F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Abrera, vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Wikipedia).
Estat: Bon estat. Restaurada a mitjans del segle XX. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitada el 22/06/2013:
Al carrer de l'església, 9.
Localització: N 41 31 04.29 E 01 54 07.28 – Altitud: 105 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Juny 2013):
“ Descripció
Església d'una nau coberta amb volta de canó amb un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada com a únics focus d'il·luminació del recinte.
Exteriorment l'absis central està decorat amb arquets cecs i bandes llombardes i les teules són de pissarra.
A la zona del creuer, cobert amb volta d'aresta, s'aixeca una torre campanar de tres pisos, el primer amb una finestra de mig punt per costat i els altres dos finestres geminades.
El parament murari està fet a base de pedres irregulars sense treballar disposades en filades.
La porta d'entrada està en un dels laterals; es tracta d'una arca de mig punt amb una sanefa de dents de serra a les arquivoltes i petites columnes adossades, una a cada banda. Els capitells tenen escultura rudimentària.
Notícies històriques
La parròquia de Sant Pere d'Abrera, dins del terme del castell de Voltrera, és esmentada el 1100, quan Guillem Ramon, senyor de la baronia de Castellbell, llegà cinc mancusos per a la seva dedicació.
L'església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 per la Diputació de Barcelona.
En aquesta restauració es va afegir el tercer pis del campanar.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona el següent text (Juny 2013):
“Descripció:
Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada.
L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta.
Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes.
Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera.
La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt.
Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies.
Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca.
A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol.
Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara.
L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis.
Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves.
El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs.
La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis.
La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet.
Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baixrelleu de palmetes.
Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques.
La llinda també és llisa.
Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària.
El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant.
El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.
Història:
La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades.
Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia.
El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.
L'església fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera.
Durant la Guerra Civil (1936-39), l'església va ser cremada, però no va patir danys importants a l'estructura.
Ja a la dècada de 1950 s'endegà, sota les directrius de Mossèn Joan Capell i Gorina i amb el finançament del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el procés de restauració del temple.”
- Al costat de l’església, hi ha la rectoria. Sobre aquesta edificació del segle XVII, hem extret la següent informació de la pàgina web de la Diputació de Barcelona (Juny 2013):
“ Descripció:
Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab.
Està estructurada en planta baixa i dos pisos.
Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt.
A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema "Tu es Petrus", l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc.
El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990
Història
Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una "domus rectori" en la que residia permanentment el capellà de la parròquia.
Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
