hi ha indicacions.
Localització: N 41 38 56 E 01 13 28 – Altitud: 501 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2013):
“ Descripció
Església situada fora del clos del poble, al costat del cementiri.
Es tracta d'una antiga església romànica d'una sola nau i coberta a dues aigües, molt modificada durant el s. XVIII, amb la construcció de dues capelles laterals coronades exteriorment per una petita llanterna, i amb la modificació de la portalada principal.
La façana principal presenta una portalada barroca d'arc rebaixat amb decoració geomètrica als brancals i les dovelles superiors, exceptuant la clau, que juntament amb l'entaulament, presenta una gran decoració de formes vegetals, com fulles, volutes o una gran petxina situada sobre la clau.
Per damunt de la portalada, hi ha situat un òcul per sobre del qual ens apareix l'any de la seva construcció, 1766.
El campanar de cadireta d'un sol ull que ens apareix a la part superior, fou realitzat amb maó ja en època contemporània.
De la fàbrica original de l'edifici, coneixem la portada romànica
que donava accés al recinte, on al s. XIX s'hi va ubicar el cementiri, del qual es conserva la porta d’accés amb el gravat d'una calavera i l'any de construcció.
La portada romànica està formada per un arc de mig punt amb un arc de degradació i una rica decoració escultòrica. L'intradòs de l'arc més exterior apareix decorat amb el motiu de l'escacat, mentre que l'intradòs de l'arc interior s'ha utilitzat una tija que recorre tota la superfície.
La porta té timpà decorat, on al centre apareix la mandorla i a banda i banda dos cercles decorats amb creus gregues. L'arc de mig punt descansa sobre una columna amb capitell i fust decorat, amb motius zoomòrfics i geomètrics.
Estela funerària I És feta de pedra, amb forma de forat de pany, molt més ampla per la base que pel cap. Aquest és de forma cilíndrica i en la part superior i en relleu sobre-excavat es veu una creu llatina de braços iguals.
De les tres esteles, aquesta sembla ser la més antiga degut a la simplicitat de la decoració.
Estela funerària II Està formada per un peu tronco piramidal que suporta un disc cilíndric, el qual sobresurt lleugerament de la base per la part anterior i posterior. La decoració queda reduïda a una creu Llatina amb els extrems dels quatre braços eixamplats, el seu estil indica un trànsit entra la primera i la tercera estela.
Estela funerària III Està feta de pedra, en la qual hi consta una creu, suportada per un peduncle, molt estilitzada d'aspecte de flor, amb una notable diferència entre les dues branques verticals i l'horitzontal transversal. El gruix anterior i posterior disminueix de dalt a baix. El seu estil recorda a les creus trobades a Sanaüja, o a les del cementiri de l'església romànica del poble de Pedra a Cerdanya. Al igual que les altres dues esteles, la podríem datar del segle XI.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
