Valoració: 1 vot.

espereu…

F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Sant Pere de Riudebitlles, vila i municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Pat.mapa).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Aparcament una mica difícil pels carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 01/08/2013:

La trobarem a la plaça de l'església nº 6.

Localització: N 41 27 13.64 E 01 42 11.81 – Altitud: 245 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):

“ Descripció

L'església de Sant Pere es troba situada dintre del nucli més antic de la vila. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals, per damunt de les quals hi ha una galeria.

La façana presenta una porta d'accés romànica amb arquivoltes i brancals que mostren motius ornamentals. El campanar té planta octogonal. L'església es cobreix amb teulada a doble vessant.

Relleus escultòrics de la façana. A la dovella central superior de la portalada romànica es conserva un relleu amb la figura de mig cos de Sant Pere amb el bàcul sobre el cap i amb una clau a una mà i una palmeta a l'altra (la del martiri). A sobre mateix, però fora de l'arc de la portalada, hi ha un relleu amb la figura d'un xai vist lateralment, amb el cap girat endarrere i portant orla i una creu (el xai místic). Al coronament de la façana hi ha, en alt relleu, un animal fabulós, de mig cos i amb les dues potes del davant. Esquematització i expressionisme propis del romànic.

Pintures de l'església. Pintura al fresc policroma, composta de dos panells i dues figures (Sant Erasme i Sant Jeroni), situada als panys laterals de l'absis. En un dels panells està representada l'escena de la Predicació de Pere, situat al centre, voltat de personatges (un soldat i tres apòstols a la dreta i tres dones, un nen i un home a l'esquerra) sobre alguns dels quals hi disposa una llengua de foc. L'escena està presidida pel colom de l'Esperit Sant i està situada sobre un paisatge amb ciutat al fons.

El segon panell presenta l'escena de l'aparició de Jesús a Pere després de la Resurrecció, moment que li confia el govern de l'Església (Crist està al centre, voltat d'apòstols: quatre a l'esquerra i Pere a la dreta). El fons és de paisatge de part de mar amb barques, peixos i xarxes. Figurativisme tipificat.

Pintura i escultura de Sant Pere. Escultura exempta, de fusta, adossada a la paret, amb la figura de Sant Pere assegut, vestit amb túnica i orla, amb una mà fent el senyal de predicació i amb la clau a l'altra. Al seu voltant hi ha, al mur posterior, una representació pictòrica policromada d'elements relacionats amb el Sant: la barca, el gall de la Passió, els peixos, les cadenes i elements relacionats amb el Papat.

Notícies històriques

En el seu origen, l'església de Sant Pere era la de l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, fundat per Guifré de Mediona, senyor del lloc, i documentat des del 1026. El 1428 el priorat passà a dependre de l'abadia de Montserrat.

El temple va ser reedificat entre els anys 1778 i 1780, de manera que només es conserven alguns elements romànics i gòtics de la construcció primitiva.

L'any 1909 s'hi realitzaren obres de restauració. Pintures i escultura de Sant Pere. Llucià Navarro i Rodon (Barcelona 1924). Pintor i dissenyador. Viatjà i estudià pintura mural a Itàlia. Formà part del grup Betepocs i guanyà la Medalla de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. És professor de l'Escola d'Art i Oficis de la Llotja de Barcelona i membre de l'equip fundador de "Cavall Fort". Tomàs Bel. Escultor. Jordi Cantó. Decorador.”

- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, aquest extens text (Agost 2013):

L'edifici actual de l'església és d'una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals per damunt de les quals s'aixeca una galeria.

La volta és escarsera amb arcs apuntats, probablement del segle XVI. La nau va ser ampliada el 1650. L'església només conserva algunes restes romàniques i gòtiques en el frontis i la nau.

Destaca la portalada romànica d'arc de punt rodó sense timpà i amb triple arquivolta i sengles parells de columnes i capitells a banda i banda, A l'intradós de l'arquivolta exterior hi ha un relleu que representa Sant Pere, de mig cos, amb els seus atributs i a la mà esquerra una planta de triple fulla que s'ha identificat o bé amb un trèvol (la Trinitat) o bé amb uns créixens (d'on provindria segons algunes teories el topònim Bitlles). A l'extradós es presenta un altre baix-relleu amb l'Agnus Dei.

L'exterior de les arquivoltes presenta una decoració en relleu de motius vegetals i geomètrics. Una línia d'impostos amb decoració d'escaquer marca la unió de la volta amb les columnes. El capitell original del costat esquerre presenta una decoració de cordons entrellaçats i palmetes de tres fulles. Aquest cantó de la portalada va ser restaurat l'any 1909, en una intervenció finançada per Josep Canals i Albert (1847-1923). Aquest era fill del forner de cal "Blanco" i va fer fortuna a l'Argentina. (MORGADES, 1994).

Els capitells del costat dret són de tradició coríntia amb fulles d'acant. Al costat de cada capitell hi ha una decoració animal, vegetal i geomètrica. Al de la dreta hi ha, en cadascun d'ells un cercle amb una estrella inscrita conjuntament amb una parella d'aus, en el primer, i amb un quadrúpede pasturant en l'altre. En el que es conserva, a la part esquerra, hi ha un lleó passant i dos ocells picotejant.

Al coronament de la façana, sobresortint, hi ha una escultura que representa la part davantera d'un animal fabulós. La resta de la façana no presenta cap més ornamentació, tret d'un senzill rosetó a mitja alçada i un ull de bou al capdamunt. A la cantonada esquerra de la façana hi ha una inscripció sobre pedra de gres que diu "A.D.S. 1778 LA DEVOCIO / DE EST POBLE REEDIFIC / PART DE EST S.T. ESEN / PT P. VEREMUDO MORLIUS". A la rectoria es conserva una inscripció repicada que s'inicia amb "SE COMENSA ..". Per llegir la resta caldria fer un calc.

Els panys laterals de l'absis van ésser decorats el 1964 amb pintures al fresc policromades del pintor i dissenyador Llucià Navarro i Rodón. El decorador va ser Jordi Cantó i l'escultor Tomàs Bel.

Al cor hi ha un orgue d'Alberdi, dels primers anys del segle, que actualment no funciona.

Al mur nord es pot apreciar el lloc on hi havia una antiga capella enderrocada el 1736, que ocupava l'espai del carrer actual.

La capella del Santíssim, d'estil neogòtic, va ser feta l'any 1888 sobre antigues dependències de la rectoria pel Mestre Miquel, de Sant Pere.

El campanar, independent de l'església, és de planta octogonal i està coronat amb una balustrada. Antigament s'hi accedia pel passatge del Priorat - en l'actualitat el Corronet -, que comunicava la plaça del temple amb el pati del mossèn.

Observacions: Sota aquests edificis i, especialment, sota l'hort del rector és molt possible l'existència de sediment arqueològic imprescindible per a conèixer l'origen de la població de Sant Pere, ja que el Priorat ha de trobar-se en aquesta porció de terreny.

També es conserva a la rectoria una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant.

Història

L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX.

Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu "...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri".

El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX).

El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació.

L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas.

Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804.

En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: ".. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..".

En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.